Futur incert de l'estació del Camp

La nova estació de l'aeroport guanya cos i expectatives alhora que creixen els dubtes sobre el futur pes de la terminal de la Secuita

«I de l'estació de la Secuita, què en farem?» És la ine­vi­ta­ble pre­gunta que sor­geix en cons­ta­tar que el Con­sell de Minis­tres ha auto­rit­zat Foment a lici­tar la cons­trucció que, d'entrada, ja s'ha ano­me­nat «estació cen­tral del Camp» –per alguna cosa serà, en espera que sigui bate­jada defi­ni­ti­va­ment–, situ­ada sobre el cor­re­dor medi­ter­rani i encai­xo­nada entre les pis­tes de l'aero­port i l'auto­via T-11, equi­dis­tant de Reus i Tar­ra­gona. Una estació que estarà en ser­vei d'aquí a tres anys, i sobre la qual hi ha dipo­si­ta­des grans expec­ta­ti­ves, ja que vindrà a esme­nar l'error històric que, qui més qui menys, reco­neix que suposa la ubi­cació de l'estació de la Secuita, que la set­mana pas­sada va com­plir tot just dos anys i mig. «Aquesta fun­ci­ona molt bé per a llargs recor­re­guts, però no per als curts com l'Avant, ja que hi ha incon­ve­ni­ents com l'accés des de les grans ciu­tats», admet l'alcalde de Tar­ra­gona, Josep Fèlix Balles­te­ros. «Si per aga­far un tren a Bar­ce­lona que està 35 minuts n'has d'estar 15 fins a l'estació, és obvi que ja no és com­pe­ti­tiu», asse­nyala.

Per resol­dre-ho ja es pre­veu en el futur la reu­bi­cació de l'estació de la ciu­tat en un punt més cèntric entre la plaça Impe­rial Tàrraco i els bar­ris de Ponent, i l'arri­bada de trens d'alta velo­ci­tat per la línia de la costa –a través d'un enllaç nou al Tar­ra­gonès o al Baix Penedès–, fet que també supo­sarà de ben segur una rede­fi­nició de la mobi­li­tat dels viat­gers a la zona. Però això va encara per molt llarg: ja són figues d'un altre paner.

«Són com­ple­mentàries»

Fonts d'Adif, inter­ro­ga­des per quina estació tindrà més cate­go­ria, evi­ten mullar-se: «totes les que ges­ti­o­nem tenen la mateixa con­si­de­ració», indi­quen. En tot cas, en una visita a Tar­ra­gona a final de març, Abe­lardo Car­ri­llo, el màxim res­pon­sa­ble de l'alta velo­ci­tat de Renfe, asse­gu­rava que l'actual ter­mi­nal no ha de per­dre pes amb la nova, i que amb­dues poden ser fins i tot com­ple­mentàries. En el mateix sen­tit s'expres­sen els alcal­des afec­tats. «Són dues esta­ci­ons dife­rents, una sobre la línia Madrid-fron­tera fran­cesa, i l'altra sobre el cor­re­dor medi­ter­rani, així que es com­ple­men­ten i crec que totes dues hi gua­nya­ran», con­si­dera l'alcalde de la Secuita, Eudald Roca.

Encara parla amb més con­tundència el seu homòleg de Pera­fort, Joan Martí Pla: «L'estació prin­ci­pal de la línia prin­ci­pal és la del Camp, l'altra pos­si­ble­ment també és necessària però sem­pre serà una estació d'enllaç amb el cor­re­dor medi­ter­rani, i pocs trens que vénen de Madrid entra­ran en direcció a València». De fet, Pla fins i tot creu que «al final» la Secuita obtindrà «molts més trens que ara no s'hi atu­ren, com els Talgo, Euro­med o Alta­ria». Ara bé, també admet que seguirà sense poder com­pe­tir en tra­jec­tes curts: «hi haurà trens llançadora fins a Bar­ce­lona que fan el recor­re­gut en 30 minuts, però aquesta és una línia per a distàncies llar­gues, de 500 a 1.000 quilòmetres».

«La de Reus la suplirà»

No opi­nen el mateix, però, els sec­tors econòmics de la regió. La Cam­bra de Comerç de Reus veu molt lluny l'estació de la Secuita i ja ha encar­re­gat un estudi per pre­veure el pos­si­ble impacte de la de l'aero­port i pres­si­o­nar perquè no s'hi come­tin «els matei­xos errors. Una estació és impor­tant si la gent se la fa seva, i això a Pera­fort no ha pas­sat, perquè fa uns anys ningú hi va pre­veure uns acces­sos bons ni uns apar­ca­ments», exposa el pre­si­dent, Isaac San­romà, que per això creu: «l'estació de l'aero­port millo­rarà l'accés a l'alta velo­ci­tat, con­nec­tarà amb roda­lies i tindrà molts ser­veis, així que en molts aspec­tes suplirà a la de Pera­fort, i ha de ser la de tot el ter­ri­tori».

