“M’agrada la lluita interna d’Herodes forçant la repressió contra els jueus”

Va ser l’any 66. Jo can­tava en una coral i vam sor­tir amb els Pas­to­rets per Cap d’Any. Aque­lla vegada feia de pas­tor... Bé, tots els de la coral fèiem de pas­tors i sortíem can­tant.

Sí, he fet el paper de Gri­llat i d’alcalde Gar­rofa... Després vaig pas­sar una època can­tant a l’Orfeó i ara ja fa trenta anys que em vaig con­ver­tir en el pre­si­dent dels Pas­to­rets. Ningú no vol ser-ho... Vols ser-ho tu?

Això és el que ens diu tot­hom... que ja ho fem molt bé i que seguim així... I anar fent, ja han pas­sat trenta anys. I en aquests anys m’he dedi­cat més a fer de rela­ci­ons públi­ques de l’enti­tat. I a pro­cu­rar que tot esti­gui a punt per a les repre­sen­ta­ci­ons.

En la repre­sen­tació d’aquest any hem introduït un qua­dre sobre l’ocu­pació romana. És un qua­dre on es per­fila la repressió de Roma sobre el poble jueu. En aquest qua­dre hi ha un per­so­natge, Hero­des, que és un pun­tal de la història i que a mi m’agrada par­ti­cu­lar­ment.

M’agrada el con­flicte intern que viu a l’hora de pren­dre deter­mi­na­des deci­si­ons... La lluita interna que viu per forçar i impo­sar la repressió con­tra els jueus. És un per­so­natge molt dur però podem veure les coses que es plan­teja i com viu els esde­ve­ni­ments que van pas­sant en cada moment. Aquest és un qua­dre de lla­gri­meta, però n’hi ha de diver­tits que també m’agra­den.

Jo crec que la com­bi­nació de tots, però tenim alguns qua­dres molt emo­tius i de gran riquesa plàstica.

Home! Als Pas­to­rets del Ven­drell sem­pre hem estat molt sen­si­bles a la situ­ació política del país. Aquest any hem introduït el qua­dre de la repressió romana sobre els jueus.

La rea­li­tat és que aquest és un qua­dre on es repre­senta una escena molt dura de repressió con­tra un poble.

Sí. És una feli­ci­tació sense Reis, on tenim un caga­ner molt espe­cial i on l’ofrena dels pas­tors al Nen són la pau, la justícia i la lli­ber­tat. I el calen­dari del 2018 és groc i hi sur­ten els per­so­nat­ges que han mar­cat política­ment l’any 2017: Puig­de­mont, Jun­que­ras, Tra­pero...

Els Pas­to­rets del Ven­drell sor­gei­xen d’una adap­tació lliure que hem anat com­ple­tant any rere any... Mai no ens hem cenyit a tex­tos ori­gi­nals clàssics, tot i que sí que hi ha qua­dres clàssics que es poden veure en totes les repre­sen­ta­ci­ons. El nos­tre és un text inèdit que hem anat enri­quint al llarg dels anys. Hem anat incor­po­rant qua­dres i hem reto­cat els clàssics per adap­tar-los a la nos­tra manera de fer i al que nosal­tres hem vist que agrada més al nos­tre públic. De tota manera, hi ha qua­dres que es con­ser­ven tal com han estat sem­pre.

El qua­dre final de l’esta­blia, on Maria demana que s’accepti la gent com és, tant si és blanca com si és negra... Aquest és un qua­dre inèdit però s’ha man­tin­gut intacte al llarg de la història. I sem­pre aca­bem amb el Glòria a Déu de Pau Casals. Aquest qua­dre també és de lla­gri­meta però és un dels més carac­terístics dels Pas­to­rets del Ven­drell. Té una gran riquesa plàstica que, amb la música del mes­tre Casals, té encara més sen­tit.

Sí. Són únics... Hi ha un qua­dre sobre els dub­tes de Josep... Que jo sàpiga, no hi ha cap altre text dels Pas­to­rets que recu­lli aquesta situ­ació. En aquest qua­dre, Josep té dub­tes sobre la pater­ni­tat i l’embaràs de Maria. Davant la situ­ació, vol mar­xar, i se li apa­reix l’àngel... Però també hi ha qua­dres que sur­ten als tex­tos clàssics.

Perquè tri­guem deu dies a fer el mun­tatge escènic, i espe­rem que s’hagin aca­bat les repre­sen­ta­ci­ons de Nadal per ocu­par el tea­tre. Però això no ens resta públic. Si vols entra­des, encar­rega-me-les ara!