“El nexe d’unió de l’entitat va ser l’esperit solidari i la passió per la bici”

Va néixer el 2007. Un grup de com­panys de feina, tots mos­sos, vam fer en bici­cleta el camí que va de Ron­ces­va­lles a San­ti­ago de Com­pos­tel·la. A par­tir d’aquí, una de les idees que vam tenir va ser crear una fun­dació en memòria de San­tos San­ta­maría, el mosso que va per­dre la vida en un atemp­tat d’ETA a Roses. Vam començar a recap­tar diners amb la venda de lote­ria, rifes... Del 2007 al 2011, vam obte­nir 14.600 euros. Estan guar­dats en un compte, sota la super­visió d’un sin­di­cat poli­cial. La fun­dació vet­lla­ria per cobrir neces­si­tats que pogues­sin tenir mem­bres del cos. Quan es creï, Els Almogàvers hi farem la donació d’aquests diners.

Recollíem roba, ali­ments i jogui­nes i ho dúiem a Càritas de Figue­res. Acos­tumàvem a fer una d’aques­tes cam­pa­nyes a l’estiu i una altra a l’hivern. I, dins de la ins­ti­tució dels Mos­sos, celebràvem anu­al­ment mis­ses en memòria dels com­panys del cos que havien mort. El 2007, en vam fer una a San­ti­ago; el 2009, a Mont­ser­rat; el 2014, a Sant Feliu, ofi­ci­ada pel bisbe de Girona, i el 2015, a Ter­ra­des. Tot ho lligàvem: corríem en bici i, en aca­bar l’etapa, es feia la cerimònia.

Fins a l’estiu, érem més d’una vin­tena de mos­sos de l’Alt Empordà, Girona i Bar­ce­lona. Aquest any, s’està cre­ant una nova junta. L’asso­ci­ació no tan sols estarà for­mada per mos­sos, sinó que s’hi han sumat altres ciu­ta­dans que hi volen col·labo­rar. Els últims anys, hem reco­llit fons per inves­ti­gar malal­ties mino­ritàries i s’han unit a nosal­tres per­so­nes que tenen algú del seu entorn en aquesta situ­ació.

Sí, ens hem ampliat més a tota la ciu­ta­da­nia. Abans, ens ano­menàvem Grup d’Amics de la Bici Els Almogàvers de l’Empordà. Estem tra­mi­tant els nous esta­tuts i ens direm Amics Soli­da­ris Els Almogàvers de l’Empordà. Hem tret el tema de la bici­cleta, tot i que no sig­ni­fica que, en oca­si­ons, no fem sor­ti­des o algun acte en bici. Estem oberts a tot.

El nexe d’unió va ser l’espe­rit soli­dari i la pràctica de l’esport, sobre­tot la passió per la bici.

Per exem­ple, vam aju­dar el mosso Albert Pala­cio, que va fer un camí soli­dari pel fill d’una agent, l’Asier, que tenia diagnos­ti­cat un tumor cere­bral difús. Pala­cio va fer a peu el tra­jecte de Roma a San­ti­ago per recap­tar fons. Les apor­ta­ci­ons van anar a l’hos­pi­tal Sant Joan de Déu. Des d’Els Almogàvers hi vam con­tri­buir amb la venda de samar­re­tes i vam rea­lit­zar un camí soli­dari a Cànoves. Alhora, vam par­ti­ci­par en un pro­jecte rela­ci­o­nat amb una malal­tia poc freqüent que es va diagnos­ti­car a la filla d’un mosso: la der­ma­to­mi­o­si­tis juve­nil.

Sí, el mateix any també vam orga­nit­zar un camí soli­dari al cas­tell de Sant Fer­ran de Figue­res. L’esde­ve­ni­ment era per reco­llir fons per a la inves­ti­gació de malal­ties mino­ritàries neu­rològiques de pedi­a­tria al Vall d’Hebron. Paral·lela­ment, vam ven­dre samar­re­tes, números de lote­ries i rifes. Vam acon­se­guir entre 8.000 i 9.000 euros.

Fa anys que m’agrada dedi­car el temps lliure a col·labo­rar i a aju­dar. Porta molta feina, però t’omple. El posi­tiu de tot ple­gat és veure l’ale­gria de la gent.

Sobre­tot de les neces­si­tats. El 2016, vam lliu­rar son­des a l’hos­pi­tal de Figue­res. I, després del gran foc de l’Empordà del 2012, vam com­prar arbres i els vam donar per refo­res­tar la zona dels Estanys de la Jon­quera.

El 2018, volem fer el segon camí soli­dari a Figue­res. Seria una ruta cir­cu­lar. També ens agra­da­ria con­tac­tar amb pin­tors per si poden cedir algun qua­dre per a una expo­sició. Una part dels bene­fi­cis de les ven­des de les obres ani­ria a fins benèfics.

I tant! Fem peda­go­gia i és d’agrair. A les comis­sa­ries també hi ha grups de rela­ci­ons amb la comu­ni­tat que fan xer­ra­des als col·legis, a gent gran, comu­ni­tats de veïns... Hi ha pro­xi­mi­tat amb la poli­cia i això és impor­tant. Dins el cos, cada vegada sor­gei­xen més ini­ci­a­ti­ves solidàries.