Trump comença amb bon peu el seu pla d’IA
Anuncia una inversió privada de 500.000 milions de dòlars i retallades a la regulació de la IA
La salutació nazi d’Elon Musk i la moratòria al tancament de TikTok als EUA eclipsen l’anunci
-
Trump comença amb bon peu el seu pla d’IA. -
Trump comença amb bon peu el seu pla d’IA. -
Priscilla Chan, amb el seu marit Mark Zuckerberg (Meta); Lauren Sanchez, amb la seva parella, el magnat Jeff Bezos; el CEO de Google, Sundar Pichai, i el magnat Elon Musk dilluns en la presa de possessió de Donald Trump. A sota, el president dels Estats Units, a la Casa Blanca, amb el president d’Oracle, Larry Ellison; el CEO de SoftBank, Masayoshi Son, i el d’OpenAI, Sam Altman, dimarts. A la dreta, Elon Musk fent la polèmica salutació nazi de dilluns. EFE.
Ni la polèmica salutació nazi d’Elon Musk, ni l’ajornament durant 90 dies del tancament de TikTok als Estats Units després del seu bloqueig durant 24 hores, ni la ingènua sorpresa mediàtica per la presència dels principals líders tecnològics en la presa de possessió de Donald Trump com a president dels Estats Units poden amagar el que, dimarts mateix, va suposar un gran inici de l’era Trump 2.0 en matèria d’intel·ligència artificial (IA). L’endemà mateix del seu retorn a la Casa Blanca, el president Donald Trump va començar a definir la política tecnològica de la seva nova administració acompanyat dels executius d’empreses del sector com Oracle, SoftBank i OpenAI. Des del Despatx Oval, Trump va anunciar dimarts una massiva inversió privada en infraestructures d’IA que podria arribar als 500.000 milions de dòlars.
El mateix dia de la seva presa de possessió, dilluns, Trump va derogar una ordre executiva del 2023 del seu predecessor, el demòcrata Joe Biden, que introduïa regulacions per a les empreses que desenvolupen IA per evitar que aquesta tecnologia causés danys. Les primeres passes de Trump respecte a la política d’IA el situen com un ferm aliat de la indústria tecnològica nord-americana, alhora que trenca de ple amb els postulats de l’administració Biden, que apostava per donar-hi suport i supervisar la IA alhora. L’ordre executiva que havia signat Joe Biden, implementada parcialment a través d’agències federals, prevenia riscos com algoritmes que propaguen biaixos o assistents d’IA que podrien ajudar terroristes a construir armes biològiques. El canvi polític amb la IA té una càrrega de profunditat molt rellevant, encara que Trump ho resumís dimarts d’aquesta manera: “La IA està molt de moda. Sembla que molta gent intel·ligent hi està treballant intensament.”
Lluny de la caricatura sobre un Trump envoltat d’oligarques tecnològics que van assistir a la presa de possessió, i en què les absències més notables haurien estat les de Bill Gates i Satya Nadella (Microsoft) i Jensen Huang (Nvidia), l’anunci de Stargate el va fer acompanyat pel CEO d’OpenAI (Sam Altman), el president d’Oracle (Larry Ellison) i el CEO de SoftBank (Masayoshi Son). Stargate és una empresa conjunta que preveu invertir fins a 500.000 milions de dòlars durant els propers quatre anys per construir fins a 20 nous centres de dades per donar suport a projectes d’IA.
Aquests magatzems gegants plens de milers de xips informàtics potents i de gran consum d’energia seran essencials per desenvolupar i executar programes d’IA com el que hi ha darrere de ChatGPT. L’augment de la construcció de centres de dades està tensant la xarxa elèctrica en diversos estats dels Estats Units, ja que Microsoft, Google, Amazon i Meta han invertit milers de milions en noves instal·lacions. No obstant això, Altman va sostenir en l’anunci de Stargate que cal construir molts més centres perquè la IA continuï avançant. La creació d’aquesta empresa s’interpreta com un pas determinant cap a la temuda IA general (AGI). “Crec que serà el projecte més important d’aquesta era”, va dir Altman. “No podríem fer això sense vostè, senyor president”, va afegir un Altman que les últimes setmanes busca la manera d’apropar-se a Trump. Masayoshi Son va reconèixer que SoftBank ha decidit tirar endavant Stargate gràcies a la victòria electoral de Trump. Així d’explícit, va ser.
Els 500.000 milions de dòlars no inclourien cap aportació pública, i també hi contribuirà la firma d’inversió a Dubai MGX, inversora a OpenAI. Microsoft i els fabricants de semiconductors ARM i Nvidia proporcionaran tecnologia, segons consta en una nota d’OpenAI.
Els darrers mesos, mentre OpenAI hi estava treballant en Stargate, executius de Silicon Valley i inversors, alguns dels quals van fer donatius a la campanya de Trump, havien rebutjat públicament l’ordre de Biden que introduïa límits a la IA.
