Quim Torra
Expresident de la Generalitat de Catalunya
“Vam tenir les competències limitades per un 155 sanitari”
“L’estat d’alarma ens va retirar les competències de Salut i Mobilitat i vam tenir unes precàries condicions durant la covid”
“Tot i això, vam superar les dificultats gràcies a la professionalitat de tots els serveis de la Generalitat”
L’única cosa que vaig tenir en compte va ser la vida de les persones i no vaig actuar políticament
En les residències no vam saber actuar amb tota la força que calia des del primer moment
El sistema de salut català va fer un gran esforç: vam aconseguir triplicar les UCI
Quim Torra va ser president de la Generalitat del 2018 al 2020 i, per tant, el va agafar de ple l’esclat de la pandèmia com a màxim responsable del govern.
Si li mencionen la paraula ‘covid’, quina és la primera cosa que li ve al cap?
Dues coses. Primer, totes les famílies que van perdre alguna persona estimada durant aquella pandèmia, i segon, l’extraordinari esforç que va fer tot el país per superar aquella situació tan excepcional.
Al començament de l’epidèmia va ser molt crític amb Pedro Sánchez i el govern espanyol perquè no aplicaven prou restriccions. Continua pensant que es van equivocar?
Jo vaig ser crític amb el president Pedro Sánchez i amb el govern espanyol, no només al començament de l’epidèmia, sinó durant tota la gestió de l’epidèmia. Crec que no es van prendre les decisions amb la urgència i amb l’excepcionalitat que es requerien. Es van perdre quinze dies, extraordinàriament importants, durant els quals no es va fer el confinament absolut i total com demanàvem des del govern de Catalunya. I crec que això va pesar molt durant la resta de la gestió de la pandèmia. Després, penso que a moltes de les decisions que es van prendre, hi van arribar tard i malament. Quan el que calia eren decisions d’anticipació, fer-ho ràpid i fer-ho bé, i això que en molts casos no va passar.
Si mira enrere, creu, en general, que tots vam menystenir la covid? Em refereixo quan vèiem els primers casos de la Xina i pensàvem que segurament no arribarien amb força a les nostres fronteres.
Crec que no només els catalans, penso que tot el món va acabar menystenint la covid. Perquè, quan parlem d’una pandèmia vol dir que va afectar tot el món. I no només la vam menystenir quan era a la Xina, sinó que la vam continuar menystenint quan ja teníem els primers casos a Itàlia, a Europa. Per tant, això ha de ser, sense cap mena de dubte, una lliçó molt important per a futures pandèmies que puguin arribar.
Vostè va agafar la covid i es va haver d’aïllar tot sol a la casa dels Canonges, al Palau de la Generalitat. Com recorda aquelles setmanes?
Les recordo amb molta soledat, però intentant, vint-i-quatre hores al dia, estar al costat de la ciutadania de Catalunya i de totes les persones que en aquells moments estaven a l’avantguarda del treball, tant fos des de l’àmbit sanitari com des de l’àmbit de l’assistència social o des de l’àmbit tècnic, amb tots els equips que en aquells moments es van posar a dissenyar sistemes de respiració. Voldria destacar l’extraordinari esforç que va fer el sistema de salut català. Abans de la covid teníem 500 llits d’UCI i, en un mes, aquesta xifra es va multiplicar per tres. Això només va ser possible gràcies a la professionalitat i a la vocació de servei de moltíssima gent.
Es va arribar a enfonsar en algun moment?
Les xifres eren aclaparadores. En un moment determinat, la corba no semblava que fóssim capaços de tòrcer-la, i aquella suma de morts, alguns dels quals molt propers, em va afectar. Penso que va afectar tothom. No crec que siguem els mateixos, cap de nosaltres, després d’haver viscut el que vam viure. En el meu cas, sent el president del país i per la responsabilitat que tenia, em va afectar moltíssim.
Quin era el seu dia a dia a Canonges?
El meu dia a dia a Canonges era estar pendent, exclusivament, de la vida dels ciutadans de Catalunya. Va ser una cosa que vaig posar per damunt de tot i que em va suposar alguns enfrontaments seriosos. Per a mi no hi havia motius econòmics ni de cap mena que poguessin posar en risc a ningú. Per tant, durant tot el temps de què vaig disposar, vaig intentar que aquest fos sempre l’objectiu del govern, i traslladar-lo així a la ciutadania, de manera clara i transparent.
Es va sentir aïllat en alguna ocasió?
No, amb els mitjans tecnològics que tenim avui en dia, estàs en comunicació amb tothom, mitjançant videoconferències, mòbils, tauletes, etcètera. I vaig tenir, dintre de les circumstàncies excepcionals, una comunicació raonable.
Què va fer malament el govern de Catalunya en la gestió de la pandèmia?
