“S’ha intensificat la vulnerabilitat”

La pandèmia ha acce­le­rat pro­ces­sos i ha inten­si­fi­cat situ­a­ci­ons de vul­ne­ra­bi­li­tat exis­tents: per­so­nes en situ­a­ci­ons labo­rals molt precàries o a l’atur, per­so­nes que sub­sis­tien amb poquíssims ingres­sos, famílies amb rela­ci­ons com­ple­xes o amb violències, per­so­nes grans aïlla­des o depen­dents. També hem atès infants en risc de vul­ne­ra­bi­li­tat, per­so­nes que estan en situ­ació admi­nis­tra­tiva irre­gu­lar i per­so­nes que no poden acce­dir a un habi­tatge digne, en risc de per­dre’l o que l’han per­dut i no tenen una alter­na­tiva. La difi­cul­tat d’accés a un sos­tre és un dels prin­ci­pals pro­ble­mes estruc­tu­rals que tenim com a soci­e­tat. Calen mesu­res trans­ver­sals.

Sí, han aflo­rat altres difi­cul­tats, com la bretxa digi­tal. Mol­tes de les ges­ti­ons actu­als reque­rei­xen fer tràmits per inter­net i mol­tes per­so­nes no tenen els mit­jans o els conei­xe­ments per fer-ho. En un con­text de no poder acon­se­guir cites prèvies ni res­pos­tes en altres llocs, per exem­ple, això ha fet que mol­tes anes­sin a ser­veis soci­als a bus­car suport. Aquesta pressió ha des­bor­dat els pro­fes­si­o­nals i ha ten­si­o­nat el sis­tema; a totes les situ­a­ci­ons que ja ate­nien, s’hi han sumat les pro­vo­ca­des per la pandèmia, que eren situ­a­ci­ons límit.

Les aten­ci­ons dels ser­veis soci­als es van incre­men­tar molt des del pri­mer dia, ate­nent l’emergència mate­rial i con­te­nint l’angoixa, i sos­te­nint el pati­ment de famílies i per­so­nes soles. Hem de pen­sar que, per a algu­nes amb poca xarxa i pocs suports, els pro­fes­si­o­nals repre­sen­tem l’únic vin­cle de con­fiança.

S’han incre­men­tat molt els casos d’angoixa, ansi­e­tat i depressió. L’escola és un refe­rent molt clar de soci­a­lit­zació i no poder-hi anar va sig­ni­fi­car mol­tes pèrdues. Els infants més des­a­fa­vo­rits són els que van per­dre més, perquè a casa no tenen els mit­jans o la tran­quil·litat d’un espai segur i con­for­ta­ble.

El fet d’haver de con­viure durant el con­fi­na­ment les va fer més vul­ne­ra­bles i, per tant, s’han agreu­jat els símpto­mes físics i emo­ci­o­nals que patei­xen. Van aug­men­tar molt les con­sul­tes i el nom­bre d’aten­ci­ons i també les deman­des de sor­tir del domi­cili per por.

Cal visió a mitjà i a llarg ter­mini, visi­bi­lit­zar les situ­a­ci­ons de pobresa, pla­ni­fi­car els recur­sos i inci­dir en les cau­ses de la desi­gual­tat. És impor­tant que es recolzi en el paper dels ser­veis soci­als de capa­ci­tació, acom­pa­nya­ment i tre­ball amb la comu­ni­tat, i que no es vegin reduïts a acci­ons assis­ten­ci­als pal·lia­ti­ves i tràmits. La pro­moció social és el sen­tit del sis­tema de ser­veis soci­als i espe­rem que la pandèmia ho hagi fet visi­ble.