Societat

La història menuda

Els pergamins recuperats de Can Frigola de Cassà de la Selva posen en relleu la importància del passat més proper

Els experts locals, claus per al seu estudi

El pergamí més antic a l’arxiu de Cassà data de l’any 1146

Són docu­ments per­so­nals, tes­ta­ments, cap­breus, capítols matri­mo­ni­als, que no només dei­xen per escrit, amb la cor­res­po­nent i flo­rida sig­na­tura nota­rial, qüesti­ons rela­ti­ves a deu­tes o cobra­ments, llegítimes i hereus, sinó que també apor­ten una altra infor­mació local impor­tant: par­len del ter­ri­tori. “Aju­den a cons­truir la història, no només de Cassà de la Selva, sinó de tota la comarca”, asse­nyala l’arxi­vera de Cassà de la Selva, Dolors Grau, recal­cant el valor del patri­moni docu­men­tal que la com­pra de Can Fri­gola ha permès recu­pe­rar.

Són 216 per­ga­mins a més d’una docu­men­tació ingent en paper que la família havia con­ser­vat i, en el moment de la venda de la casa a l’Ajun­ta­ment, va tenir clar que havia de des­ti­nar-se a un ser­vei públic per ofe­rir-ho a la con­sulta; en aquest cas, a l’arxiu muni­ci­pal. Els docu­ments lle­gats en per­gamí daten fins al segle XVIII i després la docu­men­tació en paper és de finals del segle XIX. Els per­ga­mins han pas­sat per un procés de res­tau­ració ja que, segons expli­quen des de l’arxiu, “esta­ven car­go­lats com cigar­re­tes i no es poden des­ple­gar perquè en fer-ho es podria per­dre la tinta i se n’han d’encar­re­gar els espe­ci­a­lis­tes”. Dolors Grau des­taca un bon estat de con­ser­vació en gene­ral, ja que han estat més de 900 anys enrot­llats. Després d’apla­nar-los, desin­fec­tar-los i trac­tar-los, l’estudiós local Joa­quim Mun­det s’encar­rega actu­al­ment de la seva cata­lo­gació. No és la pri­mera vegada que Mun­det fa un estudi d’arxius patri­mo­ni­als. L’arxi­vera Dolors Grau posa en valor la feina de Mun­det ja que no sem­pre es dona el cas que hi hagi “un veí que sàpiga lle­gir aquests docu­ments, tin­gui faci­li­tat de trans­criure’ls i alhora sigui conei­xe­dor del poble i de la rea­li­tat comar­cal”.

Jubi­lat com a empleat de banca, a Joa­quim Mun­det sem­pre li havia agra­dat la història local i va començar a tre­ba­llar en una col·lecció de toponímia cas­sa­nenca, ara amb l’ajut de Xevi Niell, tre­ba­lla­dor també de l’arxiu. Mun­det ha trans­crit, de moment, divuit dels 216 per­ga­mins de Can Fri­gola. La majo­ria són en llatí tot i que hi apa­rei­xen mots en català. El seu estudi ha permès datar el docu­ment més antic de l’arxiu muni­ci­pal de Cassà a l’any 1146.

Toponímia local

Què apor­ten al ter­ri­tori aquests docu­ments que fan referència a transac­ci­ons comer­ci­als? “En aque­lla època ja par­len d’un camí que va de Vila­be­lla a Girona, un camí antic, i donen detalls del ter­ri­tori, es poden recons­truir aques­tes tra­ces del camí”, asse­nyala Mun­det. L’his­to­ri­a­dor ho exem­pli­fica també de la següent manera: un docu­ment que faci referència a un fill que es casa amb la pubi­lla d’un altre mas i li donen una ves­sana de terra, quan par­len dels límits no només expli­quen si dona a ponent o a tra­mun­tana sinó si limita amb un rec, amb un tor­rent o amb un camí i “t’assa­ben­tes de com s’ano­me­nava aquell rec, o riera”; “és una infor­mació molt impor­tant per al ter­ri­tori que queda reflec­tida en aquesta docu­men­tació”. “Els cata­lans ho hem de dei­xar per escrit i ben lli­gat, però a més aquests docu­ments ens par­len també de l’evo­lució del ter­ri­tori, dels límits, i els pai­sat­ges, de peces de bosc que hi havia o de con­reus que ara no exis­tei­xen”, rebla l’arxi­vera Dolors Grau. Recorda com en la docu­men­tació del mas Oller, estu­di­ada fa uns anys, van des­co­brir-hi un car­rer del Call a Cassà de la Selva, o que en la Col·lecció Maymí hi ha tot un inven­tari de com era una casa fa 200 anys. Són docu­ments patri­mo­ni­als però que, amb la lec­tura a la menuda, s’hi des­co­brei­xen referències als con­reus, al que men­ja­ven els ani­mals o ritu­als com ara donar pa als enter­ra­ments, i recep­tari d’her­bes reme­ie­res.

Què explica Can Fri­gola? Mun­det recorda que està ubi­cat en un car­rer on hi pas­sava l’antic camí ral de Girona a Sant Feliu de Guíxols. El 1555 s’edi­fica la torre Sal­vana, al cos­tat, i es té constància que hi havia uns mer­ca­ders ano­me­nats Salvà vin­cu­lats a aquest car­rer i és per això que es pensa que l’edi­fici va ser taverna per donar ser­veis als viat­gers del camí ral. Després dels Salvà, l’edi­fici va ser pro­pi­e­tat dels Vall-llo­bera i després de l’Ajun­ta­ment; el 1841 és quan passa a mans dels Fri­gola.

Es parla d’un camí antic que va de Vila- bella a Girona, i donen detalls que permeten reconstruir-lo
Joaquim Mundet
Estudiós local
Són documents que ajuden a construir la història, no només de Cassà de la Selva, sinó de tota la comarca
Dolors Grau
Arxivera de Cassà de la Selva

Can Frigola, un complex d’alt valor patrimonial

G. Busquets

Els senyors de Salvà van construir el conjunt que formen Can Frigola i la torre Salvana al segle XVI. Mossèn Salvà la va vendre el gener de 1637 a Montserrat Vall-llobera Ros, però la finca és coneguda com Can Frigola. Posteriorment, passaria a mans municipals i l’Ajuntament el destinaria a diferents usos, com ara a hostal. Al llarg de la història, Can Frigola ha estat des d’un hostal a una botiga de pa, de vi o de carn. L’any 1841 l’edifici va ser venut en una subhasta pública a Josep Frigola; només la torre continuaria de propietat municipal i fent la funció de presó.

Més de cent setanta anys després, el consistori cassanenc va formalitzar, l’estiu passat, la compra del que es considera el complex arquitectònic civil més important de la vila. A la façana hi destaca una gran porta d’entrada dovellada, els arcs conopials d’estil gòtic i la torre de planta quadrada coberta a quatre vessants i amb quatre pisos connectats per una escala de cargol. Situada al carrer d’Avall, des del 1949 és catalogada com a bé cultural d’interès nacional.

Amb la transacció, formalitzada el 27 de juliol del 2018 per un import de 378.750 euros, la família va donar també la documentació patrimonial, la qual ara s’està estudiant. Can Frigola s’afegeix als edificis d’alt valor patrimonial propietat del consistori, com la Sala Galà, Can Trinxeria o Can Nadal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia