Societat

La Platja d’Aro prèvia al ‘boom’

L’historiador Jaume Badias rescata testimonis sobre la vida quotidiana a la zona abans del turisme

Va rebre el premi Jordi Comas i el treball s’ha publicat aquesta tardor

El poble de Cas­tell d’Aro acu­mula segles d’història, a redós del cas­tell de Bene­dor­mi­ens, datat per pri­mer cop el 1041. Vin­cu­lat pri­mer al mones­tir de Sant Feliu i poste­ri­or­ment a la bat­llia reial de la Vall d’Aro. Al segle XIX, for­mava part d’un muni­cipi com­par­tit amb Santa Cris­tina d’Aro, però tots dos pobles van acor­dar una segre­gació per la qual Cas­tell d’Aro admi­nis­tra­ria Fenals, s’Agaró i tota la zona de Platja d’Aro. El lito­ral, amb ter­res menys fèrtils per al con­reu, no acu­mula una gran història docu­men­tal, però sí un pas­sat pre­turístic que l’his­to­ri­a­dor Jaume Badias i Mata ha mirat de recons­truir sobre els tes­ti­mo­nis d’alguns veïns que van assis­tir a la tran­sició de model. Els ha con­den­sat en el lli­bre Abans que tot canviés, gua­nya­dor de la quarta edició del premi Jordi Comas de recerca local i publi­cat el mes pas­sat.

Badias posa en relleu que la pre­tensió ini­cial era fer un “inven­tari etnològic” de les anti­gues acti­vi­tats primàries. Però davant l’escas­se­tat d’ele­ments i les vivències que li han transmès en les entre­vis­tes va recon­duir l’argu­ment cap al relat de la intra­història quo­ti­di­ana de la page­sia, petita rama­de­ria i altres ofi­cis abans del boom turístic. Bàsica­ment eren de sub­sistència per a bona part de la població i van que­dar obso­lets amb la millora de la tec­no­lo­gia i la xarxa de trans­port. A la dècada del 1960, però, encara resis­tien algu­nes mos­tres. I l’autor bro­meja que el títol el va extreure de la frase il·lus­tra­tiva sobre el turisme d’un dels tes­ti­mo­nis sobre el pas­sat: “Sí, de quan érem pobres, abans que tot canviés.”

Poques evidències

Cap a l’inte­rior del terme, amb menys pressió urbanística que en la pri­mera línia, encara són visi­bles alguns dels ele­ments patri­mo­ni­als, com ara les fonts, els pri­mers pous de glaç i els molins de farina, com ara els de Can Cuc, Mas Riem­bau (avui dins del càmping) i el Mas Can­dell (que s’ha de con­ver­tir en un futur petit hotel amb encant). Fun­ci­o­na­ven en xarxa i per torns, acu­mu­lant l’aigua del riu –sovint escassa– i dei­xant-la anar perquè els següents molins la tor­nes­sin a arre­ple­gar i repe­tis­sin l’ope­ració.

En el cas del ter­ri­tori de Platja d’Aro, per con­tra, la petja d’ele­ments és migrada. Un dels millors expo­nents és la Masia Bas, avui recon­ver­tida en cen­tre cul­tu­ral. Els camps de con­reu, però, són avui l’espla­nada d’apar­ca­ment on els diven­dres es fa el mer­cat. I com a ele­ment que recorda els temps agra­ris, un pou amb font i les res­tes d’un vell safa­reig resis­tei­xen entre gra­fits con­tem­po­ra­nis.

L’acti­vi­tat a les pedre­res també va decaure, un antic trull fa anys que es va recon­ver­tir en mini­golf i les car­bo­ne­res es van aca­bar d’apa­gar amb la gene­ra­lit­zació del butà. Altres acti­vi­tats amb més valor afe­git, com ara la pesca arte­sa­nal d’alguns veïns que la com­pa­gi­na­ven amb la feina al camp, van abas­tir alguns res­tau­rants i hotels en els pri­mers anys de coe­xistència entre els dos models, com també la venda de llet de peti­tes explo­ta­ci­ons. Però l’endu­ri­ment de les nor­ma­ti­ves sanitàries tam­poc va faci­li­tar que aques­tes acti­vi­tats arte­sa­nals fos­sin via­bles. Tot just el con­reu de ver­du­res i hor­ta­lis­ses que encara resis­teix al mer­cat de Sant Feliu de Guíxols i cada set­mana a Platja d’Aro.

La sorra, per als pale­tes

Entre les acti­vi­tats des­cri­tes en el tre­ball, n’hi ha alguna de des­co­ne­guda per les diver­ses fonts, però que en aquest cas tes­ti­mo­nia una imatge del fons de l’his­to­ri­a­dor Pere Bar­reda, amb tra­gi­ners de sorra a la platja Gran. Il·lus­tra la nul·la importància turística que fins a mit­jan segle XX tenia la platja. I periòdica­ment els pale­tes recor­rien a la sorra –amb vago­ne­tes sobre car­rils, car­re­tes i bes­tiar– per obte­nir la base per a l’ela­bo­ració de mor­ters i arga­mas­ses.

Com esmenta Badias, amb l’arri­bada mas­siva de banyis­tes l’acti­vi­tat va ser pro­hi­bida. I des d’ales­ho­res es dona la situ­ació contrària, que quan escas­seja la sorra a les plat­ges, s’ha de por­tar d’altres indrets.

Una visió de con­trast

Per l’alcalde, Mau­rici Jiménez, la recerca d’Abans que tot canviés “és un con­tra­punt al pri­mer volum del premi, Nit d’Aro, del peri­o­dista Xavier Cas­tillón, que retrata a par­tir de l’evo­lució de les dis­co­te­ques i les sales de fes­tes els nous temps del boom turístic”. En el lli­bre de Badias, en canvi, s’ana­litza la cara ante­rior de la moneda, “el moment previ”. A més d’aquests dos lli­bres, ja s’han publi­cat La comu­ni­tat rural de la Vall d’Aro al segle XV, de Xavier Marcó, i Guerra i revo­lució a Cas­tell-Platja d’Aro, de Jordi Bohi­gas. I hi ha tres tre­balls pre­mi­ats en procés d’edició que veu­ran la llum el 2020.

LA XIFRA

21
testimonis
han enriquit la recerca sobre com era la vida a Castell-Platja d’Aro abans de l’eclosió del turisme.
JAUME BADIAS LLICENCIAT EN PREHISTÒRIA, HISTÒRIA ANTIGA, ARQUEÒLEG I ETNÒLEG

“Castell d’Aro manté la vida de poble”

Com sorgeix la idea de la recerca?
Visc a Sant Antoni de Calonge des de fa 15 anys i un Nadal vaig anar a veure el pessebre vivent de Castell d’Aro. Em va agradar tant que, com a etnòleg, hi vaig tornar setmanes després, de dia. I en veure els vestigis de pedreres, fonts o forns de calç, em va sobtar el contrast amb tota l’activitat turística recent. Vaig fer la proposta de recerca amb la idea de fer un simple inventari. Però després de rebre la beca vaig començar a preguntar a persones que em van anar guiant cap a un testimoni i un altre, diverses persones de més de 90 anys amb bona memòria i moltes coses a explicar.
Li van canviar el guió...
Ja m’estava bé que no fos un treball excessivament acadèmic, sinó amè, que es pugui llegir i ajudi a divulgar oficis que a la gent de certa edat li poden haver explicat, però que al meu fill de deu anys li poden sonar a xinès.
Quina tesi en treu, de tot plegat?
Ho emmarco en els canvis profunds de la revolució agrària de la industrialització, als anys seixanta. En altres llocs, les explotacions es van ampliar, mecanitzar i adaptar. Però aquí el turisme ho acaba de canviar tot. Les pitjors terres, que no havien anat als hereus, acaben convertides en hotels, apartaments. I d’altres en càmpings. També hi va influir que les generacions noves preferien dedicar-se al sector dels serveis, i algunes activitats es van extingir quan els pares es van jubilar.
En queda poca cosa...
Alguna explotació subsisteix. Però a banda dels records, a Castell d’Aro s’ha aconseguit mantenir força la vida de poble i les tradicions, com ara les festes de Pasqüetes, Sant Isidre, el pessebre vivent o l’activitat i les tertúlies al casino. Al bosc és diferent. Continua sent un espai de lleure, per córrer o fer esport, però el sotabosc creix i encara hi ha restes d’arbres que van caure per la nevada del 2010.
Prepara algun altre treball?
La darrera publicació, a més d’aquest llibre, ha estat Històries de pescadors de la Costa Brava, amb la Lurdes Boix. I ara estic documentant l’activitat de les darreres drassanes tradicionals i mestres d’aixa a la zona, que han conservat la producció d’embarcacions amb fusta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia