Seguint la petjada dels óssos
Un recorregut a la comarca del Vallespir, on les festes de carnaval recorden la presència d'aquest animal al Pirineu
-
Mapa de Situació. -
El campanar de Santa Maria de Costoja, el primer poble del Vallespir que trobarem si entrem a la Catalunya del Nord des de Maçanet de Cabrenys, per la carretera comarcal GI-502. FRANK VIDAL O.T FRANÇOIS GORRÉE. -
El castell que domina la vila fortificada de Prats de Molló. -
El claustre d'Arles de Tec.
El mes de febrer és temporada d'óssos al Vallespir, o com a mínim de festes de l'ós. Tres localitats veïnes –Sant Llorenç de Cerdans, Arles de Tec i Prats de Molló– celebren carnaval amb una caça simbòlica d'aquest animal pels carrers del poble. Encara que avui només es tracti de paròdies, aquestes festes, molt vives i participatives al Vallespir, són una bona oportunitat per descobrir aquesta comarca de la Catalunya del Nord. I posats a descobrir país, podem fer-ho deixant de banda els grans eixos: en sentit nord, abandonem l'eix principal de l'N-II per dirigir-nos cap a Darnius, seguint la carretera comarcal GI-502. Després de Maçanet de Cabrenys, Tapis serà l'últim nucli de l'Alt Empordà que passarem abans d'entrar al Vallespir. Al pont sobre el riu Major, el rètol «Benvinguts a Catalunya Nord» ens indica que canviem d'Estat però que seguim en terres catalanes. Fent parada al primer poble vallespirenc, Costoja, i apropant-nos a l'església parroquial dedicada a Santa Maria (segle XII), seguirem els rètols bilingües, en francès i català, que a cada cantonada acullen el visitant amb un rodolí.
Carretera avall, a l'entrada de Sant Llorenç de Cerdans, un trencall a mà esquerra ens porta al veïnat de Vila-roja, que forma part del municipi de Costoja. Des d'allà les vistes s'enlairen cap al puig de Bassegoda i l'Alta Garrotxa. Una petita excursió a peu ens aproparia a l'antic hostal de la Muga –avui arruïnat–, que va ser durant molts anys un conegut punt de trobada d'excursionistes i caçadors, i en temps més antics, escenari d'històries de contrabandistes i trabucaires. La mateixa carretera de Vila-roja també ens du als paisatges més moderns i cuidats del camp de golf de Falgós.
Fins a principi del segle XX, Sant Llorenç de Cerdans era un centre espardenyer important, amb diverses fàbriques que s'hi dedicaven, i una petita empresa ha rellançat recentment aquesta activitat. Una visita a la Casa del Patrimoni ens ajudarà a visualitzar aquest passat i també a veure com es va viure aquí la Retirada, ja que ens trobem en un dels camins utilitzats per l'exili del 1939.
A continuació la carretera enllaça amb l'eix principal del Vallespir, la D115, que va del Voló a Prats de Molló, i per entrar a Arles de Tec anirem cap a la dreta, uns pocs quilòmetres. A l'entrada d'aquest poble un rètol a mà dreta ens indica el paratge de la Font dels Boixos, un ampli espai ombrejat amb guingueta inclosa, que a l'estiu és un concorregut lloc de descans i d'esbarjo. L'abadia d'Arles de Tec i el seu claustre són de visita obligada. A part de les seves qualitats arquitecturals, aquest conjunt també és conegut pel misteri de la Santa Tomba: un sarcòfag de l'alta edat mitjana en què s'acumula una aigua pura –i amb qualitats curatives, segons els més fidels– sense que hi arribi cap font i sense cap explicació aparent. A l'estiu Arles de Tec també s'ha fet famós per les diades medievals.
Per dirigir-nos a Prats de Molló tornarem enrere per la D115 i, pocs quilòmetres després de la sortida d'Arles, trobarem a mà dreta un dels espais més visitats d'aquesta zona, les gorges de la Fou. Aquest impressionant recorregut enmig d'un congost de roques, però, només es pot visitar d'abril a novembre. Prats de Molló, l'últim poble del nostre recorregut vallespirenc, conserva bona part del seu recinte fortificat i la silueta del fort domina la vila. El veïnat proper de la Presta manté les activitats termals que també són un referent del Vallespir. L'opció ràpida per tornar al Principat des d'allà seria fer marxa enrere en direcció al Voló i l'autopista. Amb temps, però, podem continuant per la D115 cap al coll d'Ares, on l'antic edifici duaner és avui un restaurant. Un cop passat el coll i seguint avall, deixarem el Vallespir i els óssos per entrar a la comarca del Ripollès en direcció a Camprodon.
PER ARRIBAR-HI
DADES D'INTERÈS
Els primers óssos, a Arles de Tec
E. CARRERA
Arles de Tec és, aquest cap de setmana, el primer dels tres pobles del Vallespir que organitzen festes de l'ós. Els actes començaran divendres amb una conferència dedicada a les festes de l'ós a Europa, amb els exemples concrets de la festa de l'ós a Salcedo, a Galícia, i l'ós del carnaval de Silio, a Grècia. Encara que comparteixin la figura de l'ós, al Vallespir cada poble representa l'animal a la seva manera i l'envolta d'uns personatges i una escenificació pròpies de cada lloc. A Arles de Tec, dissabte (el dia abans de la caça de l'ós), una rua carnavalesca amb bandes musicals recorre els carrers del poble entorn de la figura del Bou Vermell. Al vespre, a partir de les deu de la nit, tindrà lloc un ball de disfresses, seguit d'una rua nocturna (el tio-tio). En la caça de l'ós pròpiament dita, diumenge, els caçaires d'Arles acompanyen la Roseta i el Trappeur (el paranyer), que els guien pels carrers per capturar l'animal. La d'Arles de Tec és la menys embrutidora de les tres festes de l'ós. A diferència del que passa als dos altres pobles (i sobretot a Prats de Molló), aquí l'ós no es dedica pas a embrutir la cara dels espectadors que atrapa.