Medi ambient

L'Alta Garrotxa debat el seu futur

En l'elaboració del pla especial d'aquest territori protegit s'estan consultant els diversos col·lectius implicats

Si es com­pleix el calen­dari pre­vist, a la tar­dor ja s'ha de dis­po­sar d'un docu­ment ini­cial. Segui­da­ment s'obrirà el període d'al·lega­ci­ons i, un cop fetes les modi­fi­ca­ci­ons que cal­guin, el res­pon­sa­bles del Depar­ta­ment de Medi Ambi­ent apro­va­ran pro­ba­ble­ment el text de manera defi­ni­tiva a mit­jan 2012. En aquest moment s'està en la fase de con­sulta de les parts impli­ca­des, a través d'entre­vis­tes amb les ins­ti­tu­ci­ons vin­cu­la­des al ter­ri­tori, la dis­tri­bució d'enques­tes entre el veïnat i els col·lec­tius impli­cats, i uns tallers pre­sen­ci­als. D'aquests tallers ja se n'han fet dos, amb poca assistència: una vin­tena de per­so­nes en cada sessió. «És una quan­ti­tat baixa, però la gent que hi ha anat és molt repre­sen­ta­tiva, perquè eren de la majo­ria de sec­tors», matisa Inés Car­ri­llo, direc­tora tècnica del Con­sorci de l'Alta Gar­rotxa. En el període de pre­sen­tació d'al·lega­ci­ons es crearà una ofi­cina mòbil que es des­plaçarà a diver­sos punts de l'EIN a fi de faci­li­tar que la gent hi pugui dir la seva.

El valor de la natura

El tre­sor més pre­uat de l'Alta Gar­rotxa és el patri­moni natu­ral i la tran­quil·litat de què s'hi pot gau­dir, segons la diagnosi feta pels par­ti­ci­pants en els tallers. També es con­si­dera d'un gran valor el patri­moni cul­tu­ral, tant el tan­gi­ble, com ara els tem­ples romànics i altres ele­ments arqui­tectònics (ponts, cases de pagès, etc.), com l'intan­gi­ble, com per exem­ple les tra­di­ci­ons i els ofi­cis antics.

Es mos­tra pre­o­cu­pació, en canvi, per la presència humana exces­siva en llocs tan fràgils com ara el cor­re­dor de la pista de Riu i el camí de Sant Aniol; el fet que l'agri­cul­tura i la rama­de­ria vagin de baixa –es remarca la poca qua­li­tat de les pas­tu­res–; la poca ren­di­bi­li­tat de l'explo­tació fores­tal; la cir­cu­lació moto­rit­zada en llocs on es crea un pro­blema de con­vivència; el dèficit de refu­gis per als excur­si­o­nis­tes; la falta d'un cri­teri comú en matèria d'acces­sos a camins i pis­tes, i la con­fusió que genera la dis­persió de com­petències admi­nis­tra­ti­ves a l'hora de tra­mi­tar per­mi­sos i llicències.

Menys cot­xes

Quant a les pro­pos­tes sor­gi­des dels tallers, des­taca la poten­ci­ació de la rama­de­ria, ja que la cria de bes­tiar s'albira com l'acti­vi­tat econòmica amb més sor­tida, a mitjà ter­mini. També es plan­teja el foment de l'agri­cul­tura ecològica, un con­trol més estricte de les pis­tes i el trànsit amb vehi­cles de motor, la limi­tació de les con­cen­tra­ci­ons de gent en punts i moments deter­mi­nats, l'ofe­ri­ment de faci­li­tats per reha­bi­li­tar edi­fi­cis i l'ela­bo­ració d'un catàleg de camins i, en gene­ral, es demana que hi hagi més coor­di­nació i uni­tat de cri­te­ris entre admi­nis­tra­ci­ons i ins­ti­tu­ci­ons que ges­ti­o­nen la comarca.

LES DADES

Extensió
32.865 ha
Municipis
Albanyà Beuda Cabanelles Camprodon Maçanet de Cabrenys Montagut i Oix Sales de Llierca Sant Joan les Fonts Sant Llorenç de la Muga Tortellà Vall de Bianya
Població (2008)
450 habitants
Població (1950)
1.584 habitants
Municipi amb més població dins de l'EIN
Montagut i Oix (214 habitants)
Municipi amb menys població dins de l'EIN
Sales de Llierca (32 habitants)
Tenen representació al consorci
Els ajuntaments, els consells comarcals de la Garrotxa, el Ripollès i l'Alt Empordà, la Diputació, el Departament de Medi Ambient i Habitatge. l'associació de veïns, la taula de propietaris de finques rústiques i la Coordinadora d'Entitats de Defensa de l'Alta Garrotxa
Consell consultiu
En formen part 20 entitats i institucions culturals, científiques, excursionistes, etc., i el Bisbat de Girona

Fugint del segle XIX

D'accés difícil i massa muntanyosa perquè l'agricultura hi prosperés, l'Alta Garrotxa es va despoblar massivament a partir de mitjan segle passat, època en què la gent va anar baixant als pobles de la plana, atreta sobretot pels horaris i els salaris de les fàbriques. Fa unes quantes dècades, el contrast entre la modernització del país i les condicions de vida pròpies del segle XIX que encara s'hi experimentaven era notable. No és estrany, doncs, que dels prop de 1.600 veïns que es van comptabilitzar el 1950 –una quantitat que suposadament ja era molt baixa en relació a la d'unes poques dècades enrere– es passés als 450 registrats el 2008.

D'uns anys ençà, però, els pocs veïns antics que van resistir, amb els forasters que s'hi han establert per engegar negocis ramaders i de turisme rural, estan revifant l'Alta Garrotxa. Un consorci constituït ara fa deu anys mira de coordinar els diversos interessos que han de conviure en aquest territori, alhora que aplica programes científics i de promoció econòmica, sempre amb la intenció de preservar el seu ric patrimoni natural. Al mateix temps que s'anava despoblant, l'Alta Garrotxa (antic santuari de bandolers i contrabandistes) ha esdevingut una important destinació d'excursionistes i practicants d'esports d'aventura.

Recuperar els ramats

Els habitants de l'Alta Garrotxa consideren prioritària la recuperació de l'activitat ramadera. De fet, ja s'hi està treballant. A més d'anar condicionant i construint dipòsits i basses per a l'abeurament del bestiar, els últims mesos s'han recuperar unes 24 hectàrees de pastures que havien sucumbit a l'expansió dels boscos, en dues finques privades (Creu de Principi, al terme d'Albanyà) i Espinau (Beuda, a la foto) i una propietat del Departament de Medi Ambient (Can França, a Camprodon). La intervenció ha consistit a retirat la massa vegetal i a construir-hi tanques i abeuradors. Per la seva banda, els ramaders que les exploten, sobretot amb vaques, s'han compromès a mantenir la zona per continuar-hi l'activitat ramadera. Per tal de ser fidels a com era l'Alta Garrotxa abans del despoblament, els indrets recuperats s'han escollit a partir de fotos aèries del 1957, en què encara es distingien les clarianes. El projecte l'ha promogut el Consorci i ha costat uns 111.000 euros, una despesa que s'ha cobert d'acord amb un conveni entre la Diputació i l'obra social «la Caixa». Les tres entitats implicades miraran de repetir l'experiència els pròxims anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia