Salut

Un cervell lliure de nicotina

Els medicaments ajuden a superar l'addicció química, però sovint cal canviar conductes

Cada individu té una capacitat diferent de metabolitzar la nicotina i aviat es podran personalitzar els tractaments

Hi ha perfils addictiusdiferents segons el sexe: les qüestions emocionals tenen més pes en les dones

Els trac­ta­ments far­ma­cològics per dei­xar de fumar bus­quen, per dife­rents vies, un mateix objec­tiu: que el fuma­dor s'acos­tumi a viure sense la neces­si­tat que el seu cer­vell hagi de rebre dosis de nico­tina. Una altra cosa és acos­tu­mar-se a viure dei­xant de banda con­duc­tes adqui­ri­des. En aquest cas, la força de volun­tat i l'apli­cació de cer­tes tècni­ques (que van des de la res­pi­ració a la dis­tracció) són els recur­sos més útils, tal com apunta el cap de la uni­tat de taba­quisme de l'Hos­pi­tal de Bell­vitge, Josep Maria Ramon. No obs­tant, els experts insis­tei­xen: els medi­ca­ments per dei­xar de fumar fun­ci­o­nen. Sem­pre que la decisió de dei­xar-ho sigui ferma.

“La nico­tina no mata, però enganxa”, afirma el doc­tor Ramon. Això val per a tots els fuma­dors, però aquest espe­ci­a­lista recorda que cada per­sona té una capa­ci­tat dife­rent de meta­bo­lit­zar aquesta substància i això implica dife­rents nivells d'addicció: com més ràpida­ment s'eli­mina la nico­tina, menys es triga a tro­bar-la a fal­tar i, per tant, la neces­si­tat de fumar un cigar­ret és més freqüent. Mal­grat que no hi ha estu­dis científics que ho con­fir­min, el doc­tor Ramon asse­gura que l'experiència indica que els per­fils de fuma­dors més addic­tius obte­nen millors resul­tats amb els fàrmacs que blo­que­gen l'arri­bada de nico­tina al cer­vell (pas­ti­lles de vare­ni­clina o bupro­pion) que no pas amb pegats i xiclets de nico­tina.

D'aquí a dos o tres anys –afe­geix aquest expert en taba­quisme–, “dis­po­sa­rem de tec­no­lo­gia que ens per­metrà mesu­rar la capa­ci­tat que té cada fuma­dor de meta­bo­lit­zar la nico­tina i podrem per­so­na­lit­zar els trac­ta­ments”. De moment, els experts han obser­vat que el tipus d'addicció té patrons dife­rents en homes i dones. “En gene­ral, als homes els pesa més l'addicció química a la nico­tina, men­tre que les dones tenen un con­text addic­tiu més ampli, amb un con­sum més lli­gat a hàbits soci­als i qüesti­ons emo­ci­o­nals, que fa que reque­rei­xin més suport”, explica Ramon.

Qual­se­vol mètode per dei­xar de fumar pot ser bo “si el fuma­dor hi con­fia”, afirma el coor­di­na­dor del grup de taba­quisme de la Soci­e­tat Cata­lana de Met­ges de Família, Joan Lozano. Amb tot, pun­tu­a­litza que l'eficàcia de mètodes alter­na­tius com la hip­nosi, la laser­teràpia o l'acu­pun­tura no està demos­trada per estu­dis científics.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.