Salut

SALUT

Dia Mundial del Dolor Crònic

El mal que sempre hi és

Es calcula que un 19% de la població adulta té dolor crònic en algun moment de la seva vida, un percentatge que va a l’alça a tot Europa

El dolor que no té una causa física clara o no respon a tractaments l’haurien d’abordar diferents professionals com ara metges, infermers, psicòlegs i fisioterapeutes, però no hi ha prou mitjans ni formació per fer-ho

El dolor és una experiència subjectiva i podem “desaprendre” la manera de reaccionar-hi

Els últims estu­dis que s’han fet a nivell euro­peu sobre dolor crònic indi­quen que al vol­tant del 19% de la població adulta en té. És més habi­tual en les dones i aug­menta a mesura que pas­sen els anys de vida, de manera que entre els anci­ans la pre­va­lença és del 70%. Té una importància enorme en la qua­li­tat de vida dels afec­tats, i també té con­seqüències soci­o­e­conòmiques, ja que és un motiu impor­tant de bai­xes labo­rals. Es defi­neix com tot aquell dolor que no es resol amb trac­ta­ments habi­tu­als i que dura més de tres mesos. Cal dis­tin­gir-lo del dolor agut, que sen­tim quan pre­nem mal o estem malalts. “El dolor agut té un valor de pro­tecció de l’espècie, ens avisa que hi ha alguna cosa mala­ment i que hi hem de posar remei; en canvi el dolor crònic no té aquesta funció, no té cap valor biològic”, explica el doc­tor Jordi Miró, direc­tor de la Càtedra de Dolor Infan­til de la Uni­ver­si­tat Rovira i Vir­gili.

El dolor, doncs, és una experiència cre­ada al cer­vell per avi­sar-nos que alguna cosa no fun­ci­ona bé. Però el dolor crònic no fa aquesta funció. Afecta totes i cadas­cuna de les acti­vi­tats i face­tes de la vida de la per­sona però no té cap mena de trans­cendència adap­ta­tiva. “El dolor d’una malal­tia que no s’acaba de curar es pot con­ver­tir en crònic, però un cop el cer­vell t’ha dit que hi ha un pro­blema i que facis alguna cosa al res­pecte, ja estàs avi­sat, el dolor deixa de tenir aquest valor ini­cial”, asse­nyala el doc­tor Miró.

La qüestió de fons és que el dolor s’ha con­si­de­rat durant molt de temps una experiència essen­ci­al­ment física, i no és estric­ta­ment així. De fet, la defi­nició inter­na­ci­o­nal­ment con­sen­su­ada indica el cate­go­ritza com una experiència “sen­so­rial i emo­ci­o­nal”. El dolor crònic és extre­ma­ment com­plex i resulta de la interacció de molts fac­tors. Fac­tors físics, però també cog­ni­tius, emo­ci­o­nals, con­tex­tu­als, cul­tu­rals... tot con­tri­bu­ei­xen a la cons­trucció de la per­cepció del dolor. En aquest punt cal par­lar de la “noci­cepció”: els impul­sos ner­vi­o­sos que arri­ben al cer­vell i que ens fan sen­tir dolor. Seria la part “física” de l’experiència dolo­rosa. Si et tren­ques una cama, tens apen­di­ci­tis, o et tre­uen un quei­xal, per posar només alguns exem­ples, el dany en l’orga­nisme es tra­du­eix en aquests impul­sos. Altres vega­des, però, hi pot haver danys sense noci­cepció: el cas més comú es veure que tenim un blau sense recor­dar haver-nos donat cap cop. “En el cas del dolor crònic, el que passa és que no som capaços, o com a mínim no amb les eines que tenim ara, de detec­tar un pro­blema físic sub­ja­cent a l’experiència de dolor. Per això és impor­tant enten­dre que es tracta d’una experiència sen­so­rial i emo­ci­o­nal. Hi pot haver dolors sense fac­tors físics que els expli­quin. I també hi pot haver fac­tors físics que s’aca­ba­rien inter­pre­tant com a dolor en algu­nes per­so­nes, men­tre que en d’altres no”, indica Miró. Cadascú inter­preta el dolor a la seva manera, perquè en el procés de crei­xe­ment i soci­a­lit­zació anem apre­nen com reac­ci­o­nar-hi. “Ho apre­nem dels pares, de l’entorn, de la tele­visió... en defi­ni­tiva, és una experiència sub­jec­tiva”, recorda.

