Societat

D’esquena a la diversitat

La Xarxa Europea contra el Racisme denuncia una “enorme infrarepresentació” de les minories a l’Eurocambra

L’única institució escollida democràticament a la UE és eminentment blanca i masculina

Brus­sel·les con­ti­nua vivint d’esquena a la diver­si­tat. L’aug­ment de la par­ti­ci­pació les dar­re­res elec­ci­ons no ha donat com a resul­tat una imatge més pre­cisa de la soci­e­tat euro­pea que la cam­bra repre­senta. L’única ins­ti­tució esco­llida democràtica­ment a la UE ha estat històrica­ment blanca, mas­cu­lina i amb arrels jude­o­cris­ti­a­nes. Un per­fil domi­nant que es per­pe­tuarà cinc anys més en una Euro­cam­bra amb dèficit de plu­ra­li­tat de raça, sexe i cre­en­ces reli­gi­o­ses.

La Xarxa Euro­pea con­tra el Racisme (ENAR, per les sigles en anglès) va denun­ciar “l’enorme infra­re­pre­sen­tació” de les mino­ries ètni­ques i raci­als en aquest nou Par­la­ment Euro­peu. En una recent anàlisi, l’ONG estima que aques­tes només esta­ran repre­sen­ta­des pel 5% dels euro­di­pu­tats, mal­grat cons­ti­tuir almenys el 10% de la població euro­pea, segons les esti­ma­ci­ons, donada la manca de dades ofi­ci­als. Una diver­si­tat que encara és menys palesa pel color de la pell dels mem­bres de la cam­bra: els polítics blancs ocu­pa­ran el 96% dels escons. Així, en una ins­ti­tució for­mada per 751 euro­di­pu­tats, només hi haurà 6 per­so­nes d’ascendència nord-afri­cana i 6 amb orígens al Pròxim Ori­ent.

La sor­tida del Regne Unit encara pot empit­jo­rar aquest pano­rama. Els britànics són els ciu­ta­dans que envien més euro­di­pu­tats d’orígens diver­sos. Per això, el Bre­xit tindrà un greu impacte en la repre­sen­tació de les mino­ries ètni­ques i raci­als al Par­la­ment Euro­peu. A més, l’ENAR des­taca que els polítics britànics ten­dei­xen a apor­tar un “angle racial divers” a les polítiques euro­pees.

Les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees fan gala de la seva lluita con­tra la dis­cri­mi­nació, però a casa seva fan poc per pro­mo­ci­o­nar la inclusió de les mino­ries. Mal­grat reco­llir dades sobre el sexe i la naci­o­na­li­tat dels seus tre­ba­lla­dors, la Comissió Euro­pea no té infor­mació sobre la seva diver­si­tat racial. Pre­gun­tada sobre aquesta qüestió, l’Agència dels Drets Fona­men­tals de la UE asse­gura que “no pot par­lar” sobre la dis­cri­mi­nació de les mino­ries ètni­ques en les ins­ti­tu­ci­ons, si bé fa infor­mes periòdics sobre aquesta pro­blemàtica en la soci­e­tat en gene­ral.

Cau­ses

La Xarxa Euro­pea con­tra el Racisme atri­bu­eix aquest feno­men, en part, a “la dis­cri­mi­nació directa en les elec­ci­ons” i “la baixa pro­porció de can­di­dats de mino­ries ètni­ques”. La seva direc­tora de comu­ni­cació, Geor­gina Sik­lossy, asse­gura que, abans de les elec­ci­ons, ja van detec­tar que un gra­pat de països que no tenien cap can­di­dat d’una mino­ria domèstica: Irlanda, Grècia, Eslovàquia, Eslovènia i Àustria. En el cas espa­nyol, segons les dades que han reco­llit fins ara, no hi ha cap euro­di­pu­tat electe d’una mino­ria ètnica o racial, tot i que alguns s’hi havien pre­sen­tat. Per això, recla­men als grans par­tits que col·loquin més amunt de les seves llis­tes can­di­dats d’aquest tipus.

Ara bé, la repre­sen­tant d’ENAR recorda que “l’objec­tiu final” no és la diver­si­tat en si mateixa en les ins­ti­tu­ci­ons, sinó que aques­tes tin­guin un “com­promís real” cap a la igual­tat i la no dis­cri­mi­nació. Posa com a exem­ple el fet que par­tits xenòfobs tin­guin entre les seves files gent de mino­ries ètni­ques, però que després no defen­sin la igual­tat.

Racisme estruc­tu­ral?

És la casa de la democràcia euro­pea també un reflex de la dis­cri­mi­nació als car­rers del Vell Con­ti­nent? L’Agència Euro­pea dels Drets Fona­men­tals con­si­dera que la pro­porció dels qui expe­ri­men­ten dis­cri­mi­nació, violència física i asset­ja­ment moti­vat per l’odi a la UE és “molt pre­o­cu­pant”. En la dar­rera enquesta, va detec­tar que les mino­ries roma­nesa i afri­cana, espe­ci­al­ment aquells de segona gene­ració (nas­cuts ja a Europa), expe­ri­men­ten “alts nivells de dis­cri­mi­nació, asset­ja­ment i violència”.

Aques­tes vícti­mes són més pro­pen­ses a patir des­con­fiança i a sen­tir-se menys vin­cu­la­des al país on viuen. “El fracàs a l’hora de pro­por­ci­o­nar pro­tecció eficaç con­tra la dis­cri­mi­nació i els delic­tes d’odi poden minar les polítiques d’inte­gració i inclusió social, afec­tant així la cohesió social de les nos­tres soci­e­tats”, avi­sen des de l’agència.

LA XIFRA

751
parlamentaris
formen l’Eurocambra, de què n’hi haurà 6 d’ascendència nord-africana i 6 amb orígens al Pròxim Orient.

Sense paritat, però amb més dones

La nova Eurocambra s’acostarà més a la paritat aquesta legislatura. Segons les estimacions del lobby europeu de les dones a partir dels resultats electorals, aquestes ocuparan, aproximadament, un 40% dels escons del Parlament Europeu. Això significa una millora respecte a l’anterior mandat, en què representaven el 37%, però no arriba al 50% reivindicat per aquesta organització. Tanmateix, la tendència històrica és cap a una presència de dones més igualitària en aquesta institució. Mentre que el 1979 només n’hi havia un 16%, trenta anys després ja eren el 35% de la cambra. El lobby reivindica que això no es quedi aquí i que “ja és hora” de veure dones entre els dirigents de la Unió Europea, després que, els darrers cinc anys, tant l’Eurocambra, com la Comissió Europea, com el Consell Europeu hagin estat presidits per homes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia