Educació

Educació

Una investigació que ha rebut nombrosos premis

Sense rastre de celebració

Un treball de recerca de batxillerat de l’institut d’Amer inclou un documental sobre el drama dels exiliats en tres conflictes bèl·lics

La colomenca Neus Pagès dona veu a vuit testimonis i exposa vivències colpidores

L’estu­di­ant no hi posa la veu, en el docu­men­tal. Hi posa el sen­ti­ment, la mirada, la inten­ci­o­na­li­tat. Pet­ja­des sense ras­tre és, de moment, el tre­ball de recerca de bat­xi­lle­rat d’una estu­di­ant de l’ins­ti­tut Cas­tell d’Estela d’Amer. De tota manera, la cre­ació artística de Neus Pagès Selga (Santa Coloma de Far­ners, 2000) podria sig­ni­fi­car el debut d’una futura direc­tora de cinema.

Alumna del mateix cen­tre de Carla Simón, que va tri­om­far l’any pas­sat amb Estiu 1983, Pagès ha vol­gut recor­dar la figura del seu besavi, en Joan Selga, que va estar exi­liat a Arge­lers (Ros­selló) al final de la Guerra Civil espa­nyola (1939). La història fami­liar ha estat “la ins­pi­ració” per trac­tar l’exili.

El tre­ball ha rebut nom­bro­sos guar­dons: el premi del Congrés de Recerca d’Alum­nes de Cen­tres de Secundària (CRACS 2018) de la Uni­ver­si­tat de Girona (UdG), la quin­zena edició dels pre­mis del Con­sell Audi­o­vi­sual de Cata­lu­nya (CAC) del 2018 i el con­curs de recerca d’inves­ti­gació a Santa Coloma. “No és habi­tual aquesta llista de pre­mis”, admet la coor­di­na­dora pedagògica de l’ins­ti­tut, la Paquita Maso­li­ver, que va subs­ti­tuir la Puri Merino com a tutora del tre­ball de la Neus. A l’ins­ti­tut d’Amer, hi han fet classe aquest curs 276 alum­nes entre ESO i bat­xi­lle­rat.

Pagès ha cur­sat el bat­xi­lle­rat artístic –a Santa Coloma no el fan– i recent­ment ha hagut d’afron­tar la selec­ti­vi­tat. Li agra­da­ria estu­diar el grau en comu­ni­cació audi­o­vi­sual i mul­timèdia a l’ERAM de Salt, un cen­tre ads­crit a la UdG. Ha fet un tre­ball per escrit i el docu­men­tal. Explica que l’ha aju­dat un bon amic, l’Adrià Expòsit, que ja estu­dia a l’ERAM.

En el docu­men­tal, de 48 minuts i que es pot veure a You­tube, Pagès com­para el drama de l’exili en tres con­flic­tes bèl·lics: la Guerra Civil espa­nyola, la guerra a Bòsnia amb la matança a Sre­bre­nica el juliol del 1995 –8.000 per­so­nes mor­tes en dos dies– i l’actual con­flicte a Síria, en què moren 160 per­so­nes cada dia, afirma el coor­di­na­dor gene­ral de Creu Roja, Enric Morist.

Pallas­sos i fami­li­ars

Hi inter­ve­nen vuit tes­ti­mo­nis, com ara un pallasso que ha fet riure nens siri­ans que no tenen res, en un camp de refu­gi­ats. “És una ver­go­nya”, denun­cia sobre el paper d’algu­nes grans orga­nit­za­ci­ons inter­na­ci­o­nals que, en prin­cipi, vet­llen pels refu­gi­ats. També hi apa­rei­xen des­cen­dents que van veure com els der­ro­tats de la Guerra Civil se n’ana­ven en direcció a l’Estat francès per la mun­ta­nya. “Tota la vida en una maleta”, s’hi diu.

Les històries, en segles i països dife­rents, es con­fo­nen unes amb les altres. Totes són de des­plaçament i de mort. “Fa 22 anys i encara bus­quem fami­li­ars”, explica una bos­ni­ana refu­gi­ada que viu a Sant Celoni (Vallès Ori­en­tal), que mal­parla dels polítics i dels efec­tes d’una guerra. “La casa es pot recons­truir, però una família no.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia