L’Olot de la Covid-19

Les ciu­tats i els pobles de tot Cata­lu­nya van ofe­rir una imatge inèdita durant el con­fi­na­ment gene­ra­lit­zat per l’estat d’alarma per la Covid-19. De fet, més que una imatge inèdita, aquells dies de clau­sura obli­gada van pin­tar un pai­satge d’espais públics deserts, inhòspits, tris­tos, i, per què no, en molts casos tètrics, que afe­gien encara més pate­tisme al greu i incert pano­rama sani­tari i social que es va viure durant les pri­me­res set­ma­nes de la pandèmia.

La ciu­tat d’Olot no n’és una excepció. A Covid. Con­fi­na­ment Olot, tres foto­pe­ri­o­dis­tes i fotògrafs olo­tins han vol­gut reflec­tir els sen­ti­ments gene­rats per aquesta situ­ació amb un total de quinze ins­tantànies, cinc per cap, que són molt eloqüents, que fan bona la dita que una bona imatge val més que mil parau­les.

Així, doncs, els foto­pe­ri­o­dis­tes Martí Albesa Castañer (Olot, 1988) i Ramon Buxó Martínez (Olot, 2001), i el fotògraf i tècnic d’imat­ges de l’Arxiu Comar­cal de la Gar­rotxa, Quim Roca Malla­rac, expo­sen a Can Trinc­he­ria i mos­tren imat­ges dels espais urbans buits, del comerç com ara la plaça Mer­cat, el mer­cat set­ma­nal del dilluns i els super­mer­cats i dels ser­veis sani­ta­ris i resi­den­ci­als, que van ser cap­ta­des entre el 14 de març i el 3 de maig d’aquest any.

Albesa exposa cinc moments rela­ci­o­nats amb els ser­veis soci­o­sa­ni­ta­ris. Tres de les seves foto­gra­fies són detalls de l’atenció sanitària a l’hos­pi­tal d’Olot i comar­cal de la Gar­rotxa, on va poder entrar per reflec­tir el dia a dia dels paci­ents i pro­fes­si­o­nals. I, en dues més, capta la feina dels tècnics d’ambulàncies. Buxó, per la seva banda, exposa imat­ges dels espais urbans que habi­tu­al­ment són molt con­cor­re­guts per via­nants, com ara el car­rer de Sant Rafael, un dels més impor­tants de l’eix comer­cial de la ciu­tat, i per vehi­cles, com per exem­ple l’accés a la plaça Clarà per l’avin­guda Reis Catòlics. Són molt il·lus­tra­ti­ves de la situ­ació que es va viure, perquè estan com­ple­ta­ment buits. A més, n’hi ha una d’un parc infan­til, el de la Hidro, també sense ningú. A més, exposa dues imat­ges amb acci­ons molts carac­terísti­ques d’aquells moments. Per una banda, una mos­tra de les rela­ci­ons veïnals que es van pro­duir per ani­mar i agrair la feina dels pro­fes­si­o­nals de la sani­tat i una de les cues que es feien a fora dels super­mer­cats. I, final­ment, Roca docu­menta el pai­satge dels dos espais comer­ci­als de fresc més relle­vants de la capi­tal gar­rot­xina. Així, hi ha una imatge molt col­pi­dora de l’inte­rior de la plaça Mer­cat com­ple­ta­ment buida i amb les para­des sense acti­vi­tat, una altra de dues per­so­nes a l’accés al recinte, desin­fec­tant-se les mans i posant-se guants, i una altra d’una vene­dora amb mas­ca­reta i guants rere un tau­lell. Roca com­pleta la seva apor­tació amb una imatge de dos avis d’un geriàtric olotí rere vidre i una altra del mer­cat set­ma­nal quan només hi havia fresc.

L’expo­sició es pot veure fins al dia 30 d’aquest mes al vestíbul de Can Trinc­he­ria, seu de l’Ins­ti­tut de Cul­tura, de dilluns a diven­dres (10h-14h/16h-18h), els dis­sab­tes (11h-14h/17h-19h) i els diu­men­ges i fes­tius (11h-14h). L’entrada és gratuïta.