Una guia que rescata vides

Una sala plena de gom a gom era el símptoma més evi­dent que la temàtica que es trac­ta­ria i el mate­rial que estava a punt de veure la llum havien gene­rat una gran expec­tació. Moltíssi­mes dones entre el públic i també entre el grup impul­sor del nou tre­ball, fet que demos­tra, un cop més, que en la soci­e­tat actual tot el que té relació amb les cures té un clar accent femení. Són repre­sen­tants de sec­tors que trac­ten amb infants i ado­les­cents, des de dife­rents angles, i que a par­tir d’ara dis­po­sen d’una nova eina que els aju­darà a resol­dre dub­tes en cas d’haver de fer front a una situ­ació de mal­trac­ta­ment –o sim­ple­ment tenir-ne la sos­pita– d’un dels col·lec­tius més vul­ne­ra­bles.

Des d’aquests moments ja tenen a les seves mans la Guia Pràctica per a l’Abor­datge en Xarxa de Situ­a­ci­ons de Des­pro­tecció i Mal­trac­ta­ment en la Infància i l’Ado­lescència de Bada­lona, un pro­ducte impul­sat per la Taula d’Infància i Ado­lescència d’aquesta ciu­tat. El mate­rial, que qual­se­vol per­sona pot con­sul­tar al blog de la Taula, neix amb l’objec­tiu de “millo­rar l’abor­datge en xarxa de les situ­a­ci­ons de des­pro­tecció i mal­trac­ta­ment infan­til a la ciu­tat”. Si bé és cert que té ADN bada­loní, la intenció és que el pro­ducte voli “alt i lluny”, en parau­les de la secretària tècnica de la Taula, Sílvia Navarro. D’aquesta manera, podrà esde­ve­nir una eina útil a qual­se­vol per­sona que esti­gui en con­tacte amb infants i ado­les­cents: tre­ba­lla­dors soci­als, mes­tres, psicòlegs, per­so­nal sani­tari...

La sessió de tre­ball con­vo­cada a l’Espai Betúlia per pre­sen­tar la guia va per­me­tre cul­mi­nar un tre­ball per­sis­tent i vigorós de dos anys i mig. No era estrany, doncs, que sobre l’ambi­ent pla­nes­sin aires de cele­bració. La feina, però, no està ni de bon tros cul­mi­nada. “La guia, perquè sigui sem­pre d’uti­li­tat, haurà d’estar en contínua revisió i modi­fi­cació”, subrat­llava Navarro, motor del procés. La jor­nada de tre­ball també va per­me­tre ver­ba­lit­zar com el ter­reny de la des­pro­tecció i el mal­trac­ta­ment a infants i ado­les­cents és sovint poc con­sis­tent i com la pre­ca­ri­e­tat i la falta de recur­sos hi pesen massa. S’estima que només entre un 10% i un 15% dels casos es noti­fi­quen durant la infància i l’ado­lescència. La cara i la creu d’uns pro­fes­si­o­nals que tre­ba­llen en un món on no sem­pre dos més dos sumen qua­tre i on el mal­trac­ta­ment és encara avui una rea­li­tat oculta. La part més agra­da­ble, la de cons­ta­tar que el tre­ball en xarxa dona fruits i que la volun­tat i el com­promís dels pro­fes­si­o­nals d’aju­dar els menors vícti­mes de mal­trac­ta­ments con­ti­nuen intac­tes. I, és clar, l’estrena d’una guia que esdevé brúixola.

La part més amarga, les difi­cul­tats que afronta un col·lec­tiu per tirar enda­vant una funció que no sem­pre es troba entre les pri­o­ri­tats de les ins­ti­tu­ci­ons mal­grat que arriba a res­ca­tar per­so­nes i a sal­var vides. Prova d’això, com es va reve­lar al final de l’acte, són les difi­cul­tats per con­ti­nuar tirant enda­vant la Taula d’Infància i Ado­lescència, un òrgan impul­sat des de l’Ajun­ta­ment de Bada­lona que ara “tanca un cicle” per falta d’un suport polític que s’arros­sega gai­rebé des de la cre­ació del grup, l’any 2016. El futur de la Taula es debatrà en una jor­nada al setem­bre, però la situ­ació no con­vida a l’opti­misme.

Al marge de la forma que pren­gui aquest òrgan muni­ci­pal de tre­ball, el que és evi­dent és que ja ha dei­xat empremta, com demos­tren exem­ples com la nova guia. Con­sul­tant-la, és fàcil deduir que l’atenció a la infància i l’ado­lescència és un camí ple de revolts. Només cal lle­gir l’apar­tat de dub­tes i difi­cul­tats expres­sats pels pro­fes­si­o­nals en una enquesta per enten­dre-ho. Algu­nes apor­ta­ci­ons lite­rals: “falta de suport a les esco­les per als infants amb difi­cul­tats edu­ca­ti­ves”; “crear grups d’ajuda mútua seria molt bo”; “quins són exac­ta­ment els pro­to­cols a seguir”; “neces­si­tat de més recurs d’inter­venció real i inten­siu amb pro­ge­ni­tors i fills con­jun­ta­ment”; “és difícil detec­tar algu­nes con­duc­tes en els 10 minuts de visita que tenim per nen a les con­sul­tes”; “tenim molta difi­cul­tat a l’hora de donar suport a aquells alum­nes que són vul­ne­ra­bles fora de l’escola”; “en la meva experiència, he vis­cut que un alumne ha pas­sat de tenir una vet­lla­dora 25 hores a la set­mana en una altra zona de Cata­lu­nya a només poder dis­po­sar de tres hores a la set­mana en can­viar de domi­cili, per a mi això també és des­pro­tecció”; “len­ti­tud en el sis­tema”; “com podem detec­tar si és falta d’habi­li­tats paren­tals o és mal­trac­ta­ment”; “com podem inter­ve­nir quan una família ens diu que pega al seu fill i això és el que entén per edu­cació a casa seva/ al seu país”, i un llarg etcètera.

La guia, de mirada inter­dis­ci­plinària, recull des del marc nor­ma­tiu fins als cir­cuits que es poden seguir, els pro­to­cols d’actu­ació i, entre d’altres, les claus d’un bon tre­ball en xarxa. I mira de res­pon­dre a pre­gun­tes que són la base de l’àmbit d’actu­ació, però que poden gene­rar dub­tes o res­pos­tes dife­rents. Sis de les pro­fes­si­o­nals que han par­ti­ci­pat en el procés d’ela­bo­ració, i que van donar forma a una taula rodona, van coin­ci­dir a pun­tuar el tre­ball fet amb un 8 o un 9 sobre 10. Són Abi­lia Andreu (Ser­veis Soci­als de Bada­lona), Maria Rosa Este­ban (Col·legi Maris­tes Cham­pag­nat), Noemí Pani­e­llo (hos­pi­tal de dia d’ado­les­cents de la Fun­dació Vidal i Bar­ra­quer), Eva Ledesma (Casal dels Infants de Bada­lona), Zoila Hares (Equip d’Atenció a la Infància i Ado­lescència de l’Ajun­ta­ment) i Eli­senda Mas (CAP Doc­tor Robert). D’elles poden ser algu­nes de les con­clu­si­ons de la guia: “l’ele­ment clau [...] és la res­pon­sa­bi­li­tat que tenim sem­pre d’infor­mar i denun­ciar per pro­te­gir infants i ado­les­cents”; “sem­pre hem d’actuar posant l’infant i l’ado­les­cent al cen­tre, pen­sant el que és millor per a ell o ella”; “cada cas és únic i no exis­tei­xen recep­tes o patrons gene­rals”; “com­par­tir iti­ne­ra­ris i cri­te­ris de res­posta en el marc de la xarxa fa sem­pre més àgil, eficaç i trans­pa­rent la inter­venció, i ajuda a ges­ti­o­nar millor la com­ple­xi­tat i l’alta sen­si­bi­li­tat d’aquest tipus de casuística”.