Societat

13.000 passatgers han posat a prova l’autobús sense xofer

L’‘Erica’ arriba a Vic, última parada de la gira per vuit municipis

El 2020 se situa com l’horitzó per a l’entrada en servei d’una primera línia de bus autònom

Dia de boques ober­tes, ulls d’incre­du­li­tat i comen­ta­ris de sor­presa a la ram­bla del pas­seig de Vic. El cor de la capi­tal d’Osona és des d’ahir al matí i fins diu­menge esce­nari de l’última etapa de la gira de prova de l’autobús autònom Erica, pri­mer vehi­cle de trans­port urbà sense con­duc­tor que cir­cula per Cata­lu­nya. Des del setem­bre pas­sat, quan el giny va rodar pels car­rers de Sant Cugat, fins ahir, 13.000 per­so­nes ja han expe­ri­men­tat les sen­sa­ci­ons de dei­xar-se trans­por­tar per un vehi­cle autònom que, de moment, ha superat totes les pro­ves amb bona nota.

Els impul­sors de la ini­ci­a­tiva, l’Asso­ci­ació de Muni­ci­pis per la Mobi­li­tat i el Trans­port Urbà (AMTU), cal­cu­len que durant els cinc dies que l’Erica estarà cir­cu­lant per la ram­bla viga­tana hi puja­ran unes 2.000 per­so­nes, con­fir­mant que és un tipus de vehi­cle apte per ser incor­po­rat a les flo­tes de trans­port urbà de les ciu­tats que així ho reque­rei­xin. En aquest sen­tit, el direc­tor gene­ral de l’AMTU, Joan Prat, va asse­gu­rar ahir que el bus autònom “és pre­sent i no futur”, i aquest pre­sent es podria con­cre­tar el 2020 amb la pri­mera línia esta­ble en un muni­cipi de Cata­lu­nya, en un tra­jecte adap­tat a les seves pos­si­bi­li­tats.

L’experiència d’aquests dies a Vic es fa en un tram d’uns dos-cents metres de pas­seig, i el bus cir­cula entre via­nants. El sis­tema de sen­sors als qua­tre angles infe­ri­ors del xassís i al sos­tre, amb càmeres de 360 graus, fa que la cir­cu­lació sigui molt segura perquè el vehi­cle detecta amb anti­ci­pació el pas de qual­se­vol per­sona que pugui tra­ves­sar per davant o s’hi apropi per un cos­tat i automàtica­ment s’atura. La velo­ci­tat de 8 km/h a la qual es fa cir­cu­lar l’autobús autònom aquests dies per Vic –el vehi­cle està pre­pa­rat per asso­lir els 40 km/h– també el con­ver­teix en una màquina molt segura.

L’Erica pot trans­por­tar fins a vuit pas­sat­gers en cada viatge, i a bord del bus hi va el que tècni­ca­ment es coneix com ope­ra­dor. Es tracta d’un tècnic de l’AMTU, res­pon­sa­ble de vigi­lar el nor­mal fun­ci­o­na­ment del vehi­cle i que només com­pleix la missió d’obrir i tan­car les por­tes.

Millor que l’home

Un d’aquests ope­ra­dors, el Ken­neth, res­sal­tava ahir els avan­tat­ges del bus autònom asse­gu­rant que “té una capa­ci­tat de res­posta més ràpida que jo con­duint un cotxe”. Aquest ope­ra­dor té clar que en qüestió de segu­re­tat la màquina “és millor que jo”.

Des que es va posar en marxa l’experiència, en Ken­neth ja ha acu­mu­lat 300 hores de cir­cu­lació, experiència sufi­ci­ent per posar en evidència alguns desa­jus­ta­ments dels sis­tema: “Quan plou molt fort, el bus s’atura perquè els sen­sors con­fo­nen la cor­tina d’aigua amb un obs­ta­cle. També s’ha atu­rat quan una fulla ha pas­sat per davant d’un dels sen­sor o s’hi han acos­tat coloms arran de terra.”

Per poder fer cir­cu­lar l’Erica hi ha un tre­ball previ indis­pen­sa­ble de car­to­gra­fiar l’espai per on es mourà i intro­duir la infor­mació dins el sis­tema. Quan els sen­sors detec­ten qual­se­vol obs­ta­cle que no reco­neix en aquesta car­to­gra­fia, ales­ho­res s’atura.

“Com pot ser que funcioni, això?”

La Glòria, una veïna de Vic de mitjana edat, s’acostava ahir entre incrèdula i divertida a tocar de l’habitacle de l’autobús Erica. El vehicle destaca de lluny perquè sembla una cabina de telefèric de grans dimensions, posada sobre quatre rodes petites. “Com pot ser que funcioni, això?”, preguntava la Glòria als tècnics de l’AMTU que des de principi de setembre expliquen el sistema de funcionament als ciutadans dels municipis per on el vehicle ha rodat. Davant l’Erica tot són preguntes. “Com sap si hi ha algú a la parada?”, demanava en Jaume, un altre vigatà que comparava el bus amb els combois de metro que circulen sense conductor. La Josefa també hi veia similituds: “És com la línia 9 del metro de Barcelona.” El cert és que el moviment de l’Erica recorda una mica el dels trens subterranis, amb petites sacsejades cada vegada que atura la marxa i reprèn el camí quan algú travessa davant seu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia