«No és una defensa de drets, sinó electoralisme»

La pro­hi­bició del burca i el nicab als equi­pa­ments públics de Lleida ha pro­vo­cat opi­ni­ons de tots colors. Alguns es pre­gun­ten si aquest debat ser­veix d'alguna cosa en aquests moments, d'altres hi veuen un rere­fons elec­to­ra­lista i d'altres, fins hi tot, hi pre­ve­uen un rebuig per part de la comu­ni­tat musul­mana, que podria pro­vo­car un efecte boo­me­rang.

El secre­tari gene­ral del cen­tre islàmic Camí de la Pau, Muham­mad Iqbal es pre­gun­tava, refe­rint-se a la pro­hi­bició del burca: «on ani­rem a parar» i asse­gu­rava que aquest debat, i més en aquests moments, és «absurd».Iqbal argu­men­tava, a més, que aquesta pro­hi­bició pro­vo­carà per una banda «xenofòbia» cap a la comu­ni­tat musul­mana i per l'altra, «rebuig» per part de la comu­ni­tat musul­mana. Segons Iqbal podria arri­bar a pas­sar que «dones que mai han por­tat burca, se'l posin a par­tir d'ara per recla­mar el dret a la seva iden­ti­tat». Iqbal s'excla­mava, per aca­bar que «els polítics es pre­o­cu­pen massa per la vida pri­vada de les per­so­nes i massa poc pel que s'han de pre­o­cu­par».

El govern de la Gene­ra­li­tat ha cri­ti­cat la pro­hi­bició del burca i el nicab; per una banda, la direc­tora d'Afers Reli­gi­o­sos de la Gene­ra­li­tat, Mont­ser­rat Coll ha expli­cat que con­si­dera «des­pro­por­ci­o­nada» la pro­hi­bició. Coll ha con­si­de­rat que no és «oportú» legis­lar sobre el seu ús perquè hi ha poques dones a Cata­lu­nya que por­tin burca o nicab. Per altra banda, el secre­tari d'Immi­gració de la Gene­ra­li­tat, Oriol Amorós, ha rebut­jat, també, la mesura apro­vada per l'Ajun­ta­ment de Lleida i ha con­si­de­rat que pro­hi­bir el burca «no ajuda a l'eman­ci­pació» de les dones musul­ma­nes que en por­ten.

La por­ta­veu de la ONG, SOS Racisme, Alba Cue­vas, ha valo­rat «posi­ti­va­ment la reacció de la Gene­ra­li­tat» res­pecte la pro­hi­bició. Cue­vas ha asse­gu­rat que no entén aquesta pro­hi­bició com una «defensa de drets», sinó com«elec­to­ra­lisme». Cue­vas ha con­si­de­rat que a aquesta decisió li «falta peda­go­gia i res­pon­sa­bi­li­tat»i que «va en detri­ment de la cohesió». Cue­vas cri­tica que en aquesta pro­hi­bició «la sen­si­bi­lit­zació s'ha que­dat en segon pla, quan hau­ria d'estar en pri­mer pla». La por­ta­veu de la ONG ha asse­gu­rat que «no és funció de l'admi­nis­tració regu­lar el dret al culte i menys des de la pro­hi­bició».

En la mateixa línia s'ha pro­nun­ciat la coor­di­na­dora d'Amnis­tia Inter­na­ci­o­nal Cata­lu­nya, Imma Guixé, que ha asse­gu­rat que la pro­hi­bició del burca i nicab als equi­pa­ments muni­ci­pals «en certa manera, suposa una res­tricció a la lli­ber­tat d'expressió i de creença reli­gi­osa de les per­so­nes». Guixé ha con­si­de­rat que «aquest tipus de nor­ma­tiva no can­viarà res»i ha exi­git polítiques soci­als i edu­ca­ti­ves «per evi­tar que les dones hagin de por­tar el burca de forma forçada».

Tot i que la pro­hi­bició no afecta l'escola ni els ins­ti­tuts, la por­ta­veu del sin­di­cat de pro­fes­sors USTEC, Rosa Canya­dell ha asse­gu­rat que «no hi ha hagut cap cas de cap nena amb burca a l'escola». Canya­dell ha con­si­de­rat, però, que l'ús del burca «faria la con­vivència molt com­pli­cada». Canya­dell ha con­si­de­rat que «no se'n ha de fer un pro­blema».