En el mateix sen­tit s'expressa el pre­si­dent de la Cam­bra de Tar­ra­gona, Albert Abelló: «tal com està dis­se­nyada la xarxa, sem­bla que l'estació Tar­ra­gona-Costa Dau­rada –com ja bateja ell la de l'aero­port– serà la més impor­tant de la demar­cació, per sobre de la del Camp, ja que serà inter­mo­dal, tot con­fluirà cap allà i donarà un bon ser­vei cap a la resta del país». Una altra cosa és que, com a impul­sor del col·lec­tiu Mou-te per Tar­ra­gona, Abelló també defensa la cons­trucció d'una nova estació d'alta velo­ci­tat al cen­tre de la ciu­tat. «Que en un ter­mini de 25 o 30 anys hi hagi tres esta­ci­ons impor­tants en una àrea de 450.000 habi­tants i milers de turis­tes a l'any tam­poc és cap dis­ba­rat, no anem en con­tra de cap estació», opina, si bé admet que tot indica que l'actual serà la ven­ta­focs: «l'usu­ari és sobirà i serà qui al final deci­dirà quina és la més útil, tot i que és pro­ba­ble que la de la Secuita sigui la menys uti­lit­zada, perquè també està ficada al cul del món, en terra de ningú». I és que la rea­li­tat és que la via d'ample euro­peu per on cir­cula el TAV arri­barà des del pri­mer dia a la nova estació reu­senca –on també podran arri­bar tots els altres trens de llarg recor­re­gut–, i això obre un gran ven­tall de pos­si­bi­li­tats que fan que l'estació del Camp no en surti a pri­ori gaire ben parada.

Cinc estu­dis i un pla

La res­posta final, en tot cas, dependrà en gran part de dos estu­dis on el minis­teri acaba de posar fil a l'agu­lla: el que defi­nirà la inte­gració de la xarxa fer­roviària a Tar­ra­gona, adju­di­cat a final de maig, i el que ha de con­cre­tar l'alta velo­ci­tat, tant de pas­sat­gers com de mer­ca­de­ries, fins a Cas­telló, lici­tat a final d'abril. En ambdós casos, el ter­mini de redacció és de dos anys, que Foment dóna per estu­diar bé el dis­seny defi­ni­tiu de la xarxa fer­roviària al Camp ínte­gra­ment. És a dir, la coor­di­nació entre les con­ne­xi­ons de llarga –TAV i altres ser­veis d'alta velo­ci­tat–, mit­jana –regi­o­nals– i curta distància –xarxa de roda­lies pròpia–. Això, a més del futur tram­via del Camp, per al qual el govern enlles­teix un altre estudi infor­ma­tiu que ha d'aju­dar a con­cre­tar quina infra­es­truc­tura usa cadas­cuna, les freqüències de pas, les esta­ci­ons noves o les que caldrà poten­ciar.

L'Estat, té en marxa dos estu­dis més per aca­bar de defi­nir el pano­rama: un sobre el trans­port de mer­ca­de­ries des del port, en marxa des de fa un any i que ja ha apor­tat pro­pos­tes pro­vi­si­o­nals, i un altre sobre la vari­ant fer­roviària de Reus, adju­di­cat fa dos anys i mig, i que ja s'hau­ria d'haver pre­sen­tat. El que pri­mer s'apro­varà defi­ni­ti­va­ment, però, serà el pla ter­ri­to­rial par­cial del Camp, pre­vi­si­ble­ment després de l'estiu, i ja podria donar una pri­mera pista sobre cap on poden anar els trets. «S'està estu­di­ant un sis­tema fer­ro­vi­ari cohe­rent per a tota la regió, i això és el que mirarà d'avançar el pla», diu el direc­tor al Camp de Política Ter­ri­to­rial, Joa­quim Mar­ga­lef, que evita fer un pronòstic sobre la pos­si­ble pèrdua de pes de l'estació del Camp: «ara seria fer ciència ficció», con­clou.

El nus «més complex»

El catedràtic de Ferrocarrils de la UPC Andrés López Pita, una de les màximes eminències en la matèria a l'Estat, admetia en una visita recent a Tarragona que «el Camp presenta el nus ferroviari de major complexitat de tot l'Estat», i per això demana que «ha de ser analitzat sense cap mena d'apriorismes. Hauríem de tenir prou paciència perquè els tècnics ho valoressin amb calma, perquè ara s'inunda la societat amb un conjunt de punts de vista que no ajuden a una anàlisi en profunditat», reflexionava. Pita, així, creu que «cada estació pot tenir una funcionalitat diferent», i ho matisa «en funció del tipus de desplaçament: en regionals i rodalies, tot el que sigui a l'extraradi és convidar a agafar el cotxe; en canvi en llargues distàncies, si hi ha prou pàrquing i bons accessos, pot ser la millor opció».

Yebes i les remolatxes

La del Camp no és l'única estació d'alta velocitat situada fora d'un nucli urbà. A la mateixa línia, sense anar més lluny, hi ha la de Yebes, a 11 quilòmetres de Guadalajara, per una carretera poc accessible i mal senyalitzada. Tot i les demandes, Renfe no hi fa aturar trens Avant adduint-hi l'ús misèrrim: vuit persones al dia de mitjana. La decisió d'ubicar-la aquí va ser molt polèmica perquè es va relacionar amb interessos urbanístics. Al nord de França hi ha un cas similar amb millor final: l'estació del TGV de l'Alta Picardia, entre Amiens i Saint Quentin, o estació de les remolatxes, com se la coneix pels conreus que l'envolten. Situada a poc més de cent quilòmetres de París –però en un nus d'autopistes– pocs la fan servir per anar a la capital, però té més d'un milió i mig de viatgers l'any, cap a Londres, Colònia o Amsterdam.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.