Tercer carril en carreteres, per seguretat i agilitat
Territori apuja l’aposta pel sistema de 2+1 vials segregats per ampliar capacitat de 425 quilòmetres de la xarxa catalana d’aquí al 2030
Sense noves autovies en l’horitzó, ja l’han posat a prova en 30 quilòmetres de la C-15 i la C-66, i en volen fer 114 més d’ara fins al 2027
El Consell de Govern de la Generalitat va aprovar ahir un nou impuls al programa de carreteres 2+1 del Departament de Territori, amb una consignació pressupostària de 128,8 milions d’euros per ampliar la capacitat de 76 quilòmetres de la xarxa viària bàsica catalana amb un tercer carril entre aquest any i el 2026. És una nova aposta després que els primers quilòmetres habilitats, a l’eix diagonal (C-15) –entre Vilafranca i Cabrera d’Anoia– i a la C-66 –de Banyoles a Serinyà–, hagin tancat el primer any en servei sense cap víctima mortal i una reducció destacada de la sinistralitat.
La consellera, Sílvia Paneque, va avançar que els tècnics del Departament ja han començat a preparar, alhora, la programació de 38 quilòmetres addicionals amb vista al 2027, tot i que els 74,3 milions pressupostats inicialment per a aquesta tercera anualitat encara no tenen garantida la dotació pressupostària, dins els comptes prorrogats de l’administració. Per Paneque, “sobretot, el que persegueix el programa és millorar la seguretat i reduir el nombre de víctimes mortals” en un 20%, “però també la fluïdesa” del trànsit, amb obres de menys impacte.
En total, l’objectiu actual del pla és abastar un total de 425 quilòmetres de la xarxa viària bàsica, un 7% amb elevats índexs de trànsit i accidents, amb 666 milions d’euros d’inversió global des del 2023 i fins al 2030. És una solució relativament econòmica, perquè, dels 9 o 11 metres de plataforma de les vies, miren d’ampliar-les fins a una franja d’entre 15 o 18, sempre en funció de l’orografia o els condicionants del tram.
Els eixos que avancen el 2025
En el nou full de ruta de vies 2+1, destaca l’impuls decidit a la millora del conegut com a eix de l’Ebre (C-12), escenari d’una elevada sinistralitat en els darreres anys tant a les Terres de l’Ebre com al sud del Segrià, un “deute històric”, per la consellera. A curt termini, la setmana vinent ja es posaran a subhasta les obres entre Tivissa i Móra la Nova i la intenció és abordar aquest any altres trams entre Lleida, Alfés i Alcanó, i el d’Amposta a Vilallops: uns 20 quilòmetres en total molt reivindicats per veïns i usuaris.
Fonts de Territori expliquen que l’estratègia depèn de prioritzar els trams amb més concentració històrica d’accidents, però tenint en compte altres factors, com ara la intensitat de trànsit de vehicles pesants –camions o tractors– i la millora de capacitat en la transició des d’altres vies ràpides de 2+2 carrils. En els pròxims mesos, a més, donaran continuïtat a alguns dels primers trams habilitats, com ara la C-66, amb tres quilòmetres més cap al nord de Serinyà, i la C-35, entre Llinars i Vilalba Sasserra, al Baix Montseny, on s’està millorant alhora la convivència entre vehicles motoritzats i la freqüentació de ciclistes. I, finalment, començarà a aplicar-se l’esquema de calçada segregada a l’eix de Bracons, amb 5,5 quilòmetres entre Manlleu i Torelló (C-37).
43 km més el 2026
La inversió planificada per a l’any vinent servirà per endegar els primers trams de diverses carreteres. Hi destaquen dos punts conflictius de la C-31: 8,4 km a Vilanova i la Geltrú i 6 més a l’Alt Empordà, entre la zona logística del Far d’Empordà i Torroella de Fluvià. També s’ampliarà la capacitat a la variant de la C-59 a Palau-solità i Plegamans i en 5,5 km de la C-55 al nord de Manresa cap a Sant Joan de Vilatorrada i Callús. I prosseguiran amb la C-35, en el tram de secció generosa entre Llinars i la Roca. Com a novetats, volen abordar una altra de les carreteres gironines més conflictives, el tram de la C-63 sortint de Vidreres cap a Lloret, on ja s’ha optat per construir diversos giratoris; a banda d’introduir en el calendari una carretera comarcal, la B-224 entre Sant Llorenç d’Hortons i Sant Esteve Sesrovires, en una zona on han crescut les activitats logístiques.
Un 2027 de continuïtat
Per al 2027, la intenció del Departament és continuar avançant amb els projectes executius d’obres, en espera que, com va admetre Paneque ahir en la roda de premsa posterior al Consell de Govern, es desencallin futurs pressupostos: “Tenim recursos suficients el 2025 i el 2026, però espero que fins al 2030 les negociacions permetin garantir-ne” de futurs amb els suports d’altres grups. La idea actual és continuar encadenant altres trams de la C-12, la C-35 i la C-66, i incorporar-hi l’L-311, una altra comarcal, a partir de Cervera.
Una llista llarga, pendent
En cartera, per a l’horitzó 2028-2030, roman una llista llarga dels trams inclosos en la planificació inicial aprovada per l’anterior govern d’ERC en solitari. Hi figuren vuit trams més de la C-12, però també la continuïtat d’altres trams conflictius a la C-35 fins a Hostalric o la C-14 des del final de l’autovia a Alcover fins a Montblanc.
Entre els més llargs que encara no tenen partida, quedarien els 22,3 quilòmetres de la C-51 del Vendrell fins a Vila-rodona, a Tarragona; els 22,1 de la C-26, entre Balaguer i Artesa de Segre, i els 18 que completarien l’ordenació de l’eix de Bracons, de Torelló fins a la Vall d’en Bas. També altres trams viaris locals que, per circumstàncies, a les comarques de Ponent, han quedat afectats dins del radi d’acció de la Corporació Alimentària Guissona, l’L-311 i l’L-310 des d’aquest municipi fins a Tarroja de Segarra (6 quilòmetres) i Tàrrega (18,6), amb molts vehicles pesants.
La Costa Brava, en espera
Les comarques gironines, malgrat la forta aposta per rehabilitar la C-66 entre Banyoles i Olot, i els trams de la C-31 a l’Alt Empordà i Vidreres, a la C-63, resten en espera de futurs avenços en la programació des de la capital, Girona, cap als municipis de la Costa Brava Sud i Centre. Pendents de la futura programació entre el 2028 i el 2030, resten el tram Vidreres-Lloret de la C-63, amb una elevada acumulació històrica de víctimes en topades frontals, i d’altres d’especialment conflictius, com són la resta de l’anella de les Gavarres que va quedar pendent de desdoblar en la programació d’autovies: la C-66 de Palafrugell fins a Bordils (22,5 km) i la C-65 entre Llagostera i Girona (19,8).
En aquest darrer traçat, on dilluns a la tarda es va produir la topada frontal més recent, a Quart, hi ha una altra assignatura pendent des de fa dècades: el semàfor de Llambilles. La Generalitat ha encarregat recentment un altre estudi per resoldre el pas de la travessera pel mig del nucli urbà, fet que podria contribuir a desencallar el conjunt d’una actuació en què cal encaixar també les peces de la variant de Quart i els accessos al polígon industrial i diversos veïnats. Malgrat això, fonts del Departament diuen que la programació és dinàmica i s’anirà actualitzant sobre la marxa, si hi ha projectes i pressupost.
Bona acceptació dels primers trams
Els conductors dels dos trams de vies 2+1 en servei s’han avesat a la nova configuració, que en general ha estat ben rebuda. “Es facilita l’oportunitat d’avançar” camions o tractors sense risc, mentre hi ha carril addicional, expliquen des de la Garrotxa, respecte a la connexió amb Banyoles per la C-66, on malgrat això recorden l’obstacle del pont del Ser, a prop de Besalú. Històricament havia estat un dels punts negres amb els pitjors accidents, i que resta pendent de programar el 2027. Al Penedès, un altre conductor explica que el tram de calçada única entre Vilafranca i Igualada, a la C-15, ha millorat en els dos sentits, “en contrast amb el que hi havia abans; les zones d’avançament són bones i està equilibrat el repartiment entre les zones de dos carrils”. En els trams de sentit únic, “la barrera formigonada fa sentir més segura la circulació”. Els accidents, explica, han caigut en picat, i no recorda haver-ne vist des que van finalitzar les obres. La comarca va defensar el 2+1 al traçat per facilitar la continuïtat de camins agraris entre vinyes i rutes cicloturistes. Això sí, també testimonia la difícil convivència entre trànsit i obres mentre estaven en curs, per la necessitat dels treballs d’anar redirigint els vehicles cap als vials provisionals de pas que es modificaven freqüentment. El fet d’haver d’actuar en una única calçada a eixamplar, i sense tallar el trànsit, complica l’operació.
Els tres carrils sense segregar afavorien xocs frontals, però la mitjana física els evita
Fins fa pocs anys, el concepte de les carreteres de tres carrils semblava reservat a alguns epígrafs del Reglament General de Circulació que detallaven normes bàsiques i genèriques a seguir en el cas de trobar-se en vies on el carril del mig era compartit pels dos sentits de la marxa. Calia comprovar que no estigués ocupat per cap vehicle, de cara o d’esquena, per envair-lo momentàniament i avançar en el menor temps possible. Sobre el paper, a les autoescoles es recomanaven algunes pistes per encertar possibles preguntes enverinades als tests d’examen de la DGT; però, sobre l’asfalt, aquí no se’n veien i tothom admetia que es tractava de carreteres perilloses, a extingir per l’elevat risc de col·lisió. De fet, a Europa, només es mantenien en alguns pocs països, com ara Portugal i Grècia. D’aquell caos inicial, països nòrdics, amb Suècia com a pionera, el 1998, van ser els primers a ordenar les possibilitats del tercer carril compartit, amb una separació física difícil de franquejar i zones de transició ben senyalitzades i amb marge per retornar al carril únic. Va ser una experiència per fer caure la sinistralitat, sense haver d’afrontar grans obres, i d’aquí es va estendre cap a d’altres territoris, com ara les illes Britàniques. A l’Estat, ara mateix només Navarra ha desplegat alguna experiència similar. Però el Ministeri de Transports, que les va regular, recentment, ha ofert a ajuntaments de la Llitera l’opció de prosseguir amb l’estroncada A-14. Ara és una recta aïllada que parteix de Lleida i mor sense trobar l’alternativa a l’N-230, però encaixaria millor als congostos ribagorçans amb el 2+1.
Notícies relacionades
Enllaços relacionats
Notícies de ...
- Alcanó
- Alfés
- Artesa de Segre
- Balaguer
- Cervera
- Lleida
- Tàrrega
- Tarroja de Segarra
- Barcelona
- Alcover
- Banyoles
- Bordils
- Callús
- El Vendrell
- Girona
- Hostalric
- Llambilles
- Manresa
- Montblanc
- Móra la Nova
- Olot
- Palafrugell
- Quart
- Sant Esteve Sesrovires
- Sant Joan de Vilatorrada
- Serinyà
- Tarragona
- Tivissa
- Torelló
- Torroella de Fluvià
- Vidreres
- Vila-rodona
- Vilalba Sasserra
- Vilanova i la Geltrú