No tot és Dalmàcia

La capi­tal, Zagreb

El sub­cons­ci­ent pro­ba­ble­ment pot rela­ci­o­nar Zagreb amb una ciu­tat trista, fins i tot grisa. Però el color que hi domina és el verd. Zagreb és una ciu­tat esquit­xada contínua­ment per parcs, espais arbrats. I l'olor d'història. A l'edat mit­jana, la ciu­tat eren en rea­li­tat dos pobles –Gra­dec i Kap­tol– situ­ats cara a cara i sepa­rats pel riu Med­ves­cak. De la unió dels dos pobles en va sor­gir la ciu­tat i les seves mura­lles, avui en dia des­a­pa­re­gu­des i de les quals només es con­serva la Porta de Pedra. És sota les por­ta­la­des d'aquesta on es troba una de les mol­tes lle­gen­des que giren a l'entorn de Zagreb. A prin­cipi del segle XVIII hi va haver un gran incendi que ho va des­truir tot, però mira­cu­lo­sa­ment es va sal­var un qua­dre de la Verge Maria. Des de lla­vors, la Verge de Pedra és la pro­tec­tora de la ciu­tat i cada 31 de maig es fa una pro­cessó en honor seu.

Zagreb avui en dia lluita per des­pren­dre's de la imatge de la guerra, i ofe­reix el con­tra­punt entre la noblesa d'una ciu­tat antiga i la d'una de jove, amb tot el que això com­porta, bar­re­jat amb un estil de vida sen­zill. Edi­fi­cis de poca altura, grans pla­ces i jar­dins i un cen­tre que es pot fer per­fec­ta­ment a peu o amb tram­via, un dels mit­jans de trans­port més usats a la ciu­tat. La plaça de Ban Josip Jela­cic s'ha con­ver­tit en cen­tre neuràlgic de la població. Des d'aquí, punt de tro­bada de la majo­ria de línies de trans­port públic, les des­ti­na­ci­ons poden ser molt vari­a­des. La part baixa és el cen­tre econòmic i comer­cial, men­tre que l'alta con­cen­tra sobre­tot la part admi­nis­tra­tiva, amb la seu del Par­la­ment. En aquesta part s'arriba, des del 1891, amb funi­cu­lar i un punt d'obli­gada visita és l'església par­ro­quial de Gra­dec, amb unes impres­si­o­nants teu­les mul­ti­co­lors que repre­sen­ten l'escut de Croàcia, Eslavònia, Dalmàcia i de Zagreb.

Punt i a part suposa el parc de Bun­dek, un extens llac que per­met un pas­seig de sis quilòmetres i on es con­cen­tren pos­si­bi­li­tats espor­ti­ves i lúdiques –hi ha un gran nom­bre de res­tau­rants i locals al vol­tant–. També és un dels llocs pre­fe­rits per a les tro­ba­des amo­ro­ses.

Camí del nord

Si bé Zagreb és, a pri­ori, el lloc que més crida l'atenció a l'inte­rior de Croàcia, anant cap al nord hi ha diver­sos indrets envol­tats de natura i que tenen, pre­ci­sa­ment en la seva riquesa natu­ral, el seu màxim poten­cial. Natura que també es com­bina amb tra­dició i moder­ni­tat. Un exem­ple de la tra­dició és el museu a l'aire lliure de Kum­ro­vec, a la regió de Zagorje. Aquest és el poble on va néixer l'expre­si­dent iugos­lau Josip Broz Tito. Va deci­dir que totes les cases s'anes­sin com­prant per con­ver­tir el poble en un museu etnogràfic que mostrés la vida al país a les aca­ba­lles del segle XIX i el prin­cipi del XX. A l'extrem de la moder­ni­tat, hi pot haver dos exem­ples de què s'està fent per millo­rar l'oferta cul­tu­ral i la turística. Cul­tu­ral­ment, cal pas­sar pel museu dels Nean­der­tals a Kra­pina, inau­gu­rat aquest any i que ofe­reix un recor­re­gut didàctic des de la cre­ació de l'uni­vers fins a l'home modern. En l'àmbit turístic, s'està rea­lit­zant una impor­tant aposta en equi­pa­ments de spa i well­ness. En aquest aspecte, des­taca espe­ci­al­ment el com­plex de Sv. Mar­tin, a la regió de Medi­murje, situ­ada molt a prop de la fron­tera amb Eslovènia i Hon­gria. Sau­nes, mas­sat­ges, golf i pis­ci­nes de tot tipus per rela­xar-se i com­bi­nar-ho amb un pai­satge típica­ment del camp croat.

Des­ta­ca­bles també en aquesta àrea són la ciu­tat de Cako­vec, els hote­lets de Vuglec Breg, els cas­tells d'Orsic, Miha­no­vic o Mil­jana, les ter­mes de Varaz­din o els vol­tants del riu Mura, a les ribes del qual on encara ara es busca or.