En con­seqüència, l’abor­datge inter­dis­ci­pli­nari del dolor crònic ha d’aju­dar el paci­ent a “des­a­pren­dre” el que sig­ni­fica el dolor crònic, tal com explica Rubén Nieto, psicòleg espe­ci­a­lista en dolor per­sis­tent i pro­fes­sor dels Estu­dis de Psi­co­lo­gia i Ciències de l’Edu­cació de la Uni­ver­si­tat Oberta de Cata­lu­nya (UOC). “Per exem­ple –hi afe­geix Nieto–, mol­tes per­so­nes que tenen dolor crònic dei­xen de fer exer­cici perquè cre­uen que els empit­jo­rarà el mal. Es tracta que ho pro­vin, i segu­ra­ment veu­ran que no és així.” En qual­se­vol cas, el suport que ha de rebre cada per­sona afec­tada és indi­vi­du­a­lit­zat, però en ter­mes gene­rals es tracta d’aju­dar-la a iden­ti­fi­car i acon­se­guir els seus objec­tius vitals més enllà del dolor. “Podem tre­ba­llar estratègies perquè cadascú les sàpiga apli­car: canvi de pen­sa­ments nega­tius, rela­xació, dis­tracció... El dolor és com qual­se­vol altre estímul, si no hi pres­tes atenció es pre­senta amb menys inten­si­tat. Les per­so­nes que tenen dolor habi­tu­al­ment poden inten­tar fer una acti­vi­tat que sigui pla­ent perquè dis­tre­gui la seva atenció”, espe­ci­fica Nieto, que recorda que en alguns hos­pi­tals ja s’està uti­lit­zant la rea­li­tat vir­tual en paci­ents amb dolor per aju­dar-los.

Com es mesura?

És evi­dent que el dolor no es pot mesu­rar amb un termòmetre com es fa amb la febre, però això no vol dir que no es pugui quan­ti­fi­car ni valo­rar amb eines vàlides. La més usada és l’escala del 0 al 10, amb el 0 com a manca de dolor i el 10 com el dolor màxim ima­gi­na­ble. “Quan dema­nem aquesta infor­mació als paci­ents algu­nes per­so­nes poden pen­sar que no té valor, però sí que en té, i és extra­or­di­nari. Veiem que aquests regis­tres es mouen en funció de l’eficàcia del trac­ta­ment i ens pro­por­ci­o­nen molta infor­mació”, remarca Jordi Miró.

El prin­ci­pal pro­blema en aquest àmbit no és que no es pugui fer res con­tra el dolor crònic, sinó que no es fa per falta de recur­sos i de for­mació. Els inves­ti­ga­dors i les soci­e­tats de recerca mèdica coin­ci­dei­xen que els can­vis en models cog­ni­tius i con­duc­tu­als aju­den. “Per desgràcia encara està molt estesa la creença que el dolor essen­ci­al­ment és físic i per tant només es pot trac­tar amb medi­ca­ments o inter­ven­ci­ons quirúrgi­ques. Avui dia ja sabem que això és una equi­vo­cació. D’altra banda, hi ha pocs pro­fes­si­o­nals for­mats”, explica el pro­fes­sor de la URV. De fet, des de la càtedra de diri­geix s’ha com­pro­vat que a les uni­ver­si­tats públi­ques i pri­va­des de Cata­lu­nya, en els estu­dis de medi­cina només s’impar­tei­xen de mit­jana 70 hores de for­mació rela­ci­o­nada amb el dolor, i en els psi­co­lo­gia, només 25. “S’ha de tenir en compte que el dolor és el prin­ci­pal motiu pel quals els paci­ents van al metge. Els met­ges són la pri­mera línia d’atac con­tra el dolor, si no tenen la for­mació ade­quada de com s’ha de fer bé la feina, i no hi ha interès per part de les admi­nis­tra­ci­ons per solu­ci­o­nar-ho, no anem bé”, insis­teix Miró, que pun­tu­a­litza que aquesta manca de recur­sos i for­mació és gene­ral a nivell inter­na­ci­o­nal.

“És impres­cin­di­ble con­ti­nuar rei­vin­di­cant uni­tats espe­ci­a­lit­za­des, on els dife­rents pro­fes­si­o­nals tre­ba­llin amb la mateixa filo­so­fia: aju­dar el paci­ent a poder con­ti­nuar amb la seva vida. Sabem que, actu­al­ment, de les uni­tats del dolor que exis­tei­xen a casa nos­tra, només el 16% tre­ba­llen d’aquesta manera inter­dis­ci­plinària”, asse­gura Rubén Nieto. Un altre pro­blema és que els paci­ents amb dolor crònic tri­guen molt a tenir un diagnòstic com a tal, “i això els crea molta frus­tració”, hi afe­geix el pro­fes­sor de la UOC, que asse­nyala també que es tracta d’un grup molt hete­ro­geni que pot incloure per­so­nes amb dolors d’esquena, mals de panxa, pro­ble­mes reumàtics, fibromiàlgia..

Des­co­nei­xe­ment

“Malau­ra­da­ment encara ens tro­bem casos de met­ges que no aca­ben de creure en el dolor crònic gene­ra­lit­zat o en la fibromiàlgia, tot i que aquesta és una malal­tia reco­ne­guda per l’Orga­nit­zació Mun­dial de la Salut”, lamenta Jordi Miró, que insis­teix en la neces­si­tat de sen­si­bi­lit­zació. “Si no és per motius ètics i d’empa­tia envers el pati­ment dels altres, com a mínim hau­ria de ser per motius econòmics, ja que la pre­va­lença del dolor crònic va en aug­ment”, asse­gura. Les cau­ses no són clares, però sí que es comen­cen a iden­ti­fi­car alguns fac­tors deter­mi­nants: la qua­li­tat del son, la falta d’acti­vi­tat física i el seden­ta­risme, l’estrès, l’angoixa... “Quan estàs angoi­xat els músculs patei­xen més tensió. I si aquesta tensió mus­cu­lar es va man­te­nint de manera sos­tin­guda en el temps, és molt pro­ba­ble que acabi deri­vant en dolor”, explica Miró. Un altre fac­tor que pot con­tri­buir a desen­vo­lu­par un dolor per­sis­tent en el temps és haver tin­gut un dolor molt agut, molt fort. “Com més intens és un dolor, més fàcil és que es cro­ni­fi­qui”, insis­teix.

Salut men­tal

El dolor crònic també està molt asso­ciat amb pro­ble­mes de salut men­tal, espe­ci­al­ment la depressió i l’angoixa. Però què va pri­mer, el dolor o la depressió? En gene­ral, les dades de recerca demos­tren que la depressió apa­reix després del dolor crònic. Això no vol dir que no pugui aparèixer abans i hi ha per­so­nes depri­mi­des que en poden desen­vo­lu­par. Però la seqüència més habi­tual és la que comença amb el dolor i con­ti­nua amb pro­ble­mes de salut men­tal i emo­ci­o­nal. De fet, com més dura en el temps el dolor crònic més pos­si­bi­li­tats hi ha de tenir altres pro­ble­mes de salut. “Ima­gi­nem-nos una per­sona que no acon­se­gueix dor­mir bé perquè té dolor. Els pro­ble­mes de son faran que desen­vo­lupi altres afec­ci­ons i encara empit­jo­rarà més la seva situ­ació. És un peix que es mos­sega la cua”, con­clou Jordi Miró.

Millorar a través d’una aplicació del mòbil

Les noves tecnologies poden ser molt útils per fer front al patiment que suposa el dolor crònic, oferint informació, pautes i consells en el dia a dia. “Des de la Càtedra de Dolor Infantil de la URV hem desenvolupat aplicacions mòbils per ajudar els pacients a tenir cura del seu propi dolor. Concretament, vam crear una aplicació per a persones amb fibromiàlgia (Fibroline), que és gratuïta i està disponible per a tothom que la necessiti”, explica el professor Jordi Miró. Ja s’ha pogut contrastar en un assaig clínic amb adults que les persones que havien utilitzat l’aplicació tenien una intensitat del dolor menor, milloraven el seu estat d’ànim, el nivell d’activitat física i la qualitat del son. L’avantatge de l’aplicació és que el pacient la pot utilitzar quan vulgui i on vulgui, no necessita el guiatge de cap professional perquè precisament es va dissenyar perquè fos útil en aquest sentit. També s’ha vist que la magnitud del canvi que es deriva de l’ús d’aquesta aplicació és igual o superior a la magnitud del canvi aconseguit amb els tractaments presencials habituals.

El dolor crònic afecta un 30% de la població infantil i adolescent

Aquesta és una de les dades més impactants amb relació al dolor persistent: l’afectació entre la població infantil i adolescent. “És el gran oblidat. En els últims cinc anys, el Ministeri de Sanitat no ha invertit ni un euro en recerca sobre dolor crònic infantil“, assegura el doctor Jordi Miró, que aquest any ha estat nomenat coordinador d’una xarxa internacional d’investigadors en aquest àmbit, finançada per la Unió Europea. “Esperem que serveixi de palanca per ajudar millor els pacients més joves. Fins ara a Europa no ha interessat massa el dolor crònic infantil. S’hauria de tenir molt en compte que els infants i els adolescents són el nostre futur, i tenen molts menys recursos que els adults per fer front a aquest problema de salut”, hi afegeix. Com passa amb els adults, els menors que tenen dolor crònic tenen més probabilitat de tenir problemes de salut mental, i en el seu cas també de ser víctimes d’assetjament escolar. També tenen més risc d’acabar convertits en adults amb dolor cronificat. Les localitzacions més habitual del dolor crònic en la població infantojuvenil són el cap, l’abdomen i les extremitats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia