“Vam tenir molt poc suport per part de la Generalitat”

Servei públic, en majúscules, i complicitat amb els veïns.

De ben segur. Em sentia responsable d’ajudar a superar la commoció dels gironins, i a ajudar-los en totes les necessitats. Recordem que un dels primers casos detectats va ser el d’una treballadora municipal. Ho vam haver d’afrontar de bon principi, quan tot era desconegut. Ens va obligar a activar urgentment tots els nostres protocols, malgrat la manca de govern que patíem en primera persona del Departament de Salut.

Girona era dels pocs municipis que tenia un pla d’emergència en cas de pandèmia. Va ser tremendament útil, tenint en compte la complexitat que suposava gestionar la ciutat amb contínues ordres del BOE, en ocasions contradictòries... El responsable d’emergències de l’Ajuntament, Josep Pujades, va ser una peça clau per poder prendre les decisions amb prou seguretat. Des del primer segon, ja teníem constituït el gabinet de crisi, i immediatament ja sabíem cap a on enfocar-nos. Jo mateixa, tots els regidors de govern i els tècnics més imprescindibles estàvem cada dia a l’Ajuntament, a peu de canó, gestionant piramidalment amb la resta de treballadors públics que teletreballaven, tot el que els nostres veïns poguessin necessitar en cada moment: seguretat, desinfecció, subministrament de béns de primera necessitat i acompanyament especial a la gent gran que vivia sola (recordeu que vam trucar a tota la nostra gent gran sola del municipi per saber les seves necessitats i poder ajudar-los), educatives –amb dispositius informàtics per als alumnes de famílies vulnerables–, protecció a totes les persones sense llar...Vam fer de tot! A més, sabíem que la total transparència amb els veïns, minut a minut, era imprescindible per eliminar pors i neguits. Cada dia comunicàvem, a vegades més d’un cop.

El seguiment i control de les persones que emmalaltien, i les que varen perdre la vida; romandre especialment vigilant a les residències d’avis i hospitals... Era duríssim.

No. Però el patiment i la tensió van ser constants i permanents.

No. En aquell moment, totes les decisions les preníem amb el màxim rigor i amb molt d’anàlisi, segons les dades de què disposàvem.

No, ens vam sentir molt sols. No hi havia transparència. En una ocasió vaig haver de reivindicar-me, per escrit, com a màxima autoritat del municipi, ja que el Departament es negava que determinats centres ens donessin informació actualitzada.

Si, vàrem estar moltes vegades al límit. Per sort no va passar. Sort en vam tenir de la feina impagable de tot el personal sanitari i d’emergències, comprometent-se molt més enllà del que seria exigible.

Patíem molt per retornar a la normalitat i per com hauria afectat emocionalment la nostra gent –per això des del primer moment ja oferíem acompanyament psicològic–, i també econòmicament als nostres comerços –vam acordar algunes exempcions fiscals i ajuts directes– i empreses, i les pèrdues de llocs de treball...

He de reconèixer que m’esperava que la recuperació fos molt més lenta del que va ser. Vam acreditar ser una ciutat molt madura i resilient, econòmicament parlant.

Crec que les lliçons que tots aprenem, davant crisis tan extraordinàries com les de la covid, lamentablement, s’obliden ràpid: solidaridat comunitària, reptes globals, més humanisme... En tot cas, la rellevància que es dona a l’actualitat a les cures i prevenció en salut emocional, per exemple, n’és una conseqüència positiva.

Tothom sap que l’actual ubicació no era la que defensàvem des del govern de l’Ajuntament. Defensàvem que calien tants tràmits urbanístics i tan complexos, que alentirien excessivament la construcció del nou parc de salut. Ens vam quedar sols al consistori defensant una millor ubicació. A la fi, vam tancar i presentar públicament un acord, molt beneficiós per a Girona i que cal que monitori l’actual Ajuntament, on la Generalitat es comprometia a construir un nou CAP a l’Eixample (entre les casernes i la biblioteca Carles Rahola); construir un nou CUAP d’alta complexitat a la zona nord de Girona, amb urgències obertes durant tot l’any i capacitat per fer diagnòstic per la imatge i analítiques; ampliació i millora dels CAP de Santa Clara, Can Gibert del Pla i Taialà, i que l’actual edifici del Trueta es mantingui per a la ciutat i amb usos sociosanitaris.