Sergio Delgado
Subdirector en Programes de Protecció Civil
“Què es podia haver millorat? El confinament als joves”
“En les emergències sempre cal analitzar la resposta per intentar identificar com fer-ho millor la propera vegada”
“La ciutadania de Catalunya va demostrar que també sabem actuar de forma responsable en crisis com la de la covid”
Les primers hores d’aplicació de l’estat d’alarma van ser especialment complicades
Si li diuen covid, què és el primer que li ve al cap?
Distància, mans, mascareta... i ventilació.
La primera onada va ser la més complicada. Quin és el pitjor record que té d’aquella època?
El pitjor record és la incertesa dels primers dies en relació amb què podria arribar a passar i, alhora, la urgència de protegir la població. Protecció Civil som gestors d’emergències, i per això tenim una cultura organitzativa de tipus prevencionista que ens permet avançar-nos als possibles impactes dels riscos, però aquí ens enfrontàvem a un de nou que ningú coneixia. També van ser especialment complicades les primers hores d’aplicació de l’estat d’alarma que entrava en vigor de forma immediata un diumenge a la nit i afectava la població que s’havia de desplaçar al dia següent, dilluns laborable, i calia traduir-lo a qüestions pràctiques per poder aplicar les mesures i explicar-les a la ciutadania.
Creu que, a Catalunya, ho hauríem pogut fer millor?
Sempre cal analitzar la resposta a emergències per intentar identificar com fer-ho millor la propera vegada. En aquest cas, una de les qüestions que té marge de millora és tot allò relacionat amb els efectes del confinament sobre determinats sectors de la població, com els joves o la gent gran, on l’aïllament va tenir un impacte emocional important, superior a altres sectors de població.
La ciutadania va seguir les regles, en general?
Crec que la ciutadania va seguir les regles en general i va tenir un bon comportament. Sempre parlem dels països nòrdics o del Japó com a exemples de societats responsables i amb cultura de la prevenció i la seguretat, però en el cas de la pandèmia la ciutadania de Catalunya va demostrar que també sabem actuar de forma responsable.
Vist en perspectiva, creu que un confinament tan llarg va ser exagerat? Ho dic perquè es va privar de drets fonaments la gent durant moltes setmanes
En aquesta anàlisi cal incorporar-hi la variable del nombre de persones que es van poder salvar amb el confinament, i això no és fàcil de mesurar. En tot cas el confinament responia a la demanda de Salut Pública feta sobre l’anàlisi de les dades disponibles i amb l’objectiu de reduir la transmissió i rebaixar la càrrega sobre el sistema i les morts. En aquest sentit, penso que Salut Pública va demanar el confinament de forma ajustada.
Considera que va haver-hi massa politització en la gestió de la pandèmia?
No es pot entendre la gestió d’una gran emergència com la pandèmia de la covid sense que intervingui la política. Vivim en democràcia, i són els governs els que tenen la responsabilitat de la resposta i són els parlaments els que exerceixen el control dels governs. L’important és que les decisions polítiques tinguin en compte el criteri tècnic, i en aquest cas crec que va ser així.
El Procicat va prendre molt de protagonisme durant el desconfinament. Les normes que es van donar a la gent per tornar a la normalitat van ser massa confuses?
En realitat el Procicat és el Pla de Protecció Civil de Catalunya, i el que tothom va conèixer com Procicat és el seu comitè tècnic. El comitè tècnic del Procicat va ser l’espai de treball compartit entre les diferents administracions públiques i també amb la part privada i on es posava en comú les diferents necessitats i les mesures que es decidien d’acord amb el criteri de Salut Pública. Per part de Protecció Civil vam fer un exercici important i constant d’explicació a la ciutadania de totes aquestes mesures que crec que va ajudar a entendre-les i aplicar-les, i va reduir la confusió.
Ara tornarien a repetir el mateix procediment?
La manera de treballar a través del comitè tècnic del Procicat va facilitar la coordinació de tots els implicats. Penso que el resultat és positiu i es va evitar descoordinació. Per tant, penso que el mecanisme de treball és vàlid. De fet és com es treballa en general en tota emergència greu.
Vostè va ser una de les veus de l’administració que més van sortir als mitjans, sobretot a l’hora d’aclarir dubtes sobre què es podia fer i què no. Va notar una certa pressió?
Vaig notar la responsabilitat de poder donar unes explicacions el més precises possible que ajudessin la ciutadania a entendre el que es podia i el que no es podia fer per la seva seguretat. Aquesta responsabilitat va ser molt evident en els primers moments de la pandèmia, en què tot era nou i calia un lideratge per donar certeses i tranquil·litat a la ciutadania.
En l’aspecte personal, quina lliçó s’endú de la gestió d’aquella crisi?
La necessitat d’estar preparats com a societat (poders públics, ciutadania i organitzacions i empreses) per afrontar les emergències greus que puguem patir, ja siguin inundacions, nevades, incendis forestals o una pandèmia com la covid. En aquest sentit, des de Protecció Civil fa molts anys que treballem per tal que la població conegui els riscos i com actuar en cas d’emergència o que disposi d’un equip d’emergències a casa i d’un pla familiar d’emergència per afrontar confinaments o evacuacions.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.