salut
El govern vol ampliar a la gent gran i vulnerable el servei d’odontologia pública
Pané apunta que s’anirà implantant el 2025 si hi ha nous pressupostos
S’avaluarà la disponibilitat dels centres de primària per definir si cal oferir la cobertura també a partir de nous concerts
La Generalitat té previst anar ampliant al llarg del 2025 la prestació pública de salut bucodental a grups de persones considerades vulnerables per renda i edat amb l’objectiu de reduir les desigualtats, ja que ara és una cobertura que “en la seva major part“ donen les clíniques privades, segons ha avançat a Efe la consellera de Salut, Olga Pané. “Quan un veu el somriure d’una persona de 70 anys d’alguna forma identifica una mica la seva biografia”, exemplifica Pané, que recorda que “hi ha molta gent que no pot accedir a conservar les seves peces dentals o a substituir-les”, per la qual cosa la Generalitat es planteja “incorporar al sector públic prestacions que avui dia estan en el camp privat”. De fet el pla ja s’ha iniciat de forma progressiva en els últims mesos de 2024, amb la incorporació a la prestació d’un primer grup de persones amb discapacitat intel·lectual i en membres superiors. A més, s’ofereix també a les presons. La consellera ha explicat que s’hi preveuen destinar uns 10 milions d’euros el 2025, si bé ha alertat que no es podran executar si no s’aproven uns nous pressupostos, ja que en ser una iniciativa nova difícilment es pot posar en marxa amb la pròrroga dels actuals.
Si es pot desplegar el pla bucodental el 2025 i en els anys successius, cada vegada la població atesa serà més gran i s’haurà d’assegurar que existeixen prou equipaments per atendre la demanda, per a la qual cosa també es col·laborarà amb altres administracions, com les diputacions. En aquest sentit, Pané ha admès que un dels principals entrebancs pot ser la falta de consultes odontològiques als centres de primària, per la qual cosa no descarta recórrer a centres privats que ofereixin el servei per al sistema públic, mitjançant concerts. Primer, Salut estudiarà quins centres de primària ja tenen consultes preparades i quines possibilitats d’ampliació hi ha en els que no en tenen, per poder-los incorporar. “On no sigui possible ampliar, òbviament haurem de mirar si en l’entorn de la comunitat hi ha dispositius que presten atenció bucodental”, que poden ser concertats, ha conclòs.
La salut mental, una altra prioritat
Un altre dels eixos clau de la legislatura és la salut mental, per a la qual es destinaran 20 milions el 2025, que en aquest cas no estan condicionats a l’aprovació d’uns nous pressupostos. Una de les actuacions previstes serà reforçar els Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ), als quals Pané preveu destinar més recursos, tot i que també vol que en canviï la forma d’operar. L’objectiu, així, és que no només tractin els casos que reben derivats de l’atenció primària, sinó que surtin a la comunitat a identificar problemes i buscar nous pacients, i a les escoles per ajudar els mestres a detectar i gestionar aquest tipus de problemes.
Conscient que les xarxes socials i les pantalles han contribuït a l’augment de problemes de salut mental entre els joves, Pané aposta per fer una reflexió del conjunt de la societat. “Això no només s’ha de focalitzar en els nens, sinó que té a veure amb tota la societat; hem de fer una reflexió de l’ús que estem fent dels mòbils i del que transmetem als nens petits i a les generacions futures”, reflexiona.