La cita anual amb els mulats

No se sap amb cer­tesa l’ori­gen d’aquesta jor­nada, però el cas és que, des de temps imme­mo­ri­als, el dia de Sant Edu­ard és el de la tria de mulats a Espi­na­vell. Aquest mer­ca­deig de les cries equi­nes (els mulats) obre el cicle de fires de bes­tiar, que seguirà, per exem­ple, amb la de Sant Lluc a Olot (la set­mana que ve) i la de Sant Mar­tirià, a Banyo­les (al novem­bre).

A la fira d’Espi­na­vell d’ahir no hi podien fal­tar ni els rama­ders que sobre­vi­uen a la duresa d’un sec­tor molt cas­ti­gat ni els visi­tants, tes­ti­mo­nis d’un espec­ta­cle for­mi­da­ble. A l’entorn dels trac­tes de com­pra­venda s’hi munta una fira amb para­des de pro­duc­tes arte­sa­nals i si, com ahir, el temps hi acom­pa­nya, l’expec­tació està asse­gu­rada. Els res­tau­rants del poble i de força més enllà no donen l’abast i la resta d’esta­bli­ments en sur­ten bene­fi­ci­ats. L’Ajun­ta­ment con­di­ci­ona més espais per a apar­ca­ment i ofe­reix un ser­vei d’autobús per tras­lla­dar el públic a l’esce­nari prin­ci­pal de l’esde­ve­ni­ment. En defi­ni­tiva, la cita d’Espi­na­vell esdevé l’exem­ple de la crei­xent relació entre les fei­nes anti­gues del món rural i el turisme. Entre els visi­tants hi havia el con­se­ller de Ter­ri­tori i Sos­te­ni­bi­li­tat, Josep Rull.

Després de pas­sar-se l’estiu a cotes altes –les pas­tu­res de Rojà i del Cos­ta­bona, on es con­du­ei­xen pels volts de Sant Joan–, uns 300 caps de bes­tiar, ati­ats mun­ta­nya avall, arri­ben el dia 13 d’octu­bre a les pla­nes d’Espi­na­vell. En aquesta ocasió, per­ta­nyien a 13 explo­ta­ci­ons dels ter­mes de Molló, Lla­nars i Cam­pro­don. A mig matí s’agru­pen els cavalls, les eugues i els mulats, i els pro­fes­si­o­nals del ram van tan­cant uns trac­tes que gene­ral­ment tenen embas­tats de dies abans. Un jurat for­mat nor­mal­ment per vete­ri­na­ris deci­deix els exem­plars merei­xe­dors dels dife­rents pre­mis que s’ator­guen. Havent dinat, els exem­plars adqui­rits se’n van a les seves des­ti­na­ci­ons, men­tre que les seves mares i la resta dels adults des­fan part del camí i remun­ten la mun­ta­nya en direcció al Cos­ta­bona. Quan hi arribi la neu, els seus amos els reco­lli­ran per tenir-los empa­rats fins al juny.