Societat

Patrimoni

Nou segles de Begudà

L’església de Santa Eulàlia d’aquest poble de Sant Joan les Fonts es va consagrar el 1118

Amb motiu de l’efemèride, l’Ajuntament ha editat un llibret en què es repassa l’evolució del recinte i el paper social que ha jugat

El gener de 1118 es va con­sa­grar l’església de Santa Eulàlia de Begudà, un tem­ple que ha sobre­vis­cut fins als nos­tres dies i manté, mal­grat les refor­mes de les quals ha estat objecte, l’impo­nent aspecte dels edi­fi­cis medi­e­vals. Amb motiu de la imme­di­a­tesa del 900è ani­ver­sari de la con­sa­gració, l’Ajun­ta­ment de Sant Joan les Fonts ha edi­tat un lli­bret, escrit per Maria Vidal, en què es repas­sen els orígens, l’evo­lució i les carac­terísti­ques arqui­tectòniques i artísti­ques de l’església, així com el paper d’ele­ment aglu­ti­na­dor que ha tin­gut al llarg de tots aquests segles. Vidal hi afe­geix, a més, el tes­ti­moni de gent vete­rana que reme­mo­ren els anys en què el veïnat –com tot el món rural– tenia més vida que en l’actu­a­li­tat.

Mal­grat que la con­sa­gració va ser a prin­ci­pis del segle XII, hi ha docu­ments que esmen­ten Santa Eulàlia molt abans. Una de les pri­me­res referències és de 1034. L’aspecte ori­gi­nari devia dife­rir força de l’actual. Per exem­ple, el cam­pa­nar no era una torre de qua­tre vents com ara, sinó d’espa­da­nya. D’altra banda, la volta cen­tral de la nau de l’edi­fici romànic es va fer malbé del tot durant els ter­ratrèmols del segle XV. Tant la torre actual com les naus late­rals es deuen a unes obres de millora del segle XVI. D’altra banda, al segle XVIII van aixe­car una nova cape­lla i, per pri­mer cop, una sagris­tia. La Guerra Civil de 1936-39 –explica Vidal– va arra­sar de nou la volta cen­tral, així com els altars Major, de Sant Jaume, de la Puríssima, dels Dolors i del Roser. Aca­bada la guerra, de seguida van ini­ciar-se obres de res­tau­ració, que es van donar per aca­ba­des el 1942. Les més recents s’han fet pre­ci­sa­ment fa poques set­ma­nes i han con­sis­tit en unes millo­res a la paret i el terra del pòrtic.

En el lli­bret es posa l’accent en el des­ta­cat rol social que havia tin­gut Santa Eulàlia fins fa poques dècades, com a ele­ment aglu­ti­na­dor de la comu­ni­tat. Maria Vidal repassa, amb l’ajuda de tes­ti­mo­nis, les acti­vi­tats litúrgi­ques que s’hi cele­bra­ven, així com les cele­bra­ci­ons, o fets històrics com l’arri­bada de l’elec­tri­ci­tat al poble, el 1965. Com­ple­ten el text una selecció fotogràfica i un pròleg de l’alcalde, Joan Espona. De la publi­cació se n’ha fet una edició limi­tada de 500 exem­plars, que s’han dis­tribuït al muni­cipi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia