Educació

El curs més incert

Escoles i instituts s’han adaptat per iniciar el curs segons el protocol de la Generalitat

El govern defensa l’escola presencial per garantir el dret a l’educació

Famílies i docents, inquiets per la tornada a les aules

Els estudiants es trobaran demà un panorama inèdit

Avui toca pre­pa­rar la mot­xi­lla per tor­nar demà a classe, i els lli­bres hau­ran de dei­xar espai a un ele­ment que el curs pas­sat ens hau­ria sonat a ciència-ficció: el pack Covid, amb una ampo­lla d’aigua d’ús indi­vi­dual, ja que no es podran usar les fonts, i una mas­ca­reta de recanvi. Perquè, si no millora, i molt, la situ­ació de l’epidèmia, els alum­nes majors de 6 anys de gai­rebé tot Cata­lu­nya hau­ran de dur mas­ca­reta dins i fora de classe –els de secundària ho hau­ran de fer en qual­se­vol cas–. Les esco­les sabran cada set­mana si poden exi­mir d’usar-ne als alum­nes de primària. I les famílies hau­ran d’estar pen­dents de saber això i de si s’hau­ran de que­dar els fills a casa durant 14 dies. Aquest serà un curs en què no es podrà donar res per fet, els pro­to­cols s’ani­ran ade­quant a l’evo­lució de la pandèmia, les aules obri­ran i tan­ca­ran al ritme dels con­ta­gis que ine­vi­ta­ble­ment es pro­dui­ran als cen­tres. Segons el secre­tari de Salut Pública, Josep Maria Argi­mon, els menors infec­tats són prop d’un miler a la set­mana.

El risc zero no exis­teix, aler­ten les auto­ri­tats sanitàries. Però esco­les i ins­ti­tuts han fet tots els esforços per apli­car el pro­to­col dis­se­nyat per la Gene­ra­li­tat per trac­tar de fer uns espais tan segurs com sigui pos­si­ble per a alum­nes i pro­fes­si­o­nals. Els estu­di­ants es tro­ba­ran demà un pano­rama inèdit: hau­ran de pas­sar la jor­nada amb mas­ca­reta, molts hau­ran de dinar a classe, hau­ran d’entrar i sor­tir per uns cir­cuits mar­cats, només es podran bar­re­jar amb els com­panys de la seva classe i no podran jugar a pilota al pati.

En les reu­ni­ons telemàtiques que els cen­tres han man­tin­gut amb les famílies per expli­car-los el retorn a les aules, s’ha expres­sat sovint el neguit per les con­seqüències emo­ci­o­nals que aques­tes mesu­res poden tenir en els infants. Hi haurà esco­les en què els alum­nes d’un mateix curs que­da­ran sepa­rats i no es podran bar­re­jar ni al pati. Els equips direc­tius insis­tei­xen que una de les pri­o­ri­tats serà el tre­ball emo­ci­o­nal. No només per superar les difi­cul­tats de les mesu­res sanitàries, sinó per tre­ba­llar en l’afec­tació que el con­fi­na­ment del curs pas­sat i l’impacte sani­tari i econòmic de la Covid-19 ha tin­gut en molts estu­di­ants.

Els grups estancs

La clau per con­te­nir els con­ta­gis és la cre­ació de grups bom­bo­lla que no es bar­re­gin entre ells. Uns grups que quan encara estàvem en estat d’alarma es van dis­se­nyar d’un màxim de 13 alum­nes per a infan­til i primària i 15 per a secundària. Ràtios que supo­sa­ven un gran repte, perquè impli­ca­ven en una gran part dels cen­tres crear aules noves i dotar-les del pro­fes­so­rat cor­res­po­nent. Segons cal­cula el sin­di­cat Ustec-STEs, la mesura hau­ria supo­sat con­trac­tar 44.500 docents i inver­tir 1.700 mili­ons d’euros en sous. I hau­ria obli­gat a tro­bar espais fora de les esco­les, ja que mol­tes no tenen tan­tes sales alter­na­ti­ves.

Els ajun­ta­ments han ofert tota mena d’equi­pa­ments i espais a les esco­les que ho neces­si­ten, i la vari­e­tat és àmplia: camps de fut­bol, museus, pla­ces, cen­tres cívics, car­rers, parcs... Els cen­tres edu­ca­tius usa­ran aquests espais per a acti­vi­tats lec­ti­ves i com­ple­mentàries però de forma pun­tual, ja que final­ment no ha cal­gut bus­car tants llocs alter­na­tius. De la pre­visió ini­cial s’ha pas­sat a una reco­ma­nació de grups de 20 alum­nes a infan­til i primària i la cre­ació de grups tan reduïts com sigui pos­si­ble a secundària, que manté la ràtio de 30 alum­nes per aula.

El Depar­ta­ment d’Edu­cació argu­menta que els cen­tres edu­ca­tius pre­fe­rei­xen no tre­ba­llar en espais exte­ri­ors per les difi­cul­tats logísti­ques que això suposa. Defensa també que el que importa no és tant la ràtio –un 30% de les aules de primària no podran rebai­xar la xifra de 20 alum­nes– com man­te­nir els grups estancs i seguir els pro­to­cols sani­ta­ris –al man­tra “mans-mas­ca­reta-distància” s’hi suma la detecció de casos i el poste­rior aïlla­ment de posi­tius i con­tac­tes–. Però és fàcil pen­sar en la qüestió pres­su­postària, ja que s’ha des­ti­nat a l’incre­ment de per­so­nal 456 mili­ons d’euros –lluny dels 1.700–. Aquest curs hi haurà 8.258 pro­fes­si­o­nals més, dels quals 5.417 seran docents des­ti­nats sobre­tot a resol­dre casos de ràtio per sobre dels 25 alum­nes.

A banda, el depar­ta­ment pre­veu algu­nes millo­res, com un pla d’edu­cació digi­tal amb 300.000 portàtils per garan­tir una even­tual edu­cació a distància i ajuts per pal·liar els efec­tes que la pandèmia ha tin­gut als cen­tres amb com­ple­xi­tat edu­ca­tiva, entre altres. Cata­lu­nya tindrà 337 mili­ons pro­vi­nents del fons Covid esta­tal per a edu­cació.

Els res­pon­sa­bles de Salut i d’Edu­cació insis­tei­xen que, amb el pro­to­col que cada equip direc­tiu està implan­tant ate­nent les carac­terísti­ques del seu cen­tre, les esco­les i els ins­ti­tuts seran el segon lloc més segur per a infants i joves després de casa. Però la tor­nada a les aules negui­teja, i molt, a les famílies i els pro­fes­si­o­nals. Els sin­di­cats ame­na­cen de fer vaga perquè cre­uen que les mesu­res no són prou segu­res, ja que con­si­de­ren que amb les ràtios actu­als cos­tarà molt man­te­nir les distàncies de segu­re­tat. Diuen també que el mate­rial de pro­tecció que es donarà al pro­fes­so­rat serà insu­fi­ci­ent per pre­ve­nir con­ta­gis, i hi ha indig­nació espe­ci­al­ment entre els docents que hau­ran de tre­ba­llar tot i haver al·legat ser col·lec­tiu de risc. El curs pas­sat, 12.000 docents van expres­sar la seva vul­ne­ra­bi­li­tat per motius de salut. A l’estiu han estat ava­lu­ats i la Gene­ra­li­tat ha deter­mi­nat que només 1.700 no poden tre­ba­llar amb alum­nes: 800 han rebut la baixa mèdica i seran subs­tituïts i a 900 se’ls ha adap­tat el lloc de feina perquè no hagin d’impar­tir classe.

Un altre col·lec­tiu amoïnat és el de les famílies amb nens que pre­sen­ten pro­ble­mes de salut. Edu­cació recorda que són els pedi­a­tres qui han de deter­mi­nar si poden anar a classe i, si no, poden rebre edu­cació a casa. I una pre­o­cu­pació gene­ral és com aten­dre els alum­nes que hagin de fer qua­ran­tena. Els pro­ge­ni­tors d’un infant posi­tiu en Covid-19 tin­dran baixa mèdica, però no pas els dels com­panys en qua­ran­tena que no esti­guin con­ta­gi­ats. Hi ha famílies que no volen dur els fills a classe perquè cre­uen que no es garan­teix la segu­re­tat, i d’altres que defen­sen l’escola pre­sen­cial com a garan­tia d’igual­tat social.

Demà comença el curs més incert, però, a diferència del que va pas­sar el curs pas­sat, la Gene­ra­li­tat té clar que encara que hi hagués un nou con­fi­na­ment les esco­les no tan­ca­rien com­ple­ta­ment. Perquè l’escola pre­sen­cial és l’única manera de garan­tir el dret a l’edu­cació i la soci­a­lit­zació.

LES FRASES

Educació i Salut han treballat per donar seguretat i confiança a pares, professors i alumnes
Quim Torra
President de la generalitat
No ens obsessionarem per la ràtio, sinó per la higiene, la ventilació, l’estanquitat
Josep Bargalló
Conseller d’educació
Cal assegurar l’educació presencial en tant que servei essencial per garantir mesures d’equitat educativa i social
Col·lectiu Tornem a les aules
Moltes famílies no portaran els seus fills a classe perquè no es garanteixen les condicions de seguretat suficients
Sesa Cameán
portaveu d’AFEES


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia