Elisenda de Sant Climent i la relíquia del Sant Drap

Durant cinc-cents anys, a la Seu Vella de Lleida es va vene­rar la tela amb què la Mare de Déu va embol­ca­llar el cos del nen Jesús quan va néixer. L’ano­me­nat Sant Drap o Sant Bol­quer va estar a punt de cau­sar un con­flicte diplomàtic entre Jaume I i el rei musulmà de Tunis. I dar­rere de tot ple­gat hi havia Eli­senda de Sant Cli­ment i la seva increïble història.

DE POLLENÇA A TUNÍSIA

Eli­senda era una llei­da­tana que va par­ti­ci­par en la repo­blació de Pollença. Allà vivia amb el seu marit i la seva filla Gui­lle­mona quan uns vai­xells moris­cos van ata­car la ciu­tat i se’ls van endur com a pre­so­ners. Aquell 1238, mare i filla es van inte­grar al palau de l’emir de Tunis, i la noia, que era molt bella, es va aca­bar casant amb el fill pri­mogènit de l’emir, ano­me­nat Abu’Abd Allah al-Mus­tan­sir Mim­mo­melí. Ho va fer sota el nom de Rocaia i després d’abraçar l’islam. La mare, ja vídua, es va que­dar a viure amb ella, i va gau­dir de certs pri­vi­le­gis dins la cort. Fins que un dia va aparèixer Arnau de Sol­sona.

Arnau era un dels grans mer­ca­ders de Lleida i anava sovint a Tunísia per ven­dre-hi tei­xits. En un d’aquests viat­ges va coin­ci­dir amb Eli­senda (es creu que podrien haver estat veïns del car­rer Major de Lleida quan eren petits). La tro­bada va ser fructífera: Eli­senda i Arnau es van casar i van deci­dir tor­nar a la seva ciu­tat natal. Entris­tida per la sepa­ració, la filla va donar a la mare un sou­ve­nir molt espe­cial: el Sant Drap que guar­dava l’emir.

Quan Mim­mo­melí es va ado­nar que li fal­tava aque­lla relíquia tan valu­osa, va dema­nar a Jaume I que obligués el matri­moni a tor­nar-la-hi. Però el rei, tot i que tenia bones rela­ci­ons amb el tunisià, no el va poder com­plaure, perquè Arnau va asse­gu­rar que no en sabia res. Era cert: Eli­senda ho havia ama­gat al marit durant molts anys.

CON­FESSIÓ NOTA­RIAL

Quan Arnau ho va des­co­brir, ell també va deci­dir que calia guar­dar el secret fins que es va tro­bar a les por­tes de la mort, el 1297. Lla­vors va lliu­rar el Sant Drap al bisbe, i davant d’un notari va expli­car les peripècies que li havia con­tat la seva dona. El per­gamí que va escriure aquell notari es pot con­sul­tar a Lleida, però la relíquia es va per­dre el 1937. A dia d’avui només en que­den uns filets en un medalló, tes­ti­moni d’una història de pel·lícula.