Quan tot es feia amb pessetes
Les obres de perforació del túnel de Collabós van resoldre el problema de la falta d’aigua al municipi de la Vall de Bianya
La construcció de la xarxa de captació i distribució va trigar 20 anys a completar-se, ja que es van haver de cobrir 90 quilòmetres
La construcció de la xarxa d’aigua, en alta i baixa, del municipi de la Vall de Bianya ha estat una obra que ha determinat l’activitat de l’Ajuntament durant cinc mandats, fins al punt que, mentre han durat els treballs, el pressupost municipal només ha donat per cobrir la despesa fixa i fer manteniments. Per entendre-ho, cal tenir en compte que s’han hagut d’instal·lar 90 quilòmetres de xarxa, comptant-hi l’alta i la baixa, perquè la Vall de Bianya és un municipi amb molts nuclis dispersos i amb moltes masies aïllades.
Per fer realitat aquesta xarxa, s’ha hagut de dur a terme en nou fases; l’última, l’any 2017. Va ser la de l’arribada i la distribució d’aquest servei al nucli de la Canya, que el municipi comparteix amb els veïns de Sant Joan les Fonts i Olot. Com a curiositat, cal destacar el fet que l’Ajuntament de la Vall de Bianya va mantenir per a tots els usuaris el mateix preu de connexió inicial, un total de 1.800 euros, els primers anys encara en pessetes, un total de 299.494.
La data clau, això no obstant, és l’any 1994, quan, coincidint amb les obres de perforació del túnel de Collabós –el principal del sistema de túnels del Capsacosta–, es van trobar molta aigua i l’alcalde d’aleshores, Moisès Dorca, va negociar amb la Generalitat poder aprofitar-la per abastar el municipi. Fins aleshores, els veïns de Bianya treien l’aigua de pous i fonts particulars, de sobrants del sector del Colomer o, en el cas de Llocalou, un grup de veïns en treien també d’una font privada. El principal problema, doncs, era trobar un bon abastament. Actualment, hi ha dos pous al polígon industrial Els Morrals –a la dreta de l’eix pirinenc en direcció nord–, que serveixen de reserva per si mai hi ha un problema en l’abastament principal. Hi ha dipòsits intermedis a Sant Salvador de Bianya, a cal Ca de Farró i a Llocalou.
Per construir els 90 quilòmetres de xarxa, ha calgut una inversió de 2,3 milions d’euros, una quantitat considerable per a un municipi de les dimensions de Bianya –el pressupost actual de l’Ajuntament és de 2,6 milions d’euros–. Del total, 689.069 van provenir del pla d’obres i serveis de Catalunya (Puosc); 372.643, del consistori bianyenc, i la resta, dels veïns, poc més de 600 que van sufragar cadascun els 1.800 euros citats. La inversió en alta va ser d’un total de 792.035 euros –554.424 de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i la resta, de l’Ajuntament de la Vall de Bianya–, i 541.050 més –378.735 de l’ACA i la resta, de l’Ajuntament–, per a una potabilitzadora que equilibra la quantitat de calç. En total, doncs, 3,6 milions d’inversió en un servei bàsic. Els anys d’espera han valgut la pena –sobretot ha calgut paciència als nuclis més propers a Sant Joan les Fonts–, perquè, finalment, tots veïns han tingut un servei bàsic garantit.
Camins
La disseminació dels nuclis habitats i masies del municipi ha estat sempre un dels principals condicionants de l’actuació municipal. Vistos els problemes de construcció i extensió de la xarxa d’aigua potable, un altre dels aspectes que han condicionat ha estat el manteniment de la xarxa de camins. En el cas del municipi de la Vall de Bianya, i segons l’inventari de camins, n’hi ha un total de 81, alguns dels quals, de la rellevància del camí ral entre Olot i Camprodon, el que unia aquesta vila ripollesa amb el poble d’Oix, a l’Alta Garrotxa, i el de la Vall del Bac a Camprodon pel Roc i per Sunyer. Sumen un total de 177,2 quilòmetres de camins veïnals (72%) i 69,43 quilòmetres de camins rurals (28%). De tots aquests, hi ha uns 36,12 quilòmetres de vies asfaltades, 75,11 de terra, 0,48 de formigó i 134,92 quilòmetres de camins de ferradura i 21,3, de ramaders.
Trentè aniversari del ‘gruyère’ garrotxí
El 15 d’octubre de l’any passat va fer 30 anys que el president de la Generalitat, Jordi Pujol, acompanyat del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Josep Maria Cullell, va inaugurar el sistema de túnels del Capsacosta. La inversió va ser de 5.300 milions de pessetes, que traduït a euros són 13,8 milions. Ha estat una de les inversions més rendibles si es té en compte que els quasi 10 quilòmetres que s’havien de recórrer entre Sant Salvador de Bianya –on s’inicien ara els túnels– i Sant Pau de Segúries, calia fer-los per la carretera C-153a pel coll del Capsacosta. Era una vertadera barrera que va mantenir durant anys i anys les comarques de la Garrotxa i el Ripollès d’esquena. És per això que el dia de la inauguració, tal com recollia aquest diari, “més de 500 persones, entre autoritats i públic, van seguir de prop la inauguració, que també han celebrat diversos hostals i restaurants del Ripollès oferint menús especials i cava als clients”. El nou sistema de túnels millorava per extensió les comunicacions de les comarques gironines amb el Ripollès i la Cerdanya. Era el primer de molts túnels que convertirien la Garrotxa en la comarca amb més infraestructura d’aquest tipus, amb un total de catorze, sense sumar-hi les galeries d’emergències i de serveis. El gruyère garrotxí, doncs, començava a agafar forma.