SALUT
El tabaquisme passiu deixa empremta a l’ADN de les criatures
Els nens i nenes exposats al fum del tabac a la llar són més propensos a mostrar determinats canvis genètics. Les alteracions epigenètiques en qüestió podrien influir en el desenvolupament de malalties en el futur. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”. Els resultats, publicats a Environment International, ressalten la necessitat de reduir l’exposició al tabaquisme passiu, especialment en entorns infantils.
Segons recorda l’Institut, el nostre ADN funciona com un llibre d’instruccions per al cos. Sense canviar el contingut del “llibre” (és a dir, la seqüència genètica), el fum del tabac pot afegir “marques” a certes pàgines, afectant la manera en què es llegeixen aquestes instruccions. Una d’aquestes marques, la metilació de l’ADN, és un dels principals mecanismes epigenètics i permet activar o inactivar l’expressió dels gens.
Tot i que fa temps que es sap que els efectes del tabaquisme matern durant l’embaràs afecten l’epigenoma, aquesta investigació és de les primeres a mostrar com l’exposició passiva al fum del tabac durant la infància també pot tenir-ne un efecte.
L’estudi ha inclòs dades de 2.695 nens i nenes de vuit països europeus: Espanya, França, Grècia, Lituània, Noruega, Països Baixos, Regne Unit i Suècia. Els i les participants tenien entre 7 i 10 anys i eren voluntaris i voluntàries de sis cohorts del Consorci sobre Epigenètica en l’Embaràs i la Infància (PACE, per les seves sigles en anglès).
A partir de mostres de sang dels i les participants, l’equip científic va estudiar el nivell de metilació en llocs concrets de l’ADN al llarg del genoma, i el va associar amb el nombre de persones fumadores a la llar (0, 1 o 2 o més).
Es van identificar canvis en la metilació de l’ADN en 11 regions (anomenades CpGs) associades a l’exposició al tabaquisme passiu. La majoria d’aquestes regions també s’havien relacionat en estudis previs amb l’exposició directa al tabac en persones fumadores actives o durant la gestació. A més, sis d’elles s’associen a malalties com l’asma o el càncer, per a les quals el tabac suposa un factor de risc.
“El nostre estudi mostra que el tabaquisme passiu durant la infància deixa empremta a nivell molecular, podent modificar l’expressió de gens que influeixen en la susceptibilitat a malalties en l’edat adulta”, afirma Marta Cosin-Tomàs, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi.
Un problema global
Tot i la creixent regulació del consum de tabac en espais públics, les llars continuen sent una de les principals fonts d’exposició al fum del tabac per als nens i nenes. L’any 2004, es va estimar que el 40% dels nens i nenes d’arreu del món estaven exposats al tabaquisme passiu. L’exposició infantil a aquest contaminant no només incrementa el risc de malalties respiratòries i cardiovasculars, sinó que també pot afectar el desenvolupament neurològic i la funció immunitària.
“Els resultats obtinguts suggereixen que el tabaquisme passiu durant la infància resulta en canvis epigenètics similars als observats amb l’exposició intrauterina al tabac o el consum actiu. Això subratlla la urgència d’implementar mesures integrals per reduir l’exposició infantil al fum del tabac, tant a la llar com en altres espais tancats”, apunta Mariona Bustamante, investigadora d’ISGlobal i autora sènior de l’estudi.
“No es tracta d’apel·lar a la responsabilitat individual de les famílies: l’exposició al tabac és un problema de salut pública i amaga una qüestió de desigualtat social. Factors socioeconòmics i ambientals, juntament amb la persistent influència de poderosos interessos comercials, dificulten la reducció de l’exposició al fum del tabac en determinades llars”, conclou Marta Cosin-Tomàs.