Salut

Investiguen l’efecte de la vacuna en la menstruació

Especialistes de Sant Pau segueixen dones de diferents països per determinar si hi ha relació amb els canvis de sagnat i de regularitat

La variabilitat basal dificulta arribar a una conclusió

Només cal fer una ràpida con­sulta entre les dones de l’entorn, o bus­car a les xar­xes soci­als, per detec­tar un alt per­cen­tatge de tras­torns del cicle mens­trual que s’asso­cien, com a mínim tem­po­ral­ment, a l’admi­nis­tració de la vacuna con­tra la Covid-19. La casuística és vari­ada (sag­nats més abun­dants, reti­rada, allar­ga­ment infreqüent del cicle) i les afec­ta­des recla­men que s’inves­ti­gui si pot ser un efecte secun­dari de la vacuna que ha pas­sat inad­ver­tit fins ara. Els ginecòlegs en tenen constància, perquè també han detec­tat aquest incre­ment d’alte­ra­ci­ons, però no s’han abo­cat a estu­diar-ho perquè, segons expli­quen, els can­vis en el cicle mens­trual són habi­tu­als en les dones i resulta molt com­pli­cat esta­blir-ne la causa. Alguns, però, sí que ho estan inves­ti­gant.

És el cas del doc­tor Josep Perelló, espe­ci­a­lista del ser­vei de gine­co­lo­gia i obs­tetrícia de l’hos­pi­tal de Sant Pau de Bar­ce­lona. “Des de l’inici de la pandèmia que tenim una gran demanda de con­sul­tes per alte­ra­ci­ons. Durant el con­fi­na­ment ja vam detec­tar-ne un aug­ment i aviat publi­ca­rem els resul­tats en un arti­cle científic. Després hem ana­lit­zat com afecta el fet de pas­sar la Covid i ara inves­ti­ga­rem quin paper hi té la vacuna”, explica el ginecòleg.

Els desa­jus­tos obser­vats poden ser de dife­rent tipus i en sen­tits con­tra­ris: sag­nats més o menys abun­dants del que és nor­mal, cicles més llargs o més curts del que és habi­tual i can­vis quant als símpto­mes asso­ci­ats, com ara el dolor i la síndrome pre­mens­trual. El pro­blema és que, segons els experts, ja hi ha una base del 30% de dones que poden tenir un sag­nat uterí anor­mal. I que sigui freqüent en com­plica l’estudi.

Per fer-ho bé, d’acord amb el mètode científic, cal­dria aga­far dos grups de dones de carac­terísti­ques simi­lars, estu­diar els seus patrons mens­tru­als i, després, admi­nis­trar la vacuna a només un dels dos per tal d’obser­var-ne els efec­tes durant un temps. Lògica­ment, en un con­text de pandèmia cap comitè de bioètica apro­va­ria una pro­posta així. Per tant, cal bus­car alter­na­ti­ves, i se n’estan tro­bant.

La Uni­ver­si­tat de Gra­nada, per exem­ple, va ser una de les pio­ne­res a l’Estat en aquest sen­tit. Ha enques­tat més de 1.500 dones i en segueix més deta­lla­da­ment 120 des d’abans de vacu­nar-se fins a un any després per mirar de deter­mi­nar si hi ha algun canvi relle­vant. Els inves­ti­ga­dors de l’hos­pi­tal de Sant Pau, per la seva banda, for­men part d’una inves­ti­gació inter­na­ci­o­nal que reco­llirà un volum de dades molt més gran, però en aquest cas auto­re­por­tat per les usuàries d’una de les apli­ca­ci­ons més popu­lars a Europa i els Estats Units per con­tro­lar els dies fèrtils quan es busca un embaràs.

“Les alte­ra­ci­ons en el cicle s’estan ana­lit­zant per grups de recerca de dife­rents països i s’està veient que el volum pot arri­bar a quo­tes del 45 o el 50%”, explica el doc­tor Perelló. Però aquest aug­ment evi­dent res­pecte al 30% d’irre­gu­la­ri­tat basal no per­met esta­blir-ne la causa, sobre­tot perquè se sap que fac­tors com l’ansi­e­tat i l’estrès també hi tenen un paper impor­tant. “La cor­re­lació tem­po­ral no implica un efecte de cau­sa­li­tat. En casos molt més infreqüents, com ara els trom­bes, la sos­pita era molt més clara. Aquí cos­tarà més”, indica el ginecòleg.

L’aug­ment de casos ha estat a bas­ta­ment comen­tat entre els espe­ci­a­lis­tes de gine­co­lo­gia i obs­tetrícia de Sant Pau, però encara no gosen asso­ciar-ho a la vacuna. “Tenim un gran dubte”, admet Perelló. “Sí que tenim clar, en tot cas, que es tracta de casos sense trans­cendència a nivell de salut. No hi ha modi­fi­ca­ci­ons per­ma­nents. Si es deu a la vacuna, no deixa empremta”, hi afe­geix.

A nivell ofi­cial, ni l’Agència Euro­pea del Medi­ca­ment ni tam­poc l’esta­tal no con­si­de­ren que, de moment, es pugui esta­blir una relació de causa-efecte. En part, perquè la rea­li­tat és que el per­cen­tatge de dones que aler­ten els res­pon­sa­bles mèdics d’aquest fet és molt baix amb relació al de les que expe­ri­men­ten aquests can­vis. En el dar­rer informe de far­ma­co­vi­gilància esta­tal sobre les vacu­nes de Covid, tan­cat el 18 de juliol, només hi cons­ta­ven 451 noti­fi­ca­ci­ons en aquest sen­tit. Les més habi­tu­als repor­ta­ven sag­nat inter­mens­trual, sag­nat mens­trual intens, tras­torn mens­trual sense espe­ci­fi­car, absència de mens­tru­ació i mens­tru­ació irre­gu­lar.

El cap del ser­vei de gine­co­lo­gia de l’hos­pi­tal Clínic, Fran­cisco Car­mona, explica que, tot i ser símpto­mes apa­rent­ment molt dife­rents, estan inter­re­la­ci­o­nats i podrien ser expres­si­ons d’un mateix ori­gen, però no ha vist encara cap evidència que els associï a la vacuna. “Sí que sabem, en canvi, que la Covid no com­porta un tras­torn greu del cicle mens­trual i, si n’hi ha hagut, ha estat limi­tat al període més intens de la malal­tia. I també se sap que durant el con­fi­na­ment hi va haver més alte­ra­ci­ons mens­tru­als per pro­ble­mes d’ansi­e­tat”, relata. Car­mona insis­teix que “un supo­sat efecte no és motiu per no vacu­nar-se”.

Hi ha biaix de gènere?

Aquest incre­ment de tras­torns mens­tru­als, inde­pen­dent­ment de l’ori­gen que tin­gui, es pot estar tro­bant amb un pro­blema endèmic de la pràctica i la inves­ti­gació mèdica: el biaix de gènere. “És tan cert que aquest biaix exis­teix com que, en el cas del Clínic, el fet de no inves­ti­gar aquest tema no hi té relació. Tenim una con­sulta gine­cològica específica per a infer­me­res i met­ges­ses de l’hos­pi­tal i no hem vist un incre­ment de casos prou sig­ni­fi­ca­tiu per estu­diar-ho”, jus­ti­fica el cap de gine­co­lo­gia. I hi afe­geix: “No podem ser sos­pi­to­sos d’això perquè fa temps que inves­ti­guem malal­ties com l’endo­me­tri­osi i hem aixe­cat la veu en infi­ni­tat d’oca­si­ons per visi­bi­lit­zar-la. Tenim uns recur­sos mèdics limi­tats i, ara per ara, no hi veiem un pro­blema de salut impor­tant, però esta­rem pen­dents de com evo­lu­ci­ona.

LES FRASES

De base, el 30% de les dones poden tenir alteracions. Ara en pandèmia ha pujat fins a gairebé el 50%
Josep Perelló
Ginecòleg Hospital de Sant Pau
Sabem que durant el confinament hi va haver alteracions. Pel vaccí encara no hem vist cap evidència
Francisco Carmona
Cap ginecologia Hospital Clínic

Salut detecta que l’estrès pandèmic sí que afecta

Els serveis d’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR) de l’atenció primària de Catalunya també treballen per recollir els possibles efectes secundaris que les dones puguin experimentar després de rebre la vacunació. Per això animen les afectades a comunicar als seus professionals sanitaris de referència si presenten alteracions menstruals o altres efectes secundaris lligats al gènere, com per exemple tensió mamària.

Al marge de la vacunació però lligat amb la crisi del coronavirus, en el marc dels estudis de salut relacionats amb el gènere que s’impulsen darrerament des del departament, s’han introduït dues preguntes relacionades amb la pandèmia i les alteracions del cicle menstrual. “Tot i que encara és una investigació que està in progress, es comença a apreciar el factor de l’estrès pandèmic en modificacions de la regularitat menstrual”, indiquen fonts pròximes a la investigació.

D’altra banda, el Departament de Salut va informar ahir que la crida a vacunar les embarassades ha tingut efecte. Entre el 4 i l’11 d’agost 2.334 gestants catalanes van rebre la vacuna, un 85% més que la setmana anterior, quan només ho havien fet 1.256.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia