Els turistes ho entenen

Molta gent a la mani­fes­tació d'ahir dels tre­ba­lla­dors de l'admi­nis­tració pública, siguin fun­ci­o­na­ris, interins o con­trac­tats. Mes­tres, sani­ta­ris, per­so­nal del govern naci­o­nal i local, tre­ba­lla­dors soci­als, de cor­reus, fer­ro­vi­a­ris... Pen­si­o­nis­tes. Els pen­si­o­nis­tes són una mica refrac­ta­ris a aques­tes con­cen­tra­ci­ons perquè cami­nen ran­que­jant i s'ata­ba­len, però si no hi eren en cos hi eren en ànima. Quan la marxa encara bai­xava pel car­rer de Pelai des de la plaça de la Uni­ver­si­tat, a la plaça de Sant Jaume, lloc d'arri­bada, la CGT ja feia el seu míting i can­tava A las bar­ri­ca­das. Déu n'hi do, com estan els ànims.

Crits de «Zapa­tero dimissió» i recla­mant que siguin «els rics» que han pro­vo­cat la crisi els que la paguin. No es crida el nom de Millet ni el dels impli­cats en el cas Pretòria, però sura en l'ambi­ent. «Menys xoriços», diuen mol­tes pan­car­tes. La con­sulta de la Dia­go­nal sí que hi era amb totes les lle­tres: «Us hi heu gas­tat tres mili­ons d'euros, inep­tes!» Hi ha un males­tar per acu­mu­lació, gene­ral, trans­ver­sal.

A l'altura de la plaça de Cata­lu­nya, al cap­da­munt de la Ram­bla i del Por­tal de l'Àngel, grups de turis­tes obser­ven la des­fi­lada. En altres mani­fes­ta­ci­ons han fet cara de no enten­dre-hi res. Ahir feien cara d'enten­dre-ho tot. Si són ale­manys, ja es tro­ba­ran les mesu­res dic­ta­des abans-d'ahir per Angela Merkel. En una vorera, un grup de nens asse­guts a terra por­ten al pit tots els adhe­sius rei­vin­di­ca­tius que han pogut arre­ple­gar. M'acosto al mes­tre per pre­gun­tar-li de quina escola vénen. «I'm sorry.» Són angle­sos en viatge d'estu­dis. També s'ho tro­ba­ran quan arri­bin al seu país. El nou pri­mer minis­tre també ha reac­ci­o­nat amb reta­lla­des soci­als.

Veig una pan­carta por­tada per tre­ba­lla­dors de Cata­lu­nya Ràdio. Avui, el grup d'emis­so­res públi­ques emet només ser­veis mínims. La resta, música. Què vol dir això? Que qui posa dis­cos és el més per­ju­di­cat i la SGAE la gran bene­fi­ci­ada perquè en cobra els drets? Encara una altra pre­gunta: si a Cata­lu­nya Música només pas­sen música, com es nota que fan vaga? Des d'allà mateix truco a Josep Sanz, cap de comu­ni­cació de la casa comu­ni­ca­tiva. No hi ha qui posi dis­cos. Es tracta d'una gra­vació contínua. Amb la SGAE es fa un capmàs anual, inde­pen­dent­ment de si hi ha vaga. A Cata­lu­nya Música, com a Icat, els pre­sen­ta­dors callen, s'emet música contínua enllau­nada i de tant en tant s'explica el perquè de la vaga. Tot d'acord amb el comitè d'empresa. Ah, bé.

Una mani­fes­tant se m'acosta. Es diu Alícia, és de Bar­ce­lona i fa de mes­tra a Rubí. «Amb la bai­xada del sou perdré el sexenni i serà com si hagués tre­ba­llat sis anys per res.» Li sap greu que amb actes com els d'avui i els que segui­ran –«Cap a la vaga gene­ral», es crida–, la dreta tin­gui les de gua­nyar en les pròximes elec­ci­ons. «L'esquerra fa la feina bruta de la dreta i després la dreta s'empor­tarà els resul­tats.» Doncs què hem de fer? «Jo vull que gua­nyi l'esquerra, però no aquesta esquerra; n'hem de crear una altra de nova.» Quanta, quanta feina, i això que unes pan­car­tes diuen: «No tenim qua­tre mans.»