Emergència pel descens de l’ús social del català

Cap llen­gua no podria sobre­viure a una uti­lit­zació social com l’actual del català. El retrocés en l’ús habi­tual de la llen­gua fins a un 32% dels habi­tants dels Països Cata­lans amenaça la seva super­vivència i situa el català en una veri­ta­ble emergència lingüística. Aquest és l’eix de la cam­pa­nya que engega la Pla­ta­forma per la Llen­gua, amb l’objec­tiu de cons­ci­en­ciar els cata­la­no­par­lants de la neces­si­tat d’impli­car-s’hi i adver­tir que no pot reduir-se més l’ús de la llen­gua sense posar-la en perill. Quan una llen­gua arriba al llin­dar del 30 % de par­lants, ells matei­xos són cons­ci­ents de la difi­cul­tat de tro­bar per­so­nes amb qui interac­tuar, i això els fa can­viar d’idi­oma de manera espontània en l’esfera pública. El català està en aquesta situ­ació, que “esdevé fins i tot para­do­xal”, alerta el pre­si­dent de la Pla­ta­forma, Òscar Escu­der, perquè mai havia acre­di­tat un per­cen­tatge tan gran de per­so­nes que ente­nen la llen­gua a Cata­lu­nya, les Bale­ars i el País Valencià. Però en canvi, s’usa cada cop menys.

Segons les res­pec­ti­ves enques­tes d’usos lingüístics, a tots els ter­ri­to­ris de parla cata­lana es pro­du­eix un des­cens en l’ús social, més accen­tuat a Cata­lu­nya, on voreja un 10% de dis­mi­nució els últims 15 anys. També baixa un 4,7% al País Valencià, un 8,2% a les Illes Bale­ars, un 2,2% a la Cata­lu­nya del Nord, un 1,9% a Andorra, un 24% a la Franja i un 4,8% a l’Alguer.

El més pre­o­cu­pant és que el seg­ment de població que més aban­dona la llen­gua en el seu ús social són els joves. Només un 19,6% de la població de Bar­ce­lona d’entre 15 i 29 anys té el català com a llen­gua habi­tual, cosa que sig­ni­fica una cai­guda de més de 10 punts en 5 anys, atès que el 2013, la mateixa enquesta ofe­ria resul­tats del 30% de llen­gua d’ús habi­tual entre els bar­ce­lo­nins d’aquesta edat. L’estudi de fa uns anys de la Pla­ta­forma sobre els idi­o­mes als patis dels ins­ti­tuts aler­tava que només un 14% empra­ven el català a les zones urba­nes. A la resta de ter­ri­to­ris de parla cata­lana suc­ce­eix el mateix, tot i que és el País Valencià el que lidera el des­cens, tenint en compte que menys d’un 10% de les per­so­nes menors de 40 anys hau­ran estu­diat en català.

Tres fac­tors hi han con­tribuït: la dei­xa­desa i la mar­gi­nació de les admi­nis­tra­ci­ons, sobre­tot l’esta­tal, que ha apro­vat mig miler de dis­po­si­ci­ons i lleis els últims anys que impo­sen el cas­tellà. També una certa “pèrdua de consciència dels par­lants”, admet la Pla­ta­forma, que fa una crida a “des­a­com­ple­xar-se i des­ver­go­nyir-se d’emprar el català”. I en ter­cer lloc, l’entorn audi­o­vi­sual comu­ni­ca­tiu, força des­ca­ta­la­nit­zat i força influ­ent en el jovent. Per fre­nar la cai­guda es crea el web www.​emergènci­a­lingüística.​cat, on es poden tro­bar con­sells o situ­a­ci­ons vis­cu­des que ens faran refle­xi­o­nar sobre el perill.