Aprendrem la lliçó de la covid-19?

Han passat cinc anys des que va irrompre en les nostres vides la pandèmia de covid-19. De forma abrupta, la nostra existència, aparentment calmada, es va tòrcer. Com la resta d’europeus, formem part de les generacions que han viscut més i millor de la història. No hi estàvem preparats. La informació –sovint distorsionada– que arribava de la Xina ens va agafar a contrapeu. Ens enfrontàvem a una infecció nova, amb recursos de protecció insuficients i un sistema sanitari emmagrit, encara recuperant-se de les retallades anteriors i que es va haver de reinventar amb el lideratge dels professionals, que van patir, van plorar i van tenir por, com la resta de conciutadans. Però també es van cometre errors i va haver-hi grups de població que no van ser suficientment protegits davant d’una infecció greu i despietada. Vam veure el mal absolut, la crueltat que ocasionava el SARS-CoV-2. però també vam veure el bé absolut en la solidaritat anònima de moltíssimes persones i en la capacitat dels professionals sanitaris, liderant la resposta i cooperant com mai des de tots els àmbits assistencials, incloent-hi el sector privat amb el públic.

I vam comprovar que, quan la recerca funciona col·laborativament i amb un propòsit clar, és capaç d’aconseguir, en un temps rècord, el fruit d’una vacuna eficaç i de fer possible l’acte més democràtic (i just) que mai hàgim vist al nostre país: el procés de la seva distribució basant-se en criteris de prioritat de protecció dels més vulnerables. No vull deixar, però, de recordar la incapacitat de les autoritats sanitàries dels països rics per tenir una visió més generosa i planetària en l’aplicació de totes aquestes vacunes.

Però l’estat d’alarma va finir i el sistema va retornar al tedi i al tenallament burocràtic de les organitzacions rígides. Els professionals sanitaris, científics i de gestió vam evidenciar les lliçons apreses: els països que resistien millor eren aquells que comptaven amb sistemes sanitaris i instruments de salut pública sòlids. I el nostre el teníem afeblit. Amb tot, va resistir pel compromís dels seus professionals. Es va fer evident que calia emprendre canvis, tal com va expressar l’informe de les 30 mesures per a la transformació del sistema sanitari, que el govern del president Quim Torra va encarregar i que ara, amb el govern del president Salvador Illa, es volen posar en pràctica a través de la comissió Cairos. Benvingut sigui el consens polític pel qual tant hem maldat des de la professió mèdica. El nostre sistema sanitari necessita transformar-se per enfortir-se, per continuar sent d’excel·lència i el servei públic que més cohesiona la nostra societat: protector dels més desfavorits; generador de benestar, riquesa i llocs de treball; punter en docència i recerca. I, sempre, situant les persones en el centre de l’acció.

Per tots aquests motius, si Catalunya vol mirar al futur amb optimisme, ha d’aprendre la lliçó principal de la covid-19: la seva sanitat s’ha d’enfortir. Cal assegurar-ne una millora del finançament i ser valents en la introducció de noves fórmules i models organitzatius, liderats pels professionals per tal d’esdevenir de nou un referent mundial, però, sobretot, un referent per als ciutadans.

Encara una lliçó més, i no menys important. La definició de salut que l’OMS va adoptar fa dècades i que, al nostre país, el nostre gran Jordi Gol va encunyar l’any 1976 al X Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, ens ha quedat curta: “[La salut] no és només l’absència de la malaltia, la salut és aquella manera de viure que és autònoma, solidària i joiosa.” La salut planetària esdevé ja un afer col·lectiu i individual. El Codi de Deontologia dels metges catalans va recollir, per primer cop al món, aquest concepte com a capteniment de la professió. Però no n’hi ha prou. També cal reforçar a escala mundial els ens de vigilància epidemiològica i els instruments preventius de salut pública, des del rigor i la transparència. La darrera, i no menys important lliçó: tenim un sol món i una sola salut.

Reptes apassionants per a un futur millor.