Rius per a vianants

Una sei­xan­tena de muni­ci­pis de les comar­ques bar­ce­lo­ni­nes que­da­ran con­nec­tats mit­jançant els 300 quilòmetres de camins per a via­nants o altres mit­jans no moto­rit­zats, com ara les bici­cle­tes i els cavalls, situ­ats a les lle­res dels rius Llo­bre­gat, Anoia i Car­de­ner que la Dipu­tació de Bar­ce­lona arran­jarà dins del pro­grama Vies Bla­ves amb una inversió total de 60 mili­ons d’euros. La cor­po­ració pre­veu que el pla direc­tor urbanístic del pro­jecte s’aprovi aquest mes de març mateix i que es puguin ja lici­tar i adju­di­car els pro­jec­tes exe­cu­tius de cadas­cun dels rius, amb la intenció que els camins siguin total­ment tran­si­ta­bles l’any 2022.

El pre­si­dent de la Dipu­tació, Marc Cas­tells, ha defen­sat que els 60 mili­ons que cos­tarà aquest pro­jecte “són els més ben inver­tits de la història d’aquesta ins­ti­tució per com es repar­ti­ran arreu del ter­ri­tori”. De fet, els muni­ci­pis afec­tats sumen 1,2 mili­ons d’habi­tants, però la seva àrea d’influència, els llocs que estan a menys de 30 minuts, arriba fins a 5,2 mili­ons de per­so­nes. A més, la Dipu­tació de Bar­ce­lona pre­veu fer cam­pa­nyes fora de Cata­lu­nya per cap­tar turisme del nord d’Europa, molt interes­sat en l’ano­me­nat de turisme actiu. Cas­tells, a més, ha afe­git que l’ens pro­vin­cial es farà càrrec del cost del man­te­ni­ment dels 300 quilòmetres de camins. El pla, doncs, pretén ser un motor d’atracció turística de l’inte­rior del país, cre­ant un espai –Cas­tells el defi­neix com un nou “parc natu­ral, a l’estil ame­ricà”– que inclou, per exem­ple, les fonts del Llo­bre­gat, Sant Benet de Bages, la Mun­ta­nya de Sal de Car­dona o el Molí Pape­rer de Cape­lla­des. Tot aquest nou espai ofe­reix, segons va expli­car Cas­tells, unes 5.000 pla­ces d’allot­ja­ments turístics de tota mena.

El pro­jecte, a més, pre­veu la recu­pe­ració d’una sèrie d’ele­ments monu­men­tals al llarg d’aquests rius, com ara el pont de l’antic fer­ro­car­ril de Berga, el pont del Dia­ble a Mar­to­rell i el de la Colònia Sedó, a Espar­re­guera. A més, es pre­veu la cons­trucció d’un nou pont pen­jant sobre el pantà de la Baells.

El pro­jecte estruc­tura les vies bla­ves en tres bran­ques, depe­nent del riu que res­se­guei­xen. La Via Blava Llo­bre­gat recor­rerà els 186 quilòmetres que hi ha entre les fonts del riu, a Cas­te­llar de n’Hug, al Ber­guedà, fins al Prat, al Baix Llo­bre­gat, unint, per exem­ple, indrets com ara Sant Benet de Bages, Mont­ser­rat i fins a 15 colònies tèxtils, un dels ele­ments carac­terístics d’aquest riu, l’únic que neix i mor a la demar­cació de Bar­ce­lona. El recor­re­gut prin­ci­pal es podrà com­ple­tar amb fins a gai­rebé 90 quilòmetres més de pos­si­bles vari­ants i enllaços. En aquest sen­tit, Cas­tells des­taca la quan­ti­tat de muni­ci­pis que han dema­nat enllaços verds entre les vies bla­ves i els seus camins. Aquesta via blava supo­sarà una inversió de 24 mili­ons.

La Via Blava Car­de­ner habi­li­tarà 50 quilòmetres d’iti­ne­ra­ris des del seu nai­xe­ment, al peu del Port del Comte, fins a la con­fluència amb la Via Blava Llo­bre­gat, a Cas­tell­galí. El riu, on també hi ha res­tes d’anti­gues colònies tèxtils, tra­vessa els embas­sa­ments de la Llosa del Cavall i Sant Ponç i loca­li­tats com ara Car­dona, Súria i Man­resa. La inversió pre­vista és de 10 mili­ons.

I, final­ment, la Via Blava Anoia seguirà aquest riu al llarg de 48 quilòmetres per les comar­ques de l’Anoia, l’Alt Penedès i el Baix Llo­bre­gat. La via començarà a Jorba i també s’unirà a la Via Blava Llo­bre­gat a Mar­to­rell. L’Anoia, com el Car­de­ner, és un aflu­ent del Llo­bre­gat que va arri­bar a reu­nir, en la seva època de màxima esplen­dor, fins a 65 molins pape­rers com el de Cape­lla­des. El riu neix a l’altiplà de la Segarra i, tra­ves­sant pobla­ci­ons com ara Calaf, Igua­lada, Cape­lla­des, Sant Sadurní d’Anoia i Gelida, con­necta amb el Llo­bre­gat a Mar­to­rell. Aquesta via tindrà 12 por­tes d’accés i reque­rirà una inversió de 9 mili­ons d’euros.