NetChoice, un grup de pressió que inclou Google, Meta i Amazon, ha celebrat la derogació de les normes d’IA de l’era Biden per part de Trump. “Les ordres per eliminar les regulacions sobre la producció d’energia i posar fi a la burocràcia de Biden per a la IA són clau per al lideratge global dels Estats Units”, sosté NetChoice.
Els defensors de la regulació, però, la troben necessària per prevenir els possibles danys de la IA i per donar suport al seu desenvolupament econòmic i l’adopció per part de la ciutadania d’una manera més segura.
La salutació nazi d’Elon Musk
Durant la seva declaració posterior a la investidura de Trump, el magnat Elon Musk va protagonitzar un gest semblant a la salutació nazi que ha generat un intens debat i ha provocat múltiples recriminacions. Al Capital One Arena, Musk es va adreçar als seguidors del president fent un gest amb la mà al pit abans d’aixecar-la, amb el palmell obert a l’aire. “El meu cor és amb vosaltres”, va dir.
El gest ha provocat preocupació internacional, amb polítics i experts en extremisme escandalitzats pel fet que una acció així, provinent d’un dels assessors més propers de Trump, suggereixi algun objectiu de la nova administració. Musk va rebutjar les acusacions, atribuint-les a mitjans de comunicació amb finalitats partidistes. “Els mitjans tradicionals són pura propaganda”, va piular a X, la xarxa social de la seva propietat que, d’altra banda, amplia la fugida d’usuaris. “Francament, necessiten trucs bruts més creatius”, va escriure Musk dilluns al vespre, caracteritzant els atacs com a punyalades polítiques. “L’atac de «tothom és Hitler» està tan gastat...”
Preguntat al Fòrum Econòmic Mundial de Davos, el canceller alemany, Olaf Scholz, va evitar referir-s’hi directament. “Tenim llibertat d’expressió a Europa i a Alemanya. Tothom pot dir el que vol, fins i tot si és un multimilionari. El que no acceptem és que doni suport a posicions d’extrema dreta”, va dir un Scholz que pateix pel suport de Musk a Alternativa per Alemanya, partit d’extrema dreta classificat per la intel·ligència alemanya com una organització sospitosa d’extremisme.
Elon Musk i el bloqueig ajornat 90 dies a TikTok han eclipsat l’ambiciós projecte Stargate.
Traductor de veu i text en 101 idiomes de Meta
Meta llança SEAMLESSM4T , un model d’IA capaç de traduir veu i text en 101 idiomes i fer traduccions directes de veu a veu en 36 llengües. Aquesta eina supera models existents, filtra soroll de fons i s’adapta a variacions d’accent, facilitant una comunicació global més inclusiva i la feina dels desenvolupadors.
DeepSeek-R1: un model que raona i desafia OpenAI
DeepSeek presenta R1, un model de raonament que supera OpenAI en tasques de matemàtiques i programació. Amb un preu un 95% més baix, aquest model de codi obert és accessible per a desenvolupadors i empreses i ofereix un gran rendiment en resolució de problemes i entrenament personalitzat.
Titans de Google: la memòria dinàmica en IA
Google introdueix Titans , una arquitectura que revoluciona la memòria en IA. Amb capacitat per gestionar contextos de fins a dos milions de tokens, aquesta tecnologia optimitza l’eficiència i prioritza la informació rellevant. Titans obre el camí cap a sistemes més avançats i similars a la memòria humana.
Microsoft restaura el Bing Image Creator
Microsoft torna a la versió anterior de Bing Image Creator amb DALL-E PR13, després de crítiques sobre la pèrdua de qualitat en generar imatges. Els usuaris de la versió Pro ja poden utilitzar el model restaurat mentre l’empresa treballa per solucionar els problemes de l’última actualització.
Actualitat
Comença el judici del NYT contra OpenAI
El judici de The New York Times contra OpenAI i Microsoft per ús no autoritzat de continguts ja està en marxa. El jutge de Nova York haurà de definir els límits de la doctrina d’“ús just”. Aquest cas podria marcar un abans i un després en els conflictes entre mitjans i empreses d’IA pel control del contingut.
La IA podria eliminar llocs de treball abans del 2030
Un informe del Fòrum Econòmic Mundial alerta que la IA amenaça llocs com ara administratius, caixers i empleats postals. Tot i que augmenta la productivitat i optimitza tasques, experts europeus indiquen que aquestes prediccions podrien ser exagerades, deixant encara marge per al treball humà.
Grok promet un “mode trastocat”
L’assistent de veu d’Elon Musk, Grok, tindrà un “mode trastocat”, amb respostes provocadores i humor irreverent. Aquesta opció busca diferenciar-se d’altres IA amb més filtres. Tot i això, el mode encara no està actiu i planteja dubtes sobre com equilibrarà la llibertat d’expressió i el seu ús responsable.
Meta mantindrà els verificadors de dades fora dels Estats Units
Meta fa marxa enrere i renuncia a eliminar verificadors de dades fora dels Estats Units per evitar multes de la Unió Europea. Tot i anunciar un sistema de “notes de la comunitat” als Estats Units, continuarà col·laborant amb tercers en altres països. La mesura respon a pressions de reguladors europeus i organitzacions periodístiques.
