“En comptes d’estar subsidiats, el que volem és tenir una feina”

He treballat en molts sectors, he fet de xofer, mosso de magatzem, també he fet feines de manteniment a l’hospital de Sant Pau, però sobretot m’he dedicat a l’hostaleria. La meva última feina era la de cambrer en un restaurant a la carretera del Prat.

Vaig arribar a acabar l’EGB, en una escola de pagament. Amb el graduat escolar em vaig posar a treballar i la primera feina va ser de cambrer al Monchos del Port Vell.

Tinc pares i germans. M’he independitzat tres cops dels meus pares i tres cops he hagut de tornar a casa seva. En aquests moments visc tot sol, i em trobo en una situació irregular, d’ocupa.

Em van acomiadar poc abans que tot això esclatés i quan vaig voler trobar una nova feina va ser impossible perquè tot havia tancat. Em va tocar sobreviure amb els pocs diners que encara tenia i em vaig veure obligat a fer d’ocupa.

Sí, evidentment que sí. Hi havia feina a Barcelona. La crisi ja havia quedat enrere i hi havia possibilitats de treballar. A més, jo conec gent de diversos sectors i em podia col·locar. El problema és que no hi ha feines que et garanteixin continuïtat i les despeses hi són i no desapareixen.

Pagava 100 euros per una habitació amb una terrassa en una casa que havia estat ocupada per uns estrangers. Des que em vaig quedar a l’atur no els pago, i així estem. Ells ocupen l’habitatge i jo també.

Em vaig moure pels serveis socials i no em van donar informació de res, només números de telèfon que quan hi trucava estaven col·lapsats. Primer vaig anar a Valldaura i estava tancat. A la Travessera de les Corts la recepcionista em volia matar. A les Cotxeres de Sants em van atendre bé, em van posar en contacte amb una treballadora social, que em va trucar i em va dir que estava tot col·lapsat i que quan passés tot això podríem trobar algun recurs per a mi, però jo li vaig contestar que era ara quan necessitava l’ajuda.

No n’he pogut treure l’aigua clara. No he pogut saber si em pertoca algun tipus d’ajuda social. Només quan vaig anar al centre d’emergències socials, al carrer Llacuna, em van dir que existia la parròquia de Santa Anna i que aquí podria agafar menjar.

Hi ha gent de tot, gent que dorm al carrer i gent que fins ara tenia una vida, diguem normal, i que ara s’està veient al carrer. Són éssers humans, com tothom, porten mascareta com tothom. És gent amb problemes greus que tu també pots tenir en un futur. És gent que ha perdut la feina, viu al carrer o d’ocupa i no té accés a ajudes i no té cap altre remei que venir aquí per agafar menjar.

Sí i això no deixarà de créixer. Perquè la gent que s’ha quedat sense feina ara recorre als diners que encara té per pagar les seves despeses. Però cada cop hi ha més gent que s’afegeix a la cua.

El que passa és que ara la gent són com pollets que estan dins de l’ou i trenquen la closca, i quan són a fora, en comptes de començar a fer per si sols, tornen a entrar dins de l’ou. Ara la gent està subsidiada, viu d’ajudes mínimes, en comptes de facilitar-li l’accés al món laboral i una feina per poder tenir una vida digna.

Fa tres dies que treballo amb un contracte per a un mes, en una gran empresa. Un treball de càrrega i esforç físic. Em paguen 5 euros l’hora.