Vall d’Hebron és un dels campus sanitaris més importants de l’Estat espanyol. Durant la covid, l’hospital i totes les seves instal·lacions es van capgirar 180 graus per atendre les necessitats d’una pandèmia mai vista fins llavors. Albert Salazar va ser qui va dirigir tota aquella complexa operació
Cinc anys després, què és el primer que li ve al cap quan li mencionen la paraula ‘covid’?
Orgull pel compromís de tots els professionals de l’hospital universitari Vall d’Hebron per fer front a la covid. Ens vam anticipar a la pandèmia, fet que ens va permetre evitar el col·lapse de l’hospital. Vall d’Hebron és un centre que tracta totes les patologies, des d’abans de néixer fins al final de vida. I el març del 2020 ens vam convertir en un hospital dedicat quasi exclusivament a pacients de covid i totes les seves derivades. Molts professionals de pediatria o d’altres àrees no relacionades amb les malalties respiratòries van aportar el seu coneixement per atendre sobretot els pacients crítics. Per això, ara, cinc anys després, recordo amb orgull el compromís, la intel·ligència i l’esforç de tots els professionals de Vall d’Hebron.
Quan veia les imatges dels primers casos que hi havia a Wuhan i en general a la resta de la Xina, es podia imaginar que viuríem una crisi de magnituds tan bèsties?
Crec que ningú no es va imaginar que viuríem una crisi com la que vam viure. Mai s’havia confinat la ciutadania a casa seva. Mai, en les darreres dècades, un virus havia aturat la societat i absolutament tota l’activitat. En tot cas, quan ja vam veure que la situació es desbordaria, a Vall d’Hebron ens vam anticipar a l’arribada de la pandèmia mitjançant l’elaboració de protocols d’actuació enfront de la covid-19 i plans de contingència que plantejaven fins a una dotzena d’escenaris.
Què ha après el sistema sanitari d’aquella experiència tan dramàtica?
Crec que el sistema sanitari ha après que la col·laboració és fonamental per afrontar els grans reptes sanitaris del nostre temps. Per exemple, la col·laboració amb tots els agents del territori va ser clau perquè els hospitals terciaris com Vall d’Hebron, on es tractava els pacients més greus, poguessin donar la resposta que ens demanava la societat.
I vostè?
He après que amb compromís i dedicació es poden assolir objectius que semblen impossibles, com ara transformar Vall d’Hebron, l’hospital més gran de Catalunya, en un hospital dedicat quasi exclusivament a pacients amb covid. També he après que, quan creus que no hi ha solucions per a un problema, si ajuntes professionals intel·ligents i compromesos a buscar una solució, la troben.
Estem preparats per si patim una epidèmia semblant a la d’ara fa cinc anys?
Estem més preparats que abans. No sabem ni com ni quan serà la propera pandèmia, però ja hem assolit uns aprenentatges, a nivell sanitari i de tota la societat, que espero que ens siguin útils si hem d’afrontar situacions semblants en el futur. I estem més preparats perquè una de les lectures positives de la pandèmia és que va fer que la gent escoltés els professionals sanitaris i els fes cas quan li deien que calia posar-se la mascareta, respectar mesures d’aïllament o vacunar-se, entre altres coses.
Mirem cinc anys enrere. L’hospital es va capgirar com un mitjó, de dalt a baix, i van canviar tots els protocols. Com es va fer aquesta feina?
Com he comentat anteriorment, ens vam anticipar a l’arribada de la pandèmia mitjançant l’elaboració de protocols d’actuació enfront de la covid-19 i plans de contingència que plantejaven fins a una dotzena d’escenaris. A més, a finals de gener del 2020, vam crear un comitè de coordinació compost per l’equip directiu de l’hospital i els líders clínics de les especialitats més directament implicades en la pandèmia. Aquest comitè va fer un seguiment continuat de la pandèmia i, amb el coneixement científic que aportaven, podíem prendre decisions de gestió ben fonamentades.
Fins i tot, es va haver d’habilitar pavellons, sales alternatives... Van arribar a estar col·lapsats en algun moment?
Mai vam arribar a estar col·lapsats. La pandèmia va suposar un canvi de paradigma. Vall d’Hebron era un hospital el gener del 2020, i un altre molt diferent a finals de març del 2020. Vam saber anticipar-nos i adaptar-nos, i així vam evitar el col·lapse. Perquè col·lapsa qui no pot donar resposta a les exigències que se li plantegen, i Vall d’Hebron va poder donar resposta al nou paradigma que es va establir a partir del març del 2020. És cert que el 31 de març van ingressar 25 pacients a l’UCI, en un únic dia, i tots van requerir intubació. Aquell dia vam estar a un o dos dies del col·lapse, però, gràcies al fet que el confinament va començar a fer efecte, i que nosaltres ja estàvem preparats, vam evitar el col·lapse.
Quin era el dia a dia en la gestió del centre?
Era una dia a dia marcat per treballar moltes hores i de forma molt intensa per adaptar-nos a una realitat que era molt canviant. Preníem decisions cada dia que suposaven una autèntica transformació de l’hospital. Per exemple, durant el pic de la pandèmia, l’UCI de Vall d’Hebron va sextuplicar la seva capacitat.
Creu que hi va haver massa politització en la gestió de la crisi, tant a Catalunya com a l’Estat espanyol?
El repte de la covid anava molt més enllà del sistema sanitari. Va ser necessari que els polítics prenguessin moltes decisions que unes setmanes abans semblaven impensables, com, per exemple, confinar la ciutadania. Això s’ha de fer amb molta política, és a dir, escoltant tots els experts i prenent decisions valentes.
Canviaria alguna de les mesures que va prendre durant la crisi?
Jo crec que, tots, el que faríem seria prendre algunes decisions abans per anticipar-nos encara una mica més a la pandèmia.
A hores d’ara, encara arriben casos greus de covid a l’hospital? O ja s’ha convertit en un virus estacional, com per exemple el de la grip?
Pràcticament no n’arriben casos greus. Sí que hi ha persones amb altres patologies que es poden descompensar si tenen covid. Per això és molt important que es vacunin contra la covid, sobretot els grups de risc.
Parlem de futur. Quins són els tres principals reptes als quals ha de fer front Vall d’Hebron.
Primer de tot, la construcció del nou edifici d’atenció ambulatòria Vall d’Hebron, que representarà un abans i uns després. Serà un edifici de deu plantes i 46.210 metres quadrats que s’aixecarà a l’altra banda de la ronda de Dalt, al costat mar, just davant de l’hospital General. Allà hi tindrem 250 consultes, 100 gabinets, 100 places d’hospital de dia, unitats de suport al diagnòstic i al tractament, unitats de farmàcia ambulatòria i una àrea de rehabilitació, a més dels espais de suport com ara espais administratius, d’informàtica i de treball per a professionals. Està previst que la construcció s’iniciï aquest 2025. D’aquesta manera, estem construint el nou Vall d’Hebron, que suposa la creació de nous espais i la renovació d’altres, així com l’adquisició de la millor tecnologia, en benefici del pacient i, és clar, dels professionals.
I el segon?
Continuar desenvolupant el nostre model d’àrees de coneixement. Ara fa quatre anys, vam desplegar un nou model assistencial que ha capgirat de dalt a baix la manera tradicional d’atendre els nostres pacients. Es basa a superar les clàssiques fronteres entre serveis i col·lectius professionals, i organitzar l’assistència per àrees de coneixement i necessitat d’intensitat de cures infermeres. Cal remarcar que des de la implementació del model assistencial per àrees de coneixement, hem millorat resultats en relació amb els dies d’hospitalització, les infeccions, el control del dolor, la mortalitat i els reingressos dels pacients adults intervinguts.
I finalment, el tercer?
Continuar treballant per al desenvolupament dels nostres professionals. Seguim apostant pel desenvolupament dels i les professionals, amb un programa de formació en recerca i una sèrie d’ajuts perquè puguin fer estades formatives en centres estrangers. D’aquesta manera, professionals cada vegada més ben formats atenen millor els pacients.