En primer lloc, cal esmentar que el govern de Catalunya pateix un 155 sanitari, amb l’estat d’alarma, amb el qual se li retiren totes les competències de Salut i de Mobilitat, entre altres. I això, per a un govern que ja no té totes les competències, perquè no som un estat, significava haver d’enfrontar-se a la pitjor pandèmia del segle en unes condicions extremament precàries. De tota manera, crec que vam suplir totes aquestes dificultats amb una entrega total i amb una gran professionalitat de tots els serveis que depenen de la Generalitat de Catalunya. Especialment, voldria destacar els hospitals del país, tant els públics com els privats, que realment van fer una tasca extraordinària en aquell moment. També penso que, probablement, en la gestió de les residències no vam saber actuar amb tota la força amb què calia actuar des del primer moment de la crisi. Afortunadament, ens en vam adonar i vam poder encarrilar aquesta situació, fent que les competències dels serveis socials, de les residències, passessin a mans de Salut, podent així atendre molt millor tota la gent que estava a les residències i que tant ens preocupava.
I al revés. Quin és l’àmbit del qual se sent més satisfet durant aquella etapa?
Sobretot, penso que cal esmentar, sense cap mena de dubte, els nostres professionals de Salut. Ells van ser l’autèntica clau de volta que va aguantar en aquells moments. A mi em sembla, encara ara, extraordinari haver triplicat els llits d’UCI i haver atès tants i tants malalts. Sincerament, penso que això no podrem agrair-ho mai prou. I ens demostra que els serveis de salut de Catalunya, malgrat les limitacions que tenim com a país, per un finançament i un espoli fiscal estranguladors, són capaços de donar resposta a una situació tan excepcional com va ser la pandèmia de la covid.
Vostè va recórrer a l’epidemiòleg Oriol Mitjà perquè l’assessorés durant la pandèmia, però aquest ’fitxatge’ va aixecar recels al Departament de Salut. Ho va entendre en el seu moment?
No acabo d’entendre la pregunta, i voldria que així constés. Jo vaig recórrer a molta gent durant la gestió de la pandèmia. A tothom qui creia que ens podia ajudar i que podia aportar un coneixement que aleshores necessitàvem, fos d’on fos i treballés on treballés. Per a mi la prioritat era la vida de la gent i aquesta va ser la premissa amb la qual jo vaig actuar sempre.
Considera que es va barrejar massa política en la gestió de la pandèmia?
El que jo li puc dir, com a president de Catalunya, és que l’única cosa, l’única, que vaig tenir en compte va ser la vida de les persones, l’única. En cap moment tinc la sensació d’haver actuat políticament, de cap de les maneres.
Està satisfet, però, de la coordinació que va haver-hi en el si de l’executiu català, entre Junts i Esquerra?
És cert que hi havia punts de vista diferents sobre com encarar la situació, també entre alguns membres del govern, encara que no sempre responien a lògiques de partit. Segur, com sempre, que s’hauria pogut millorar.
Es penedeix d’alguna decisió personal que va prendre? No de govern, sinó personal seva?
Penso que sobre la meva gestió, segur que seran molt més objectives les opinions que puguin donar altres que no pas jo.
Durant el desconfinament, es va confondre massa la ciutadania amb tantes normes o recomanacions?
No crec que es pugui parlar de confondre, però jo soc del parer que el desconfinament es va fer massa ràpid i que encara calia, com així vaig traslladar al govern espanyol, haver fet un desconfinament amb moltes més prevencions. Potser es va voler córrer massa, i això va provocar certes disfuncions.
El nostre sistema sanitari català està preparat en cas que hi hagués una crisi de salut pública semblant?
El sistema sanitari català està sempre sotmès a una pressió que no mereix, perquè sempre està condicionat per un espoli fiscal que influeix directament en la gestió de tots els serveis que presta el govern de Catalunya, sigui sanitari, d’educació o de serveis d’assistència, entre d’altres. Per tant, mentre hi hagi espoli fiscal, sempre estarem molt al límit. Mentre això no es resolgui i als nostres professionals sanitaris no se’ls reconegui i se’ls retribueixi correctament, com serien retribuïts en qualsevol altre país, tindrem sempre la sospita de què pot passar. Malauradament és així.
Disputes polítiques
La covid i les eleccions a Catalunya
El mandat de Quim Torra no va ser gens fàcil. Investit després del 155, es va formar govern amb ERC per intentar que el país tornés a agafar el pols després d’una època molt convulsa amb el referèndum de l’1-0, els presos polítics i els exiliats i la intervenció de les institucions catalanes. Però la unitat amb Esquerra era molt fràgil i el gener del 2020 Torra va anunciar que la legislatura estava acabada perquè havia perdut la confiança amb els republicans. El president va explicar que primer s’aprovaria el pressupost i llavors anunciaria la data de les eleccions. Aquell gener del 2020, la covid ja estava fent estralls a la Xina, però ningú sospitava que es convertiria en una pandèmia mundial amb conseqüències devastadores. El 25 de febrer se’n va detectar el primer cas a Catalunya i, a partir d’aquí, la situació es va anar descontrolant. Finalment, al mes d’abril Torra va dir que abandonava la idea de convocar els comicis perquè la prioritat era la lluita contra el coronavirus. Les eleccions es van celebrar el febrer de l’any 2021 amb unes mesures de protecció extraordinàries anticovid. I, de la seva part, Torra va acabar essent inhabilitat pel Suprem el setembre de l’any 2020 per no haver retirat una pancarta a favor dels presos polítics del balcó de la Generalitat.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.