La demarcació de Girona, a la cua en despesa sanitària
El Col·legi de Metges demana a Salut que tingui en compte les diferències territorials i també el seu criteri professional abans de fer efectiva la tisorada
El col·lectiu qualifica les mesures d'inadmissibles
Les comarques gironines ocupen el darrer lloc, dins de Catalunya, quant a la despesa sanitària per habitant i any, mentre que les comarques barcelonines superen la mitjana, que l'any passat es va situar en 1.146,39 euros. La comarca més desfavorida va ser l'Alt Empordà, amb 709 euros per habitant mentre que al Gironès la despesa va ser una mica superior, amb 1.090 euros. Amb tot, les xifres estan lluny dels 1.288 euros que van registrar algunes comarques barcelonines, entre elles el Baix Llobregat i Barcelonès centre. El vicepresident del Col·legi Oficial de Metges de Girona (COMG) Emili Ayats va demanar a la conselleria de Salut que tingui en compte aquestes diferències territorials a l'hora de dur a terme les retallades.
Lluny de la posició adoptada pel Col·legi de Metges de Barcelona, que aquesta setmana va demanar directament que es freni tot el procés, el que més importa al col·lectiu gironí de facultatius és que es tingui en compte la seva opinió com a professionals mèdics abans que Salut comenci a aplicar els plans de xocs als centres, els quals, i segons va insistir el president del COMG, Benjamí Pallarés, són encara una proposta. I és que, segons Pallarés, fins al moment, Salut no ha demanat l'opinió al col·lectiu mèdic a l'hora de plantejar als centres sanitaris les propostes d'ajustaments pressupostaris. “El model sanitari català sempre ha estat basat en el treball en equip, sota el lideratge clínic, i no ens podem quedar en silenci quan creiem que està en perill de deteriorar-se”, va manifestar.
Propostes de retallades
Els metges adverteixen que no es pot garantir la mateixa qualitat amb menys recursos ni tampoc assumir més càrrega assistencial sense alterar-ne la qualitat.
D'acord amb la informació de què disposa el COMG, Salut ha plantejat a l'hospital Josep Trueta de Girona una retallada de l'11% del pressupost anual; als centres d'atenció primària, d'un 11,5%, i als hospitals comarcals una tisorada que se situa entre una franja dels 4 als 7 milions d'euros i que representaria una disminució d'entre el 8% i el 9% de la seva activitat assistencial.
En peu de guerra
Tot i que el col·legi no té previst de sumar-se, com a institució, a la concentració convocada per al dia 28 a Girona, la vicepresidenta del COMG, Cristina Soler, va valorar positivament que el sector estigui “en peu de guerra”. “Ja era hora que sortissin a la llum els problemes que fa molts anys que suportem”, va dir Soler, que va qüestionar que les retallades hagin d'afectar el sector sanitari i que a més s'hagin de dur a terme en el termini d'un any. “Fer aquests ajustaments de cop és molt dràstic i molt difícil de complir”, va avisar.
LA XIFRA
LA FRASE
A infermeria, plou sobre mullat
La presidenta del Col·legi Oficial d'Infermeria de Girona, Carme Puigvert, sosté que la retallada de les plantilles d'infermeria als centres “és inadmissible”, perquè la situació de què es parteix és deficitària. Puigvert afirma que, partint d'aquesta situació, “no es pot demanar un sobreesforç al col·lectiu”. “No acceptarem més retallades; prou minvades que estan ja les plantilles!”, va assegurar de forma contundent. El Col·legi d'Infermeria de Girona ha creat una comissió formada per divuit professionals de diferents àmbits que seguiran molt de prop el programa de reajustaments. I també s'obrirà una oficina d'atenció al col·legiat per atendre les possibles incidències que sorgeixin amb els plans de xoc. Per la seva part, el Col·legi Oficial d'Infermeria de Barcelona va manifestar ahir, a través d'un comunicat, que l'aplicació de les mesures de retallada posarà en risc la seguretat de les infermeres i dels usuaris i proposa que Salut promogui l'autoritat gestora d'aquests professionals per tal d'optimitzar els recursos disponibles. Els dos col·legis, el de Girona i el de Barcelona, alerten, a més, que no es pot permetre que el sistema sanitari expulsi més professionals que han estat formats en universitats catalanes.
