L’època més fosca del Pla de l’Estany

Les xifres fan esgar­ri­far: 23 afu­se­llats, 300 per­so­nes sot­me­ses a con­sell de guerra, 340 inter­nats en camps de con­cen­tració espa­nyols, 235 exi­li­ats (dels quals deu van morir en camps de con­cen­tració euro­peus) i un nom­bre inde­ter­mi­nat de mes­tres depu­rats. Aquest és el balanç numèric de la repressió de la dic­ta­dura de Franco al Pla de l’Estany, un cop aca­bada la guerra. L’his­to­ri­a­dor Jordi Galofré i l’inves­ti­ga­dor Miquel Rus­tu­llet aca­ben de publi­car-ne una mono­gra­fia (La repressió fran­quista a la comarca del Pla de l’Estany, edi­tat pel Con­sell Comar­cal) cen­trada en tots els pobles de la comarca, excepte Banyo­les, que va ser objecte d’un tre­ball simi­lar a càrrec de Galofré, edi­tat per l’Ajun­ta­ment el 2005.

“Doble der­rota”

A banda de les xifres esmen­ta­des, Galofré i Rus­tu­llet recal­quen un altre ves­sant de la repressió, com és la ins­tal·lació de la por en les famílies afec­ta­des. “Hi va haver una doble der­rota, perquè la majo­ria no par­lava del que va pas­sar i es va tren­car la trans­missió dels ide­als a les gene­ra­ci­ons següents”, van expli­car els autors en la pre­sen­tació del lli­bre.

1.100 afec­tats direc­tes

La infor­mació, pro­vi­nent de molts arxius i del tes­ti­moni de famílies repre­sa­li­a­des, es pre­senta orde­nada per muni­ci­pis. S’hi ofe­rei­xen els noms, així com abun­dant mate­rial fotogràfic, dels que van ser sot­me­sos a con­sells de guerra, els exe­cu­tats (tots, al cemen­tiri de Girona), els empre­so­nats als camps espa­nyols i els exi­li­ats, així com dels que van morir a camps estran­gers, com ara Maut­hau­sen. En total, uns 1.100 homes. “Aques­tes són les vícti­mes direc­tes, però hem de pen­sar que les seves famílies també ho van ser, fins al punt que els empre­so­nats solien tenir de màxima pre­o­cu­pació la situ­ació en què que­da­ven la dona i els fills”, van indi­car ahir Galofré i Rus­tu­llet. Es van donar casos d’amos –van expli­car– que expul­sa­ven de les cases la gent que tenia homes a la presó.

El pre­si­dent del Con­sell Comar­cal, Jordi Xar­gay, va subrat­llar en la pre­sen­tació la importància de dei­xar constància d’aque­lla etapa de la història local, amb un tre­ball que va qua­li­fi­car d’“intens, rigorós i acu­rat”.