La Cella, platja d’Europa

Un poblat ric, amb cons­truc­ci­ons de grans dimen­si­ons i amb evidències de con­tac­tes amb altres ports de la Medi­terrània. Si tinguéssim la capa­ci­tat de girar enrere en el temps i de tras­lla­dar-nos al muni­cipi de Salou entre els segles III i IV aC, segu­ra­ment, aquest seria l’esce­nari amb què ens tro­baríem, segons el que asse­nya­len les res­tes del poblat de la Cella, que aquest mes de setem­bre obre al públic, en un pro­grama de visi­tes que mes­clen entre­te­ni­ment i història per tras­lla­dar-nos a aquesta època.

La pri­mera de les ses­si­ons ober­tes al públic va ini­ciar-se aquest diven­dres, 1 de setem­bre. La visita al poblat pro­to­històric, que es troba situat al paratge de la Torre Alta, al Racó de Salou, a tocar de la costa i en un turó que s’eleva sobre el cap de Salou, comença amb la pre­sen­tació del guia que acom­pa­nyarà en el viatge, Tikir­sikor, un dels habi­tants que van habi­tar aquest encla­va­ment fa milers d’anys. A través de les seves expli­ca­ci­ons, Tikir­sikor –que coneix com ningú els racons del poble– n’explica els secrets i per­met ima­gi­nar-se com era en el pas­sat.

Des­co­brim, per exem­ple, que aquest era un llo­gar­ret des­ta­cat de la Ces­setània, la regió ibèrica del Camp de Tar­ra­gona, i que l’urba­nisme del poblat des­taca pel mur rec­ti­lini que el deli­mi­tava, de què encara se’n con­ser­ven alguns trams. Les cons­truc­ci­ons d’aquest nucli urbà mil·lenari són dife­rents de les que es poden tro­bar en la majora de poblats ibers. De fet, tots els edi­fi­cis docu­men­tats al jaci­ment res­po­nen a un patró de casa com­plexa, molt més gran de l’habi­tual. Les res­tes evi­den­cien que els habi­tat­ges de la Cella es divi­dien en dife­rents àmbits fun­ci­o­nals –habi­tació prin­ci­pal amb presència d’una llar de foc, rebost i magat­zems– i que tenien unes dimen­si­ons que oscil·larien entre els 90 i els 120 metres qua­drats. Les cases s’obrien a amplis espais oberts, pla­ces i car­rers pavi­men­tats amb diver­ses capes de grava for­mant sòls com­pac­tes i uni­for­mes, el que jus­ti­fica la sin­gu­la­ri­tat d’aquest antic llo­gar­ret.

El jaci­ment ha estat objecte d’inter­ven­ci­ons arqueològiques inin­ter­rom­pu­des des de l’any 2010 fetes pel Grup de Recerca Semi­nari de Pro­to­història i Arque­o­lo­gia de la Uni­ver­si­tat Rovira i Vir­gili (Gre­se­pia). Després d’aquest període, les visi­tes històriques que es duen a terme durant el mes de setem­bre –aquest diven­dres, ha estat la pri­mera i segui­ran les dels dies 8 i 16 de setem­bre– estan coor­di­na­des pel Patro­nat de Turisme de l’Ajun­ta­ment de Salou, jun­ta­ment amb l’empresa deri­vada de la Uni­ver­si­tat Rovira i Vir­gili i IBER Arque­o­lo­gia Patri­moni i Turisme.

“Les vis­tes són una opor­tu­ni­tat única per conèixer aquest patri­moni”, des­taca Jordi Vilà, d’IBER APT, que es posa en la pell de Tikir­sikor en les guies. Segons apunta Vilà, “els mate­ri­als ceràmics recu­pe­rats indi­quen que el poblat va fun­ci­o­nar com un impor­tant port comer­cial, un cen­tre recep­tor i dis­tribuïdor de mer­ca­de­ries”, fet que evi­den­cia la importància de Salou, que ja fa milers d’anys que és la platja d’Europa, com resa l’eslògan que fa dècades que pro­mo­ci­ona aquest muni­cipi.