infraestructures
Parlon diu que el Govern va trigar a comparèixer dilluns per tenir més informació
La consellera d’Interior, en una entrevista, justifica l’espera del Govern a donar explicacions “perquè volia dir quelcom més que no hi havia llum”
L’executiu es va dotar de reserves de gasoil per garantir el funcionament de serveis essencials en cas de nova apagada
La consellera d’Interior, Núria Parlon, ha justificat que el Govern trigués quatre hores a comparèixer el dia de l’apagada “perquè volia dir quelcom més que no hi havia llum”. Ho ha explicat en una entrevista a Catalunya Ràdio en què ha indicat que volia disposar “d’informació veraç i contrastada” i evitar enviar missatges que poguessin incrementar la sensació d’alarma. Malgrat admetre que “tot és millorable” ha valorat que l’executiu va respondre de forma “adequada i digna” davant una situació “inèdita i excepcional”. Ha afegit que “tots els protocols van funcionar”. A més, ha indicat que el Govern va dotar-se d’un pla B amb reserves de gasoil per garantir el funcionament de serveis essencials com hospitals en cas de nova apagada.
Núria Parlon ha explicat que durant la primera reunió del gabinet de crisi que es va celebrar a quarts de dues de dilluns l’executiu va decidir sortir a informar sobre la situació quan disposés de tota la informació “veraç” i essencial per a poder gestionar l’emergència. Ha assenyalat que es van establir diverses prioritats com ara tenir les infraestructures crítiques protegides, disposar de reserves addicionals de gasoil per abastir hospitals, comissaries o parcs de bombers, entre altres serveis, garantir una xarxa d’atenció a la gent gran i definir tots els protocols.
En aquest sentit, ha recordat que es van fer quatre compareixences en menys de 24 hores i que es van atendre preguntes en dues d’elles “quan ja es tenia informació contrastada” per evitar traslladar a a la ciutadania missatges que poguessin generar més confusió o sensació d’alarma. A més, ha dit que dimarts es va fer un resum informatiu després del cinquè gabinet de crisi i que també va comparèixer el president de la Generalitat, Salvador Illa.
Malgrat admetre que “tot és millorable” i assenyalar que es farà una anàlisi i avaluació de tot plegat, incloent-hi els protocols de comunicació, ha valorat que es va donar “una resposta adequada i digna” en un moment complex i inèdit com el que va viure’s. Alhora, ha demanat “ser realistes” i ha defensat que “el Govern va fer el correcte: contrastar i verificar la informació i donar-la quan es tenien garanties que ajudaria a generar tranquil·litat i minimitzaria el risc”.
També ha dit que de cara el futur s’estudiarà generar un espai que sigui un Cecat de la comunicació “per mantenir els periodistes informats en tot moment sense hipotecar els recursos del personal tècnic que necessitem perquè estiguin al capdavant per saber si estan funcionament bé els centres d’acollida, els hospitals, i derivades de l’emergència”.
Un total de 762 intervencions de Mossos i Bombers
Parlon ha insistit que “tots els protocols van funcionar” i que tots els servidors públics, Mossos d’Esquadra, Bombers de la generalitat i serveis sanitaris, entre d’altres, “van estar a l’altura”. Ha recordat que es van fer 762 intervencions per part de Mossos i Bombers per evacuar ciutadans de trens i treure persones atrapades a ascensors. Alhora, ha dit que el 112 va rebre el doble de trucades que un dia habitual, prop de 14.000.
També ha recordat que es va treballar de forma “intensa” per mobilitzar tots els operatius de Mossos i assegurar que quan es fes fosc hi hagués prou presència policia al carrer per evitar pillatges. “Volíem evitar que es comencés a generar un boca orella que podia fer augmentar la sensació inseguretat”, ha dit.
Pla B per a noves apagades
La consellera ha explicat que va posar-se en marxa un pla B per poder acumular reserves de gasoil en cas d’una nova apagada. “L’objectiu era garantir el funcionament de serveis essencials i infraestructures crítiques com hospitals, comissaries dels Mossos o Parcs de Bombers”, ha explicat.
Així mateix, ha explicat que el Govern va descartar demanar la declaració de situació d’emergència a l’Estat perquè “Catalunya tenia capacitat de mantenir les infraestructures crítiques protegides” i perquè l’episodi va poder-se gestionar activant el Procicat en fase d’alerta.
També ha obert la porta a mantenir una xarxa pròpia de comunicació o mantenir la xarxa analògica en cas d’emergències. “Anem cap a un món digitalitzat, però és veritat que quan tens unes circumstàncies inèdites disposar d’aquests sistemes com una alternativa funciona”.
Expedients informatius
Sobre els dos expedients informatius a Endesa i Red Elèctrica, ha dit que l’obligació del Govern és “saber què ha passat, quin ha estat l’element de distorsió o inestabilitat en el sistema que ha provocat aquesta situació i quines mesures es prendran per part dels operadors privats per donar una solució a aquesta mena de situacions”. Ha insistit que cal saber realment “què hi ha darrere, què ha passat i com s’evitaria en futures ocasions”.
Preguntada sobre la possibilitat que aquest episodi estigui vinculat amb la producció d’energies renovables, ha apuntat que no creu que sigui un problema relacionat amb aquesta mena de recursos energètics. De fet, ha assenyalat que “les renovables han de ser la solució de cara el futur”. En aquesta mateixa línia, ha apostat per reflexionar sobre com Catalunya pot tenir sobirania energètica.