educació
El TSJC prohibeix l’agrupació de matèries en àmbits a batxillerat
La sala cinquena també obliga a oferir una segona llengua estrangera a segon de batxillerat
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha prohibit que es puguin agrupar diferents matèries en àmbits a batxillerat . La sala cinquena del contenciós administratiu ha estimat el recurs que el sindicat Professors de Secundària (aspecpc-sps) va interposar fa tres anys contra alguns dels articles del decret 171/2022 , de 20 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments a batxillerat que,a part de determinar un currículum més competencial, establia la implantació de les assignatures en àmbits de coneixement, és a dir, la possibilitat que els centres educatius oferissin algunes assignatures, que necessàriament no tenien per què tenir afinitat, agrupades sota un mateix paraigua, impartida sovint per un únic docent i, a més, s’avaluaven en conjunt. D’aquesta manera, la sentència estableix que el batxillerat s’ha d’organitzar per assignatures i l’avaluació s’ha de fer de forma separada. Fonts del departament d’Educació han confirmat que han rebut la sentència i que l’estan estudiant, sense fer, de moment, cap tipus de valoració.
A més, el TSJC també sentencia que haurà de ser obligatori oferir una segona llengua estrangera a segon de batxillerat (a primer ja s’ofereix) i decreta que el treball de recerca no pot comptar un 10% per a la nota total de batxillerat, sinó que ha de comptar com una assignatura més. Aquest últim aspecte és una de les mesures que el departament d’Educació ja ha anunciat que decauria a partir del curs 2026-2027, una mesura que forma part de la proposta anunciada fa uns mesos per la consellera, Esther Niubó, en què també es contempla la polèmica fusió de matèries de ciències (física i química, per un cantó, i biologia, geologia i ciències ambientals per un altre), per adequar el currículum a la llei estatal, la Lomloe. Amb tot, des de Professors de Secundària, el secretari general del sindicat, Xavier Massó, remarca que la sentència no té a veure ni afecta la proposta de fusió perquè es tracta d’especialitats.
Massó, que assegura que la sentència implica “més coses de les que estaven involucrades en la demanda” i que els seus advocats ho estan estudiant, fa una valoració “altíssimament positiva perquè se salven l’especialitat com a vehicle i manera d’estructura la transmissió de coneixements”. Així, explica, el professor especialista en una matèria només ha de donar classes d’aquella assignatura i no com passa ara que un especialista “pot donar alhora castellà i francès”.
Professors de Secundària recorda que també van impugnar el decret d’ordenació dels ensenyaments d’educació bàsica, 175/2022, de 27 de setembre, i que, per tant, “confien en anunciar una sentència equivalent” a l’ESO.
Anul·la articles
La sentència anul·la en concret l’article 4.2d del decret, que diu que les matèries de batxillerat que especifica que les matèries “es poden agrupar en àmbits per impartir-les de manera integrada en funció del projecte educatiu i de l’autonomia de centre”. També anul·la l’expressió “o àmbits”, que apareix en cinc apartats, i un incís final d’un article: “En el cas que s’hagin organitzat les matèries en àmbits, caldrà fer constar de forma diferenciada la qualificació de cada matèria, que coincidirà amb la de l’àmbit”.
Els magistrats recorden que la llei orgànica d’educació del 2006 estableix que el batxillerat s’organitzarà en matèries comunes, de modalitat i optatives. La Generalitat al·lega que l’organització d’assignatures per àmbits és una mesura organitzativa que la llei autoritza a decidir als governs autonòmics. Però el TSJC li respon que això no està previst tampoc al reial decret del 2022 sobre assignatures del batxillerat, sinó només a primària i fins a 3r d’ESO. De fet, diu que la llei obliga a impartir els coneixements distribuïts en assignatures i a fer també l’avaluació per assignatures, no pas per àmbits de coneixement que agrupin diverses matèries o assignatures.
Pel que fa a l’obligació d’oferir una segona llengua estrangera a segon curs de batxillerat, el tribunal recorda que no és una opció, sinó que el reial decret del 2022 sobre matèries optatives assenyala que “l’oferta de matèries optatives haurà d’incloure, almenys, una segona llengua estrangera”. Per això, anul·la el punt “cursar una segona llengua estrangera” de l’article 17.5 que enumera altres possibles assignatures optatives. Així, la sentència diu que els alumnes tenen dret a una segona llengua estrangera al segon any de batxillerat, i que els centres estan obligats a oferir la possibilitat de fer-ho i ha d’estar inclosa en l’oferta.
Per últim, sobre el treball de recerca, el tribunal l’equipara a una assignatura de 70 hores i, per tant, no pot representar el 10% de la nota global de batxillerat, com fins ara, sinó que s’ha d’incloure en el còmput regular de la resta d’assignatures. Per això, anul·la dos incisos dels articles 18 i 35 sobre la valoració de la nota del treball de recerca.
Àmbits, des de 1r d’ESO
Lúltima llei d’educació estatal la Lomloe permet al centres agrupar les matèries en àmbits, que la normativa anterior limitava només a 1r d’ESO, per a facilitar el trànsit dels alumnes de primària a secundària. La Lomloe ho va estendre fins a 3r d’ESO i els decrets aprovats pel departament d’Educació sobre l’ordenació curricular a l’ESO i batxillerat, ho va ampliar a 4rt d’ESO i tot el batxillerat.