La llar per a pandèmies
Tres estudiants catalans d’últim curs d’arquitectura guanyen un concurs de disseny d’habitatges adaptats a una situació de pandèmia
El projecte el van dissenyar durant l’aïllament treballant en línia
Un projecte de tres estudiants d’arquitectura catalans va guanyar un dels dos primers premis d’un concurs convocat per Non Architecture. Aquesta entitat sense ànim de lucre, ubicada a Suïssa, convoca regularment concursos conceptuals amb l’objectiu de trobar solucions de disseny poc convencionals o inexplorades en el camp de l’arquitectura. En aquest cas, es tractava de dissenyar un model d’habitatge adaptat a una situació de pandèmia com l’actual.
Els tres estudiants són Isaac Colin, de Girona, Clara González, de Tortosa, i Albert Comas, de Blanes, de l’últim curs a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. La convocatòria del concurs es va fer en plena època de confinament. Els participants havien de presentar els seus projectes seguint unes premisses: dintre d’un bloc de cinc pisos amb planta de 20 metres per 20 metres havien d’organitzar, de la millor manera possible, vint unitats independents. Cada unitat havia de ser entesa no com un habitatge, sinó com una habitació completa on una persona es pugui tancar en cas d’aïllament sense que li falti de res.
Els tres estudiants catalans van fer el seu projecte, anomenat The Hygenic Promenade, en aïllament i això els va permetre adonar-se de les “necessitats” d’un habitatge adaptat a una situació de pandèmia, segons explica Albert Comas en representació de tots tres.
El projecte guanyador inclou l’escala al centre de la planta. Al voltant, s’hi organitza un distribuïdor amb piques per rentar les mans a cada entrada i quatre patis a mode de celobert que permeten l’entrada de llum i una ventilació creuada. Cada planta consta de quatre habitatges amb habitacions o unitats mínimes que, en època de bonança, s’integren en l’habitatge. Una persona infectada podria aïllar-se en una d’aquestes unitats mínimes. “Totes tenen relació amb l’exterior”, explica Comas. A més, cadascuna disposa d’un lavabo i una dutxa, dos serveis que estan disposats, de forma trencadora, a la paret que dona a l’exterior. “Hem repensat els banys per trencar amb la idea que s’han de posar entre parets opaques. En fem un desmembrament i els convertim en peces petites.” D’aquesta manera, es pot arribar a tractar la part de la dutxa com una terrassa exterior. “La idea del projecte és que no hi hagi una divisió jeràrquica d’espais, de manera que cada unitat mínima tingui les mateixes prestacions i l’usuari la pugui adaptar”, assegura Comas.
El projecte el van tenir enllestit en un parell de setmanes de treball en línia. “Només ens vam veure per fer-nos la foto junts”, assegura Comas, que creu que aquest projecte permet reflexionar sobre la relació que tenim amb els habitatges: “Passem molt de temps a fora i no observem si les cases satisfan totes les nostres necessitats. Fins ara, només havien de resoldre les hores de son i el fet de cuinar, però aquesta pandèmia, que ens ha dut també el teletreball, ens fa veure que els habitatges no responen a la necessitat de tota una rutina.”