Un bicentenari polèmic

Tres expo­si­ci­ons i una casa museu s’encar­re­ga­ran des d’avui de recu­pe­rar el “sen­tit” i l’obra d’un pen­sa­dor uni­ver­sal, Karl Marx, a la ciu­tat ale­ma­nya de Trèveris (Trier, en ale­many), el lloc on va néixer un 5 de maig, ara fa exac­ta­ment 200 anys. Que el lloc on va néixer una de les figu­res més influ­ents del món, durant dos segles, el recordi en el seu bicen­te­nari no hau­ria d’estra­nyar ningú. Però sí que és una mica sor­pre­nent que, a més de diver­ses expo­si­ci­ons i un ampli pro­grama de debats i semi­na­ris –600 actes, repar­tits al llarg dels pròxims mesos–, se’ls hagi acu­dit incloure en aquest fes­ti­val com­me­mo­ra­tiu la inau­gu­ració d’una estàtua de 5 metres d’alçada i 2,3 tones de pes, regal de la República Popu­lar de la Xina.

Per al ciu­tadà ale­many d’avui, Marx (1818-1883) és un filòsof pot­ser uni­ver­sal, però amb un lle­gat com a mínim ino­portú. Les seves dues obres fona­men­tals (El mani­fest comu­nista i El capi­tal) han ins­pi­rat o sus­ten­tat dic­ta­du­res d’arreu del món. Inclosa la de la República Democràtica Ale­ma­nya, l’estat satèl·lit de Mos­cou sor­git de la divisió del país després de la der­rota del nazisme, el 1945, i exis­tent fins mesos després de la cai­guda del mur de Berlín, amb la reu­ni­fi­cació naci­o­nal, subs­crita el 1990.

Trèveris, a tocar de Luxem­burg, que­dava lluny del ter­ri­tori comu­nista. Marx només va viure a la ciu­tat durant la infan­tesa i la joven­tut, men­tre que la resta de la seva vida –espe­ci­al­ment els anys en què va for­mu­lar el seu pen­sa­ment revo­lu­ci­o­nari anti­ca­pi­ta­lista– va discórrer en altres ciu­tats: pri­mer, ale­ma­nyes –com ara Bonn i Jena–; després, entre París i Brus­sel·les, i final­ment, a Lon­dres, on va aca­bar morint a l’exili.

Que en aquesta ciu­tat històrica, de 110.000 habi­tants i amb un nucli antic molt ben con­ser­vat, s’hi incor­pori aquest Marx made in China es podria veure com un nou reclam turístic. O com una pro­vo­cació, segons els sec­tors més con­ser­va­dors i els que recor­den les con­seqüències del pen­sa­ment mar­xista apli­cat a la pràctica política. “200 anys de Marx i 100 mili­ons de morts”, era el títol d’un arti­cle d’opinió del diari con­ser­va­dor Frank­fur­ter All­ge­meine”. Hi ha qui es con­forma refle­xi­o­nant a través d’arti­cles o d’altres for­mes de comu­ni­cació sobre el tota­li­ta­risme en versió comu­nista. D’altres, com la ultra­dre­tana Alter­na­tiva per a Ale­ma­nya (AfD), volen apro­fi­tar la inau­gu­ració de l’estàtua i el bicen­te­nari del nai­xe­ment del filòsof i eco­no­mista per ata­car l’esquerra democràtica actual.

Trèveris con­cen­trarà avui la plana major de la soci­al­de­mocràcia ale­ma­nya, encapçalada per la seva nova pre­si­denta, Andrea Nah­les. L’Esquerra, par­tit opo­si­tor d’arrels post­co­mu­nis­tes, també retrà home­natge al seu ale­many més uni­ver­sal. Les com­me­mo­ra­ci­ons van començar dime­cres, amb un acte a Berlín a càrrec del pre­si­dent del país, Frank-Wal­ter Stein­me­ier, minis­tre d’Afers Estran­gers soci­al­demòcrata en les dues grans coa­li­ci­ons ante­ri­ors d’Angela Merkel. I, repre­sen­tant el món con­ser­va­dor, va inter­ve­nir ahir com a ora­dor prin­ci­pal en un acte a la basílica de Cons­tantí, a Trèveris, el pre­si­dent de la Comissió Euro­pea, Jean-Claude Juncker. “Cal situar Marx en el seu con­text i no res­pon­sa­bi­lit­zar-lo dels crims come­sos en nom seu”, va dir Juncker, amb relació als sis­te­mes tota­li­ta­ris comu­nis­tes, pas­sats i actu­als.