Nou atac al català a l’escola

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat quatre apartats de les instruccions que el departament d’Educació va enviar a les escoles catalanes el curs 2022-2023 i que no incloïen explícitament el castellà com a llengua vehicular i d’ús habitual als centres. Arran d’un recurs de l’Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB), els magistrats consideren que els apartats només contemplen el català com a llengua habitual en tots els àmbits del centre i això vulnera la Constitució. El departament d’Educació ha respost que la legislació actual ja estableix el castellà com a llengua curricular i que així s’aplica, informa l’ACN.

En la seva sentència, el TSJC anul·la una part de les instruccions enviades fa dos cursos a les escoles, entre elles la que diu que els centres han de vetllar perquè el català, i l’aranès a l’Aran, “com a llengües pròpies, siguin les llengües utilitzades normalment com a llengües vehiculars i d’aprenentatge del sistema educatiu”. El tribunal considera que l’absència d’esment del castellà no permet garantir una presència adequada d’aquesta llengua ni tampoc assegura que hi hagi instruments de control i avaluació per vetllar perquè l’alumnat aconsegueixi les seves competències lingüístiques. També anul·la un apartat que diu que el català “és la llengua de la institució i, per tant, la llengua d’ús habitual en tots els espais del centre, en la relació amb la comunitat educativa i amb tots els estaments socials en general”. Això afecta les comunicacions internes i externes, orals i escrites, la interacció entre docents i alumnes, la formació del professorat i el personal no docent que gestiona el menjador o les activitats extraescolars. Per últim, la sentència també anul·la dos apartats que insten els centres a fer del català una eina d’integració. “Els factors culturals i cívics estan impulsats per la voluntat de conformar una ciutadania catalana identificada amb una cultura comuna en la qual la llengua catalana es converteixi en un factor bàsic d’integració social”, diu el primer, mentre que el segon parla de la importància de “consolidar el model lingüístic del país, potenciant la llengua catalana com vehicular dins d’un projecte plurilingüe i intercultural”. Aquestes instruccions desenvolupaven el contingut del decret llei 6/2022 i la llei 8/2022, que intentaven blindar el català com a llengua vehicular a l’escola.

L’AEB creu que la sentència “ratifica la inconstitucionalitat de l’exclusió del castellà en els centres educatius”. La “transcendència d’aquesta sentència”, segons l’associació, radica en el fet que “no es limita a un centre educatiu o a una família sinó que prohibeix que, en les pròximes instruccions generals que s’imparteixin pels centres educatius, es puguin incloure apartats dirigits a la comunitat educativa que pretenguin fer del català l’única llengua d’ensenyament”. De moment, ja ha avançat que sol·licitarà al departament d’Educació que “assumeixi la realitat sociolingüística de Catalunya i apliqui en les instruccions per al pròxim curs 2025-2026 la doctrina dels tribunals a favor de la conjunció lingüística i en contra del monolingüisme educatiu”. El Departament d’Educació ha recordat que la legislació actual estableix el català com a llengua normalment emprada als centres i el català i el castellà com a llengües curriculars. Per això, la secretària de Millora Educativa, Pepín Beltran, ha assegurat que amb la llei aprovada el 2022 ja s’estaria donant compliment a la sentència del TSJC.

La presidenta dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, ha demanat que “ara més que mai” hi hagi un Pacte Nacional pel Català amb recursos per fer front a la “situació d’emergència” que viu la llengua. Així ha reaccionat, a través d’un missatge al seu compte de X, a la decisió del TSJC. “Els tribunals no poden fer les lleis sobre l’ús del català”, ha deixar clar, recordant que cal protegir el català i el seu ús social, que “està en retrocés” també a l’escola.

Quan l’AEB va recórrer les instruccions del govern per al curs 2022-2023, la sala contenciosa-administrativa del TSJC va inadmetre el seu recurs perquè va considerar que les instruccions es limitaven a reproduir la normativa vigent i es dirigien en exclusiva als treballadors del Departament d’Educació. Contra aquesta inadmissió, l’AEB va presentar recurs de cassació davant el Tribunal Suprem, que el novembre passat va estimar el recurs i va obligar el TSJC a pronunciar-se, ja que entenia que l’absència de tot esment al castellà, llengua oficial també a Catalunya, desbordava el marc normatiu.

Ara, el tribunal li ha donat part de raó, tot i que ha desestimat part del recurs, el que fa referència a la retolació dels centres, ja que considera que atesa la doctrina jurídica no pot considerar-se obligatori retolar en les dues llengües oficials. També l’apartat relatiu a l’atenció individualitzada en el primer ensenyament. L’AEB ha anunciat que seguirà batallant i presentarà recurs de cassació davant del Tribunal Suprem.