Injusta criminalització

Des que es va aixe­car l’estat d’alarma i es va des­con­fi­nar la població ha estat recur­rent els mis­sat­ges que asse­nya­len els joves com els prin­ci­pals trans­mis­sors en el rebrot del coro­na­vi­rus. Les notícies rela­ti­ves a les bote­lla­des i a fes­tes il·legals amb dese­nes de per­so­nes han con­tribuït a incre­men­tar la imatge d’un jovent des­pre­o­cu­pat, i el tan­ca­ment dels locals d’oci noc­turn i el toc de queda afec­ten sobre­tot la població jove, que fa un ús més inten­siu de la nit com a espai de relació que els de més edat. Aquesta cri­mi­na­lit­zació del jovent és pro­fun­da­ment injusta i no res­pon a la rea­li­tat, segons defen­sen els estu­di­ants uni­ver­si­ta­ris, que veuen com, a més dels seus espais de relació, es modi­fica la seva forma d’estu­diar amb el tan­ca­ment tem­po­ral de les clas­ses pre­sen­ci­als.

Judit Jaumà ha vis­cut aquesta set­mana les difi­cul­tats de tro­bar espais amb un adver­ti­ment poli­cial. Estava en un banc de Sent­me­nat –muni­cipi vallesà que no arriba als 10.000 habi­tants– xer­rant amb el seu com­pany quan un poli­cia local els va adver­tir que els parcs tan­ca­ven a les vuit del ves­pre. “Els joves no podem estar al mateix lloc que a la tarda està ple de pares i nens. Sem­bla que els únics cul­pa­bles som nosal­tres”, es queixa. Amb els bars tan­cats i la impos­si­bi­li­tat de xer­rar als parcs “l’única opció que tenim és reu­nir-nos a casa d’algú, que és més perillós que estar a l’aire lliure. I amb el decret d’un toc de queda s’insis­tirà en el mis­satge que la culpa és només dels joves”, con­si­dera aquesta sent­me­na­tenca de 21 anys.

Hi ha con­sens en defen­sar que no es pot con­si­de­rar el jovent com un col·lec­tiu uni­forme, pel que fa al seu com­por­ta­ment, pel sim­ple fet de com­par­tir franja d’edat. I hi ha igual­ment una­ni­mi­tat en con­si­de­rar que “paguen jus­tos per peca­dors”. Hi ha hagut exces­sos d’alguns, sí, però són una mino­ria, diuen. “Hi ha hagut un incre­ment de con­ta­gis entre els menors de 35 anys però també és cert que hi ha un movi­ment impor­tant d’uni­ver­si­ta­ris que es des­pla­cen en metro”, asse­nyala Lavi­nia Hriscu, estu­di­ant de la Uni­ver­si­tat Politècnica de Cata­lu­nya (UPC). Hriscu recorda també que el com­por­ta­ment dels joves és més evi­dent, ja que el fet que molts no esti­guin inde­pen­dit­zats dels pares fa que esti­guin més al car­rer, men­tre que “el com­por­ta­ment dels adults dins de casa passa més des­a­per­ce­but”.

Ain­hoa Viva­res, estu­di­ant de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona (UB), coin­ci­deix en què “la deso­bediència és mas­siva, no pas limi­tada a un grup d’edat. Molts joves es con­te­nen a l’hora de reu­nir-se men­tre que a la gent gran li és igual”, afirma.

Tant Hriscu com Helena Vallés, estu­di­ant també de la UPC, asse­gu­ren que elles i els seus amics com­plei­xen les mesu­res de segu­re­tat. “De fet em va sor­pren­dre durant el des­con­fi­na­ment el com­por­ta­ment de molts amics, molt res­pec­tu­o­sos i cauts. Si un ani­ver­sari no es pot cele­brar ens feli­ci­tem a distància”, explica Vallés. “Sí que hi ha hagut bote­lla­des i fes­tes en què es cobra­ven entra­des per fer front a les mul­tes, i quan això salta a les notícies la gent pensa que és un com­por­ta­ment gene­ra­lit­zat entre el jovent i no és veri­tat”, lamenta Vallés, que afe­geix que la gent que du mala­ment la mas­ca­reta al metro “acos­tuma a ser major de 30 anys”.