Salut

Un salt que ho complica tot

Investigadors catalans proven el contagi de la variant beta en ratolins

La replicació en animals amplia la probabilitat de noves variants

Recomanen que es prepari un seguiment integral de la circulació viral

Després de més d’un any de pandèmia, el SARS-CoV-2 amplia la capa­ci­tat de con­tagi. Ori­gi­nat en ani­mals i –atesa l’evidència actual– tras­pas­sat als humans al mer­cat de Wuhan, el coro­na­vi­rus s’ha anat enco­ma­nant, modi­fi­cant, enfor­tint i este­nent prin­ci­pal­ment gràcies als salts inter­per­so­nals. Ara, però, s’ha demos­trat que també ha millo­rat la capa­ci­tat de sal­tar i cir­cu­lar de nou entre ani­mals. Així ho han demos­trat els inves­ti­ga­dors cata­lans d’un con­sorci que ha des­crit que la vari­ant beta del coro­na­vi­rus, a més de ser més con­ta­gi­osa, també té la capa­ci­tat d’infec­tar rato­lins, men­tre que la pri­migènia no podia fer-ho.

La pri­mera versió del coro­na­vi­rus que es va des­criure a Europa només tenia la capa­ci­tat de con­ta­giar els rato­lins transgènics, és a dir, aquells que s’havien modi­fi­cat genètica­ment per poder simu­lar i estu­diar el procés d’infecció en humans. A aquests rato­lins huma­nit­zats se’ls havia introduït un dels nos­tres recep­tors, l’ACE2, que obre la porta a la infecció i al desen­vo­lu­pa­ment de la Covid. Amb l’arri­bada de la vari­ant beta, els inves­ti­ga­dors cata­lans van veure que aquests rato­lins modi­fi­cats no només s’infec­ta­ven també d’aquesta vari­ant, sinó que desen­vo­lu­pa­ven els símpto­mes de la malal­tia i morien amb més rapi­desa, exac­ta­ment el mateix que pas­sava amb les per­so­nes en el món real.

Va arri­bar, doncs, el moment de posar a prova la vari­ant beta amb els rato­lins de labo­ra­tori “sal­vat­ges”, com ano­me­nen els científics l’espècie que única­ment viu en ins­tal·laci­ons científiques amb fina­li­tats de recerca. Tot i no dis­po­sar del recep­tor ACE2 humà, sinó dels pro­pis de la seva espècie, els rato­lins de labo­ra­tori també van aga­far la malal­tia, per bé que el seu sis­tema immu­ni­tari en va impe­dir l’avenç i només van tenir simp­to­ma­to­lo­gia lleu.

“Nor­mal­ment, espe­raríem que les noves vari­ants del SARS-CoV-2 tin­gues­sin més afi­ni­tat per a l’ACE2 humana i que, per tant, només pogues­sin infec­tar rato­lins modi­fi­cats genètica­ment per expres­sar aquesta proteïna, però la vari­ant beta també es pot unir a l’ACE2 del ratolí”, con­firma Fer­ran Tarrés, inves­ti­ga­dor d’Irsi­Caixa.

Un motiu de pre­o­cu­pació

La capa­ci­tat d’infec­tar ani­mals ja s’havia des­crit en la bibli­o­gra­fia científica amb coro­na­vi­rus ante­ri­ors com el SARS-CoV-1 i el MERS-CoV. A més a més, amb el SARS-CoV-2 també s’havia cer­ti­fi­cat el pas de la infecció a gos­sos, gats, visons, porcs i conills, entre altres espècies. De moment, però, tot i que no s’ha com­pro­vat que cap d’aques­tes espècies tin­gui una alta capa­ci­tat infec­tiva cap als humans, la major trans­mis­si­bi­li­tat i capa­ci­tat d’eva­dir la res­posta immu­nitària de les vari­ants actu­als les fan, doncs, més capa­ces d’incre­men­tar el rang d’orga­nis­mes hoste. És a dir, a mesura que es gene­ren noves vari­ants, aug­menta la pro­ba­bi­li­tat que també infec­tin altres orga­nis­mes no humans.

I això pre­o­cupa la comu­ni­tat científica, que fa evi­dent la importància de fer recerca des d’una pers­pec­tiva de salut glo­bal, que inclo­gui el ves­sant ambi­en­tal, ani­mal i humà, i també les seves pos­si­bles interac­ci­ons.

“Si volem con­tro­lar efi­ci­ent­ment la pandèmia i pre­ve­nir-ne d’altres, és impor­tant no reduir el segui­ment del virus a l’ésser humà i ampliar-lo als ani­mals”, indica Julià Blanco, inves­ti­ga­dor de l’Ins­ti­tut Ger­mans Trias i Pujol a l’Irsi­Caixa.

El cos­tat posi­tiu

Un avan­tatge deri­vat d’aquesta des­co­berta és que ara se sim­pli­fi­carà l’anàlisi de la infecció per coro­na­vi­rus en models ani­mals, ja que es podran fer ser­vir direc­ta­ment els rato­lins de labo­ra­tori nor­mals, sense l’obli­ga­to­ri­e­tat d’haver-los d’huma­nit­zar, amb el cost que suposa, perquè ja tenen una sus­cep­ti­bi­li­tat natu­ral al virus.

Després d’aquesta tro­ba­lla al labo­ra­tori, els inves­ti­ga­dors cata­lans d’aquest con­sorci volen cor­ro­bo­rar la capa­ci­tat d’infecció dels rato­lins en un entorn natu­ral. En paral·lel, però, ja han començat a pre­pa­rar la recerca amb la vari­ant delta. Ja han acon­se­guit aïllar-la gràcies a mos­tres de paci­ents ingres­sats a Can Ruti i ara en començaran a fer simu­la­ci­ons com­pu­ta­ci­o­nals.

El salt a animals podria generar nous espais i reservoris on el virus es modifiqui per tornar més endavant a afectar els humans
Ara ens preparem per experimentar amb la variant delta, que és més transmissible
Julià Blanco
Investigador d’Irsicaixa
És important situar el virus en un context de salut global, no només mirant com afecta els humans
Ferran Tarrés
Investigador d’Irsicaixa


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia