Societat

L’home que va encendre el Foc

Reivindiquen l’exalcalde guixolenc Pere Caimó, 200 anys després del seu naixement

A banda de la tasca municipal, va ser clau en la revolta de la Bisbal el 1869

El bicentenari de Caimó coincideix amb els 150 anys del Foc de la Bisbal

Una comissió ha recu­pe­rat la memòria del repu­blicà fede­ra­lista gui­xo­lenc Pere Caimó i Bascós, que, a més d’alcalde del muni­cipi, va ser dipu­tat a les Corts Espa­nyo­les per Girona entre el 1869 i el 1870, al vol­tant de l’epi­sodi de l’aixe­ca­ment popu­lar del Foc de la Bis­bal. La impli­cació de Caimó en la revolta va ser deci­siva, ja que, a banda de lide­rar-la, va mobi­lit­zar milers d’homes entre els muni­ci­pis del lito­ral. Tenien la idea de decla­rar la República a Girona, però l’exèrcit espa­nyol va acon­se­guir sufo­car la insur­recció amb una treta: es va creure una ban­dera blanca per nego­ciar i en sor­tir a par­lar amb l’altre bàndol va ser detin­gut, empre­so­nat i con­dem­nat a mort en con­sell de guerra.

La sentència va ser com­mu­tada pel des­ter­ra­ment. I mal­grat el seu retorn poste­rior de l’exili, amb la seva mort i en les dar­re­res dècades, el seu nom havia cai­gut pro­gres­si­va­ment en l’oblit. L’his­to­ri­a­dor local Àngel Jiménez en culpa la bur­ge­sia local con­ser­va­dora i de dre­tes, en con­tra­po­sició amb el fet que va ser el dipu­tat més votat en els comi­cis del 1869 i que, a més, un opus­cle edi­tat a Mònaco al vol­tant dels fets del Foc de la Bis­bal i la figura de Caimó “era una publi­cació pre­sent en mol­tes cases d’obrers de les fàbri­ques sure­res”.

Enguany coin­ci­dei­xen dues efemèrides: el segon cen­te­nari del nai­xe­ment de Caimó –el 31 de març del 1819– i d’aquí a poc menys de dos mesos a la Bis­bal com­me­mo­ra­ran el 150è ani­ver­sari del Foc, el Sis d’Octu­bre del 1869, que dona nom a un tram de la car­re­tera de la Bis­bal, però que, com recorda un altre dels inte­grants de la comissió, l’escrip­tor Toni Stru­bell, és una altra data força des­co­ne­guda per al gros dels bis­ba­lencs i veïns de la comarca. És per això que Stru­bell, amb els his­to­ri­a­dors Jordi Fri­gola i Jiménez, coin­ci­dei­xen que són figu­res i moments que cal refres­car com a ante­ce­dents de la lluita per la democràcia. I en la tasca de recu­pe­ració de la memòria, des­taca la impli­cació del Museu d’Història local, amb la seva direc­tora, Sílvia Ale­many, i del vice­pre­si­dent del Casino la Constància, Josep Maria Vicens.

Mesos d’acti­vi­tats

Els actes de l’Any Caimó van arren­car a l’abril, amb una ofrena flo­ral a la casa natal de l’exal­calde, al car­rer de Sant Domènec, 60. I una taula rodona amb Fri­gola i Stru­bell que va encapçalar el pre­si­dent del Par­la­ment, Roger Tor­rent. Però con­ti­nuen aquest estiu amb el ves­sant més pedagògic, les visi­tes guia­des a peu per alguns dels indrets que a Sant Feliu de Guíxols van mar­car la vida de l’exal­calde. Les pròximes que s’han pro­gra­mat seran els dijous 22 i 29 d’agost, a par­tir de les 18 hores, amb sor­tida de l’antic hos­pi­tal. Són de franc, però cal ins­criure-s’hi a l’ofi­cina de turisme (972 82 00 51 o a l’adreça museu­his­to­ria@​guixols.​cat).

A par­tir de la casa natal, Stru­bell recorda que la infan­tesa i joven­tut de Caimó es van desen­vo­lu­par a Puerto Rico, on la seva família va emi­grar per diver­si­fi­car-se de l’acti­vi­tat surera cap al comerç del sucre, el cafè i el rom. Va retor­nar a Sant Feliu el 1853, en ple bienni libe­ral. I, imbuït dels valors repu­bli­cans en defensa del sufragi uni­ver­sal i els drets labo­rals, de seguida el van votar com a capità de les tro­pes mili­ci­a­nes de volun­ta­ris pro­gres­sis­tes. La ruta tra­vessa diver­sos indrets cèntrics, com ara l’inici del car­rer Sant Domènec al pas­seig –l’antic car­rer Pere Caimó, com rei­vin­di­quen pla­ques de paper adhe­ri­des al cos­tat de les ofi­ci­als–, on el 1908, 30 anys després de la seva mort, el van home­nat­jar al cos­tat de figu­res com Fran­cesc Pi i Mar­gall i Jacint Ver­da­guer, en una ger­ma­nor entre les tra­di­ci­ons repu­bli­ca­nes i cata­la­nis­tes, el Casino dels Nois, o de la Constància –que va impul­sar i no va veure aca­bat–, i la casa natal del músic ganxó Joan Goula. Entre­mig de tot ple­gat, altres petits home­nat­ges se sumen a l’efemèride, com ara el de l’Escola de Vela i Caiac Sant Pol, que recor­da­ran l’estada clan­des­tina de Caimó a la cone­guda com a cova dels rat-penats després que fugís d’un intent de detenció per part de la Guàrdia Civil, el 1869, un període en què diver­sos veïns del poble el van visi­tar per dur-li que­viu­res i roba i màrfe­gues per pas­sar les nits.

L’empremta a la seva ciutat

La defensa de la població dels atacs militars o carlins

En els dies previs al Foc de la Bisbal, la població de Sant Feliu va tenir notícies que un falutx de la guàrdia costanera havia fondejat davant la costa. Caimó va encarregar a un ganxó, Benet Planellas, que aprofitessin una nit de lluna nova per abordar-los. I amb una humil xaica tripulada per dotze homes s’hi van posar, però en arribar al falutx van veure que n’eren dos, i no sols un. “Doncs agafeu una altra xaica”, va ser la resposta de Caimó. I dit i fet, van sorprendre els guàrdies i els van desarmar. En el convuls context d’aquells temps, la feina de l’alcalde, que molts veïns anomenaven “pare”, es va centrar en finalitats militars, com ara en l’ocupació de les dependències del monestir –abandonat des de la desamortització de Mendizábal– com a caserna de les tropes republicanes. En els anys posteriors, durant la Primera República, la preocupació de Caimó com a alcalde es va centrar a prevenir una hipotètica incursió de tropes carlines al municipi. Era el que havia succeït a Llagostera, un exemple proper, i tenien constància de diversos campaments amagats a les Gavarres i Cadiretes. És per això, i pel temor d’episodis com el del temut general carlí Francesc Savalls, que havia fet afusellar desenes de contraris sense judici, i que va fer fortificar la torre de les Eres, avui preservada com a talaia en un parc.

Exposició al monestir fins a l’octubre i un llibre en curs

Objectes vinculats amb el personatge i el seu encaix en l’època

Per arrodonir el bicentenari de Caimó, el Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols ofereix fins al 20 d’octubre, al monestir, la mostra Pere Caimó, un revolucionari del XIX, amb diverses peces cedides per l’enginyer Joaquim Coello –descendent de l’exalcalde i exdiputat–, entre les quals hi ha fotos, gravats, llibres i correspondència i documents que daten de l’època del seu exili a França i el procés judicial militar, a més d’un escriptori de campanya i elements del seu pas per la milícia revolucionària, entre els quals destaca un fusell que va fer servir.

En paral·lel, els historiadors Àngel Jiménez, el bisbalenc Jordi Frigola i Josep Clara treballen en un llibre que pretén situar la figura de Caimó –amb una biografia ja editada per Clara, Jiménez i Joaquim Nadal el 1975– en el context republicà federal a l’Empordà en la segona meitat del segle XIX, amb lligams amb poblacions com ara la Bisbal, Figueres i també Girona. Esperen que pugui veure la llum cap a finals d’any, amb vocació que sigui una obra didàctica i planera. L’altra aspiració, per part dels descendents de Caimó, és l’encàrrec d’una novel·la històrica emmarcada en l’època, amb un encaix més literari, però al voltant dels fets clau dins de la biografia de Caimó i les lluites del període.

La Bisbal també prepara actes

Pel 150è aniversari del Foc de la Bisbal, el consistori de la capital del Baix Empordà també prepara un seguit d’actes per recordar els fets. El que ja té data, el mateix diumenge 6 d’octubre, serà la representació del monòleg Isabel Vila al Foc de la Bisbal, amb text de Strubell i protagonitzat per l’actriu Carme Sansa, que posarà veu a la històrica sindicalista calongina, que, tot i ser pacifista, va tenir cura dels ferits de la insurrecció a la Bisbal fins que el seu oncle, un dels lesionats, se la va endur cap a Llagostera per retirar-la de la primera línia de repressió. Va acabar també exiliada a França, el 1874, però es va formar en magisteri i va aconseguir tornar a Catalunya com a pedagoga de la Institució Lliure d’Ensenyament, fins a la seva mort, a Sabadell, el 1896. El monòleg s’estrenarà a la Cellera de Ter el 8 de setembre, i ja hi ha programades algunes actuacions prèvies, com ara a la Gorga de Palamós, el 15 de setembre, amb intenció que arribi també a Sant Feliu i a altres poblacions.

El tinent d’alcalde de Cultura bisbalenc, Carles Puig, avança que al voltant de l’efemèride, el cap de setmana del 4 al 6 d’octubre, hi haurà altres activitats divulgatives i festives al voltant de l’episodi, i recordaran els escenaris de l’aixecament popular al municipi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia