L’etern debat sobre l’ús de la tecnologia a les aules

Víctor Saura, que imparteix diverses assignatures a secundària, ha vist com ha desaparegut el mòbil dels instituts –només es permet quan el professorat el fa servir per a alguna activitat–. La restricció, que és total a infantil i primària, ha arribat aquest curs després de mesos d’un debat propiciat sobretot per famílies que alertaven dels riscos que els dispositius poden provocar entre els menors. Saura, per l’experiència que té a les aules, considera que “el mòbil distreu molt”. Ell l’havia fet servir perquè els alumnes es gravessin parlant a l’assignatura d’anglès. Ja no ho fa, i alerta d’un altre element: “El problema ara són els portàtils”, d’ús generalitzat en l’ensenyament de l’educació secundària i postobligatòria. “Quan tu ets davant dels alumnes, no saps el que estan mirant. Poden estar jugant o mirant vídeos. Quan fem activitats del llibre digital, estic convençut que molts tenen l’ull posat en una altra finestra.”

Com es pot limitar aquest mal ús del portàtil? “És complicat”, admet el professor, que valora que l’ús de la tecnologia té la seva utilitat. “Tenim eines de comunicació entre alumne i professor, com el classroom de Google, que jo he utilitzat moltíssim. Em permet enviar una feina a 25 alumnes i ells me la reenvien feta i jo la puc corregir i tornar-la a enviar. Si eliminem això, hem de tornar a les fotocòpies, que és una cosa esgotadora.” Hi ha, per tant, “coses que són molt útils de la digitalització, com projectar coses a la pantalla”. Saura no té una opinió radicalment contrària a l’ús de la tecnologia a classe, però té clar que no s’hi ha d’usar el mòbil i que el portàtil “és un focus de distracció”.

Aquestes i altres qüestions s’estan debatent aquests dies en la Comissió per una Digitalització Responsable als Centres Educatius, que el Departament d’Educació i FP va constituir a principis de febrer. Ha aplegat una cinquantena de persones expertes en diversos àmbits perquè avaluïn les oportunitats i riscos d’utilitzar la tecnologia a les aules. El primer encàrrec que ha rebut la comissió ha estat estudiar la prohibició dels mòbils a les aules en totes les etapes educatives obligatòries. També, que s’avaluï la restricció de tot tipus de pantalles digitals en l’educació infantil.

Entre la cinquantena d’experts, hi ha Mar Camacho, que és professora del Departament de Pedagogia de la Universitat Rovira Virgili, i representants de la plataforma Aixeca el Cap. Les respectives posicions són un exemple de dues opinions diferents pel que fa a l’ús de les pantalles en l’educació. Camacho creu que “la tecnologia ha de ser present a les aules, considerant sempre les oportunitats educatives que ofereix per a tothom i també preveient els riscos que se’n poden derivar”. I quan diu tecnologia no diferencia entre dispositius: es mostra a favor que el mòbil sigui present a l’aula amb finalitats educatives.

L’aposta d’aquesta professora no és l’ús “descontrolat” de la tecnologia, sense fer-ne cap seguiment, sinó “posar-la al servei de les oportunitats per a l’aprenentatge que ofereix, que són moltes”. És innegable que al món hi ha ara “uns avenços tecnològics que són molt importants, que estan transformant realment les nostres vides, com la intel·ligència artificial, i no pot ser que l’escola visqui aliena a tots aquests canvis i transformacions”, afirma. Els nens tenen accés a la tecnologia fora de l’escola, “i se’ls ha d’acompanyar perquè en facin un ús crític”. I no tots els entorns familiars poden fer aquest acompanyament, alerta Camacho, per la qual cosa defensa que l’escola ha d’assumir aquest paper. “Les Nacions Unides parlen de la competència digital com una competència clau del segle XXI”, i el professorat ha d’estar capacitat per acompanyar l’alumnat a desenvolupar-se en un món on la tecnologia és hiperpresent”, defensa.

Verònica Miró és membre d’Aixeca el Cap, una plataforma que es va constituir fa dos anys per promoure un ús responsable i regulat de les pantalles als centres educatius, en un moment en què van sorgir nombroses veus que recomanaven retardar la compra del primer mòbil. Miró explica que el col·lectiu està en contra “de la manera precipitada i sense avaluació prèvia en què s’ha introduït la tecnologia a les aules en tots els nivells educatius” en aquesta última dècada. “Durant aquests anys s’ha fet recerca i ara se’n veuen els efectes negatius en la salut física i mental dels nostres adolescents”. La integrant d’Aixeca el Cap alerta del risc d’addicció a internet per l’elevat nombre d’hores que l’alumnat passa davant de les pantalles. “I s’hi ha de posar fre. L’escola ha d’anar enrere i veure bé en quines activitats concretes i en quines edats s’ha d’aplicar la tecnologia.”

La plataforma fa seva la recomanació de col·lectius mèdics de restringir completament les pantalles als menors de sis anys i exposar-los-hi una hora al dia a primària, “perquè la recerca diu que, amb moderació, no s’hi observen efectes negatius”. Proposen que a partir de cinquè de primària “es facin activitats puntuals amb ordinadors de torre, que aprenguin unes competències digitals molt concretes, perquè la tecnologia no aporta res a la lectoescriptura, la comprensió lectora i les matemàtiques”. A secundària la plataforma qüestiona “l’ús vehicular dels ordinadors que promou el sistema educatiu”. L’alumnat treballa amb els portàtils dins i fora de l’institut, “quan els pediatres estan dient que màxim dues hores al dia en total de connexió a internet”. Miró denuncia que “el sistema educatiu està contribuint a aquesta addicció a internet dels adolescents”. La plataforma no està en contra de l’ús del portàtil per a algunes activitats a l’aula, però no volen que es portin a casa per reduir l’exposició a internet.