Societat

Visibilitzant noms i fets de dones

En el context del 8 de març la Xarxa de Dones de Girona vol el nom d’una dona a les sales de reunions dels edificis públics i entitats

En el con­text del 8 de març, Dia Inter­na­ci­o­nal de la Dona Tre­ba­lla­dora, la Xarxa de Dones de Girona va pro­moure una ini­ci­a­tiva per visi­bi­lit­zar les dones, les seves pet­ja­des en el món social, les seves con­tri­bu­ci­ons a la història i la vida col·lec­tiva: posar el nom d’una dona a les sales de reu­ni­ons d’edi­fi­cis públics o de les enti­tats soci­als. És un bon exer­cici per posar en relleu les figu­res feme­ni­nes que ens han pre­ce­dit, res­ca­tant-les de l’oblit en què habi­tu­al­ment que­den sumi­des, ja que del que par­len les cròniques, els lli­bres d’història, els noms dels car­rers, amb una mirada del tot esbi­ai­xada, és dels homes i les seves ges­tes. Fins i tot en una enti­tat com la nos­tra, amb una gran majo­ria de dones en l’equip tècnic i en el volun­ta­riat, els reculls històrics des­ta­quen només els noms dels direc­tors i con­si­li­a­ris, tots homes fins al dia d’avui, en què, per pri­mera vegada, tenim una direc­tora, la Dolors Puig­de­vall.

Volem dedi­car la nova sala de for­mació que aviat tin­drem a la casa a la Teresa Dau­mal Simó (la Tere­sita, com és més cone­guda), per haver estat impul­sora del que amb el temps ha arri­bat a ser Eco­sol. Vivia al barri de la Font de la Pólvora, amb qua­tre ger­ma­nes. “Vèiem la neces­si­tat –asse­nya­lava en una entre­vista– que tenia la dona gitana d’auto­es­tima, de sen­tir-se valo­rada i, volent ser fidels al carisma del pare Butinyà, vàrem fer el pro­jecte de posar en marxa un grup de neteja amb dones del barri, i el vàrem  pre­sen­tar a Càritas.​Vaig estar-hi molt a gust, perquè a part de les dones de la Font de la Pólvora varen anar entrant mol­tes dones immi­grants. A la neteja jo era una més entre elles.”

Era una per­sona molt com­pro­mesa i impli­cada al barri, i que patia per la situ­ació espe­ci­al­ment vul­ne­ra­ble de la dona gitana. Des del 2007 és a Angola, on fa tas­ques de for­mació i pro­moció de la dona amb resul­tats molt posi­tius. Asse­nyala que la clau és “no per­dre mai la fe i l’espe­rança, tenint la cer­tesa que, si tots hi posem el nos­tre gra de sorra, farem un món més just i humà”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia