Educació

Un curs en l’aire

L’evolució de l’epidèmia no permetrà tornar aviat a classe i Educació treballa per garantir l’ensenyament a distància

Passat Setmana Santa, s’estudiarà com s’aborda el tercer trimestre del curs escolar i de quina manera s’avaluarà

Ni serà un curs perdut ni hi haurà un aprovat general
No hi haurà un canvi radical cap a una selectivitat més competencial

Ja fa dis­set dies que el Depar­ta­ment d’Edu­cació va decre­tar el tan­ca­ment de les esco­les amb motiu de l’epidèmia del coro­na­vi­rus. Una clau­sura que en prin­cipi havia de durar catorze dies i que es va allar­gar fins a l’11 d’abril coin­ci­dint amb l’ampli­ació de l’estat d’alarma decre­tat pel govern esta­tal. Durant aques­tes dues set­ma­nes, els cen­tres edu­ca­tius han posat en marxa, de manera desi­gual i amb la impro­vi­sació a què obliga una situ­ació tan sob­tada, sis­te­mes d’apre­nen­tatge a distància que van des d’una llista de tas­ques envi­a­des per cor­reu –de vega­des, ni això– fins al tre­ball diari amb les diver­ses pla­ta­for­mes vir­tu­als. L’evo­lució de l’epidèmia, però, no per­met pre­veure tor­nar aviat a classe, i les admi­nis­tra­ci­ons ja estan tre­ba­llant amb una estratègia a llarg ter­mini. La minis­tra d’Edu­cació, Isa­bel Celaá, va asse­nya­lar dijous pas­sat que con­fia a “poder aten­dre alum­nes de manera pre­sen­cial a final de curs, encara que siguin quinze dies, per fer una repas­sada gene­ral”.

Un esce­nari, doncs, que cada cop més obre la porta a pas­sar el ter­cer tri­mes­tre fora de les aules. Sig­ni­fica això que el curs es pot donar per per­dut? Tant els experts con­sul­tats per aquest diari com els res­pon­sa­bles d’Edu­cació i les uni­ver­si­tats hi coin­ci­dei­xen: ni serà un curs per­dut, ni tots els alum­nes l’hau­ran de repe­tir ni hi haurà un apro­vat gene­ral. Ja s’han fet dos terços del curs, i el ter­cer tri­mes­tre s’ava­luarà amb uns cri­te­ris que encara s’han d’esta­blir i que tin­dran la fle­xi­bi­li­tat necessària perquè cap alumne es vegi per­ju­di­cat per les cir­cumstàncies excep­ci­o­nals que vivim.

Es pre­veu con­vo­car una nova con­ferència sec­to­rial d’edu­cació amb el Minis­teri d’Edu­cació i els con­se­llers de les comu­ni­tats autònomes a par­tir del 12 d’abril. En aquesta tro­bada s’haurà d’esta­blir com s’aborda l’ense­nya­ment en el ter­cer tri­mes­tre i com s’ava­lua. Tot i que les com­petències en edu­cació estan dele­ga­des a les comu­ni­tats, hi ha un coman­da­ment únic per part de l’Estat des del 14 de març, quan es va decre­tar l’estat d’alarma. “El curs no haurà aca­bat el 12 de març”, va asse­gu­rar diven­dres el con­se­ller d’Edu­cació, Josep Bar­galló, refe­rint-se al dia que es va decre­tar el tan­ca­ment. “Pre­ve­iem que podrem obrir pre­sen­ci­al­ment en un moment o altre i, abans, podrem fer coses no pre­sen­ci­als”, va dir. Tam­poc es pre­veu allar­gar el curs fins al juliol per com­pen­sar el temps que els alum­nes hagin d’estar a casa. “No volem no poder començar el curs al setem­bre”, segons Bar­galló. És una decisió que com­par­tei­xen els diver­sos experts i, entre els motius, figu­ren la falta d’adap­tació dels cen­tres a la calor i les opo­si­ci­ons al cos docent pre­vis­tes per al juliol –el depar­ta­ment es podria plan­te­jar un ajor­na­ment si els sin­di­cats ho dema­nen unànime­ment–. Vist que la volun­tat és aca­bar el curs al juny i ava­luar el ter­cer tri­mes­tre adap­tant-lo a les cir­cumstàncies, la con­se­lle­ria d’Edu­cació tre­ba­lla a la recerca d’una fórmula per subs­ti­tuir les clas­ses pre­sen­ci­als.

Quan es va decre­tar la sus­pensió del curs esco­lar, Bar­galló va dei­xar molt clar, i és una posició coin­ci­dent amb la del minis­teri, que l’ense­nya­ment telemàtic no comp­ta­ria per a nota per la bretxa digi­tal. No tot l’alum­nat té accés a inter­net ni als dis­po­si­tius neces­sa­ris per fer l’apre­nen­tatge a casa; per això, pun­tuar el que es pugui apren­dre fora de les aules podria crear desi­gual­tats. Després de Set­mana Santa, es pren­dran deci­si­ons sobre com s’afron­tarà el ter­cer tri­mes­tre, i el que s’hagi ense­nyat telemàtica­ment entre el dia 12 de març –quan va aca­bar el segon tri­mes­tre– i l’inici del ter­cer tri­mes­tre –en la data que es deter­mini– no pun­tuarà.

Fa una set­mana que, en pre­visió de l’allar­ga­ment, el Depar­ta­ment d’Edu­cació va posar en marxa el pla d’acció Cen­tres edu­ca­tius en línia. Té com a objec­tiu pro­por­ci­o­nar als cen­tres els recur­sos i eines digi­tals neces­sa­ris que puguin donar con­tinuïtat a l’apre­nen­tatge equi­ta­tiu i de qua­li­tat. Així ho asse­nyala la direc­tora gene­ral d’Inno­vació, Recerca i Cul­tura Digi­tal del Depar­ta­ment d’Edu­cació, Mar Camacho, que asse­nyala que es pro­veirà, de manera esgla­o­nada, tots els cen­tres edu­ca­tius d’entorns vir­tu­als d’apre­nen­tatge –ja s’ha fet amb 120– per garan­tir la comu­ni­cació dels docents amb el seu alum­nat. Els ins­ti­tuts i esco­les ja tenen con­nexió a inter­net, “però ningú està acos­tu­mat a tre­ba­llar ínte­gra­ment en línia i falta un canvi de cul­tura”, asse­nyala Camacho.

El pri­mer que s’ha fet ha estat conèixer el grau de madu­resa digi­tal dels cen­tres. La pri­o­ri­tat han estat els 300 de màxima com­ple­xi­tat, que con­cen­tren alum­nat de famílies amb ele­vats nivells d’atur, pobresa i baix nivell d’ins­trucció. El depar­ta­ment es plan­teja actuar amb tot tipus de recur­sos per afa­vo­rir l’ense­nya­ment a distància: està par­lant amb ope­ra­dors per faci­li­tar l’accés a inter­net de qui no en té –segons l’Ides­cat, el 94% de les llars estan con­nec­ta­des–, ha arri­bat a un acord amb Tele­visió de Cata­lu­nya i Cata­lu­nya Ràdio perquè pro­gra­min con­tin­guts edu­ca­tius i està tre­ba­llant amb empre­ses i per­so­nal propi per desen­vo­lu­par apli­ca­ci­ons. Edu­cació vol apro­fi­tar els mòbils com a eina edu­ca­tiva perquè són d’ús uni­ver­sal –reu­ti­lit­zarà apa­rells de la Gene­ra­li­tat per a les famílies que no en tenen–. “Al setem­bre vam impul­sar un pro­grama d’inno­vació edu­ca­tiva amb dis­po­si­tius mòbils que s’ha implan­tat a 100 cen­tres. El mòbil és un còmplice con­tra la bretxa digi­tal”, defensa Camacho.

Garan­tir l’apre­nen­tatge

Asse­gu­rar la con­nexió uni­ver­sal garan­teix un bon apre­nen­tatge en línia? El direc­tor de la Fun­dació Jaume Bofill, Ismael Palacín, asse­nyala que tenir inter­net a casa no implica que tots els alum­nes tin­guin els dis­po­si­tius adi­ents. “No tot­hom té ordi­na­dor ni tau­le­tes, i de vega­des estan com­par­tits”, explica. I recorda que l’accés a inter­net a casa nos­tra és dels més cars d’Europa, per la qual cosa es podria veure limi­tada la quan­ti­tat de dades que es con­trac­ten. Una bona con­nexió i la bona tasca que pugui fer el pro­fes­so­rat, molt desi­gual encara, no asse­gu­ren, per si matei­xes, que l’ense­nya­ment a distància pugui garan­tir la igual­tat en l’edu­cació. I és que hi inter­ve­nen més vari­a­bles: l’espai de què pugui dis­po­sar l’alumne per tre­ba­llar i el suport que rebi a casa. “Cada família té un capi­tal edu­ca­tiu i cul­tu­ral, i amb la situ­ació actual això no es pot com­pen­sar amb casals ni amb reforç esco­lar”, asse­nyala Miquel Àngel Ale­gre, doc­tor en soci­o­lo­gia de la Uni­ver­si­tat Autònoma de Bar­ce­lona i cap de pro­jec­tes de la Fun­dació Jaume Bofill. Unes famílies podran ofe­rir més estímuls i acom­pa­nya­ment als estu­di­ants que d’altres, i el con­fi­na­ment físic esdevé con­fi­na­ment de classe social, diu.

Enric Prats, pro­fes­sor de peda­go­gia inter­na­ci­o­nal de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona, con­si­dera que han de ser els cen­tres els que aju­din a detec­tar qui pot tenir més pro­ble­mes per seguir l’ense­nya­ment a casa, i recorda que és impor­tant esta­blir uns hora­ris i unes ruti­nes. “En un con­text de total incer­tesa, l’única cer­tesa és la rutina”, asse­gura el peda­gog.

Palacín hi afe­geix que, per evi­tar la segre­gació que pot cau­sar la bretxa digi­tal, és molt impor­tant que les esco­les ofe­rei­xin opor­tu­ni­tats de cul­tura i com­petència digi­tals avançades per a les famílies més des­a­fa­vo­ri­des. “Els fills de classe mit­jana les tin­dran a casa, men­tre que altres infants, si no és a l’escola, no ho tin­dran enlloc.” Com­petència digi­tal no vol dir única­ment fer exer­ci­cis en pan­ta­lla, segons Palacín. “La recerca demos­tra que si fas la classe tra­di­ci­o­nal de tota la vida en for­mat digi­tal en lloc de pre­sen­cial, els alum­nes fins i tot en trau­ran pit­jor ren­di­ment.” La cul­tura digi­tal, diu, “incre­menta la com­petència si és amb un model inno­va­dor”.

Els tres experts con­si­de­ren que la situ­ació actual és una bona ocasió per repen­sar el model edu­ca­tiu vigent. “No s’acaba el món si no aca­bem aquest curs el lli­bre de soci­als; es pot recu­pe­rar durant el curs següent. Fins i tot es pot apro­fi­tar aquest temps per revi­sar el currículum i veure què és essen­cial per a l’apre­nen­tatge com­pe­ten­cial”, defensa Ale­gre. Prats coin­ci­deix que “cal dei­xar de banda el que no és pri­o­ri­tari i no caure en la temp­tació d’eli­mi­nar matèries com ara música, plàstica i edu­cació física, que tenen més importància que mai durant el con­fi­na­ment”.

Pla­ta­for­mes vir­tu­als

La rec­tora de la Uni­ver­si­tat Rovira i Vir­gili i pre­si­denta de torn de l’Asso­ci­ació Cata­lana d’Uni­ver­si­tats Públi­ques, María José Figue­ras, creu també que “hem d’obli­dar el sis­tema clàssic i ser molt ima­gi­na­tius” per resol­dre el curs. Les uni­ver­si­tats estan més acos­tu­ma­des a tre­ba­llar a distància que les esco­les i els ins­ti­tuts, ja que molts estu­dis com­bi­nen l’ense­nya­ment en línia amb el pre­sen­cial i totes tenen pla­ta­for­mes vir­tu­als com ara Moodle. L’esforç, però, ha estat igual­ment impor­tant per poder afron­tar en només tres dies un canvi de la moda­li­tat semi­pre­sen­cial a l’ense­nya­ment a distància. “Només una mino­ria d’alum­nes han tin­gut pro­ble­mes per con­nec­tar-se”, explica la rec­tora.

Pre­o­cupa l’ava­lu­ació en un sis­tema que, seguint els cri­te­ris del pla Bolo­nya, és con­ti­nu­ada. “Hi haurà qui no la podrà fer, i pot­ser s’hau­ria de fer una ava­lu­ació única en paral·lel”, asse­nyala Figue­ras. “Caldrà ima­gi­nació, perquè pot­ser el curs vinent no es podrà començar al setem­bre i caldrà dei­xar-lo per a l’octu­bre o el novem­bre”, diu.

La direc­tora gene­ral d’Uni­ver­si­tats de la Gene­ra­li­tat, Victòria Girona, és par­tidària de sal­var el qua­dri­mes­tre i, si és pos­si­ble, no allar­gar el calen­dari més enllà del juny. Des­taca l’oferta de la Uni­ver­si­tat Oberta de Cata­lu­nya, que s’ha ofert a aju­dar amb el seu conei­xe­ment d’apre­nen­tatge i ava­lu­ació a distància. “El plan­te­ja­ment que fem no és rebai­xar con­tin­guts, sinó sal­var el curs asso­lint els apre­nen­tat­ges impres­cin­di­bles”, asse­nyala. La difi­cul­tat, segons expli­quen Figue­ras i Girona, rau més en els estu­dis més pro­fes­si­o­na­lit­zats, que neces­si­ten pràcti­ques, com dret, infer­me­ria i medi­cina, i els que fina­lit­zen aquest curs. Figue­ras asse­nyala com a idea que els estu­di­ants que hagin fet el 50% de les pràcti­ques es puguin gra­duar amb un petit tre­ball addi­ci­o­nal. I, pel que fa a la selec­ti­vi­tat, la gran pre­o­cu­pació ara dels alum­nes de segon de bat­xi­lle­rat, el Con­sell Interu­ni­ver­si­tari de Cata­lu­nya pre­veu apro­var avui la nova data –s’ha de triar entre el 22 de juny i el 10 de juliol, entre quinze dies i un mes més tard del pre­vist– i el model d’exa­men, que serà més fle­xi­ble. En cap cas serà un canvi radi­cal cap a una selec­ti­vi­tat més com­pe­ten­cial, adver­teix Girona, ja que un canvi tan pro­fund s’ha de pac­tar dos anys abans.

LES FRASES

Preveiem obrir presencialment en un moment o altre i, abans, podrem fer coses no presencials
Josep Bargalló
Conseller d’Educació
En un context de total incertesa, l’única certesa que tenim és la rutina
Enric Prats
Professor de Pedagogia Internacional de la UB
El mòbil és un còmplice que tenim contra la bretxa digital
Mar Camacho
Directora general d’Innovació, Recerca i Cultura Digital
La cultura digital incrementa la competència si és amb un model innovador
Ismael Palacín
Director de la fundació Jaume Bofill
Caldrà imaginació, perquè potser el curs vinent no es podrà començar al setembre
María José Figueras
Rectora de la URV i presidenta de l’ACUP
El plantejament que fem és salvar el curs assolint els aprenentatges imprescindibles
Victòria Girona
Directora General d’Universitats


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia